dissabte, 17 de setembre del 2011

Excursió per la serra del Catllaràs

Rocs de la Lluna, d'Arderiu i de la Moreneta, des de Falgars

Avui hem quedat un grup de socis a la Pobla de Lillet per fer un itinerari circular pel vessant nord de la serra del Catllaràs. Aquesta serra és un gran altiplà calcari entapissat de boscos i prats, i esquitxat de roques o penyals de grans dimensions, que apareixen sobtadament enmig dels prats. L’itinerari, d'unes 6 h de marxa efectiva (sense comptar-hi parades ni desviacions) i uns 17 Km de recorregut, transcorre per trams dels senders PR C-52 (la Pobla, Santa Maria de Lillet, Sant Miquel, Castell de la Vila, Xalet del Catllaràs, Mirador del Roc de la Lluna, el Joc de Pilota, Prat Gespedor, Roc del Catllaràs) i GR 4 (Camp de l'Ermità, Santuari de Falgars, la Pobla).

Situats a la Pobla de Lillet (841 m), sortim de la plaça de l'Ajuntament, vora el Pont Vell, i ens dirigim a la capella de Sant Antoni, a la part alta del barri de les Coromines. Des d'aquí seguim cap a l'esquerra el PR C-52, tot deixant a la dreta el camí d'accés directe al Xalet del Catllaràs. Anem per l'antic camí ral de la Pobla a Ripoll, que ens porta fins al monestir de Santa Maria de Lillet (925 m) (s. XI-XVI), conjunt, recentment restaurat, de diferents estils (romànic, gòtic, barroc), format per l'esglèsia (d'una nau, amb dos absis i dues portalades), un petit claustre interior i les dependències monacals.

Davant el portal gòtic de Santa Maria de Lillet

Els dos absis de Santa Maria de Lillet

Deixem la pista i el camí ral, i pugem a la dreta cap a la propera esglèsia romànica de Sant Miquel (s. XII), de planta circular amb un petit absis.

Sant Miquel de Lillet

Anem pujant pel sender en direcció sud-oest, i entrem en un bosc de pi roig. Arribem al peu de la Roca del Castell, a la qual pujem per un corriol que surt a mà dreta. Dalt hi ha una creu i restes de murs de l'antic castell de la Pobla, construït durant el segle X, i probablement abandonat al segle XIII. Des d'aquí tenim un bon panorama sobre la vall de Lillet i les muntanyes del Berguedà i el Ripollès.

Pujant al castell de Lillet

Tornem enrera per recuperar el sender i seguir pujant en direcció sud-oest. A les clarianes del bosc encara podem gaudir de les darreres flors de la temporada com, per exemple, la cervellina (Catananche coerulea) que, amb les seves grans língules de color blavós, destaca bastant entre el verd de la gespa fresca.

Cervellina

Més endavant, se'ns ajunta per la dreta el camí directe al Xalet del Catllaràs. Anem avançant enmig d'un bosc de faigs i pins, tot deixant desviacions de la pista a dreta i esquerra, fins arribar primer a un refugi forestal lliure, amb llar de foc i lliteres, i tot seguit al xalet del Catllaràs (1365 m), de tres plantes i estil modernista. Aquest edifici, construït l'any 1920, va ser dissenyat originàriament per Antoni Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les diverses mines de carbó del Catllaràs, les quals alimentaven els forns de la cimentera del Clot del Moro. Utilitzat els darrers anys com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, actualment es troba en dessús.

Xalet del Catllaràs

El camí senyalitzat continua per sota el xalet cap a l'oest fins al collet Fred. Tanmateix, nosaltres seguim per la pista principal, que també hi mena, des de la qual agafem a l'esquerra la desviació a la font d'Ardericó que en només 100 m ens apropa a la boca i al pou d'extracció de la mina d'Arderiu, una de les esmentades mines del Catllaràs. Retornem a la pista principal i, un cop arribem al collet Fred (1458 m), agafem a la dreta la desviació que porta en cinc minuts al mirador del Roc de la Lluna (1494 m). Al costat d'un primer mirador hi ha taules i una font (que trobem seca); pugem per unes escales i arribem al segon mirador, un replà artificial amb una taula d'orientació. Des d'aquí gaudim d’una vista dilatada sobre un extens sector del Pirineu i Prepirineu (Taga, Montgrony, Puigmal, Puigllançada, Tosa d'Alp, Moixeró, Cadí, Pedraforca, serra d’Ensija, etc.).

Mirador del Roc de la Lluna

Retornem al collet Fred i seguim la pista cap a la dreta en suau pujada. En un revolt trobem a mà esquerra l'indret conegut com a la Sala de Màquines, amb restes de parets, pilastres i una xemeneia; sembla ser que aquí hi havia un dels telefèrics que formava part del sistema de transport del carbó fins a l'actual estació del carrilet turístic de la Pobla.

Continuem per la pista, rodejant les imponents Roques d'Arderiu, fins que s'obre, a l'esquerra, el prat de la Devesa Jussana (1480 m), amb una font a la vora. El camí deixa la pista i comença a pujar a l'esquerra cap a l'est per terreny erosionat; més amunt girem al sud-oest vorejant el roc de la Moreneta fins a sortir al prat del Joc de Pilota (1570 m), envoltat de bosc i roques calcàries. El nom li ve del fet que va ser utilizat pels enginyers anglesos del xalet del Catllaràs per jugar a pilota. Des d'aquí, tres agosarats membres del grup pugem en 10 min. al roc de la Moreneta (1615 m) per un corriol que surt a la dreta i que s'endinsa costerut a la fageda, amb un tram final de grimpada per una canaleta de roca. El cim, bon mirador de tot aquest sector, està coronat per una creu i una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Cim del Roc de la Moreneta des del prat del Joc de Pilota

El camí continua entre boscos i prats fins que torna a sortir a la mateixa pista, que seguim a l'esquerra fins arribar poc després a la font del Prat Gespedor (1530 m). Al costat de la font deixem la pista i prenem un camí que puja a l'esquerra pel bosc. Passem pel costat de la font Savagosa i seguim pujant fins al Pla del Catllaràs (1655 m), situat entre els vessants nord i sud de la serra; enmig d'aquest pla s'alça el Roc del Catllaràs (1685 m).

Seguim en direcció oest per la pista que passa al costat d'aquest roc. Arribem a un collet (1694 m), el punt més alt de l'itinerari, i comencem a baixar, deixant més endavant la pista per algunes dreceres a mà dreta, fins a sortir a un revolt de la pista de Cerdanyola a Sant Romà de la Clusa, a l'indret del collet Llobató (1628 m), per on passa el GR 4. Deixem el PR C-52, que acaba aquí, i comencem a seguir el GR cap a la dreta en forta baixada fins a desembocar a una cruïlla de pistes, al pla del Camp de l'Ermità (1473 m).

El GR continua, inicialment planer, per la pista que surt davant nostre, però no triga en seguir baixant pel mig del bosc per diferents pistes i camins, fins a sortir a la collada i a la font de Falgars (1254 m), un indret força freqüentat perquè hi arriba la carretera que puja de la Pobla de Lillet. Cap a l'esquerra marxa el GR 4-2 en direcció a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola, Bagà i el Coll de Pal. Seguim cap al santuari de Falgars, que tenim elevat al davant, edifici del segle XVII bastit sobre les restes d’una antiga esglèsia romànica del segle XI. Al costat del santuari hi ha servei de restaurant i allotjament.

Santuari de Falgars

Retornem uns metres enrere i continuem en direcció est pel GR. Passem pel Mirador Joan Casanova i comencem a baixar per l'històric camí de la Pobla a Falgars o Camí dels Graus, empedrat en alguns trams. Anem resseguint la carena de la serra de Falgars per on travessem tres petits graus entre roques.


Més avall, havent gaudit d'una bonica posta de sol sobre el Pedraforca, vorejem per la dreta el bosc de Ventaiola i al final de la baixada desemboquem a una pista. Deixem tot seguit a l'esquerra l'heliport de la Pobla, i ja no triguem en entrar a la població, per on continuem pel carrer de l'Escorxador fins a la plaça de l'Ajuntament, punt final d'aquest itinerari per la serra del Catllaràs.

Són ja quarts de vuit i abans de retornar als nostres respectius destins (que són diversos) fem un bon sopar (entrepans, cervesa, patates braves) en un bar de la població, tot fruint de la bona companyonia i preparant futures sortides de la colla. Què més podem desitjar en aquesta nit de finals d’estiu...

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 17.09.11 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Isabel Salvia i Ferran Guillén.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Pic dels Pessons, per tres valls

L'objectiu d'avui era anar per les cerdanes valls de la Llosa i Vallcivera fins al port de Vallcivera, fronterer amb Andorra, una excursió prou llarga entre anar i tornar, però el fet és que un cop al port, amb un dia i un panorama magnífics, ens hem anat animant i hem seguit per la capçalera de la vall del Madriu per acabar assolint tres cims de la carena que separa aquesta vall del circ de Pessons.

Però anem per parts. Ens arribem amb el cotxe, per Martinet i Lles, fins al poble de Viliella i seguim uns 3 Km per una pista, més apta per a tot-terrenys que per a turismes, fins al mas de Cal Jan de la Llosa, on aparquem el vehicle.

Sortim de Cal Jan (1610 m) vorejant la casa, per creuar tot seguit per un pont el riu de la Llosa i seguir a l'altre costat per una pista amb marques del GR 107 (Sender dels Bons Homes). A l'altre costat del riu veiem les restes del castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Angels. Avançant per la pista arribem a les ruïnes de la Farga de la Llosa, des d'on la pista fa unes llaçades i guanya alçada. Deixem poc després una pista a l'esquerra, per on va el camí que mena als estanys de la Muga, i seguim bastant planers per travessar per un altre pont el riu de la Llosa i prosseguir per l'altre costat, sota els espadats de la Muga i amb el bony d'Engait tancant la vall. Passada una clariana no triguem en arribar al Prat Xuixirà (2011 m) (1 h 45 min), bonic indret amb una font, una taula de pedra i les ruïnes d'un refugi, dinamitat l'any 1978 (al juny de l’any anterior, el nostre Centre havia organitzat aquí, amb el refugi encara dempeus, un Ral·li de Muntanya en el que es va pujar als pics de Ríbuls, Montmalús i Negre d’Envalira).

Prat Xuixirà, amb el Bony d'Engait al fons


Pels prats i també als marges de la pista floreixen les carlines (Carlina acaulis, Carlina cynara), el nom de les quals va ser posat en honor a Carlemany qui, segons una llegenda, amb elles va curar les seves tropes de la pesta. Aquestes parentes de les carxofes obren i tanquen les seves bràctees segons la humitat ambiental, per això s’utilitzen com a ornament floral encara que avui dia la seva recolecció està prohibida perquè és una planta amenaçada.

La pista acaba aquí, però el GR continua per un camí ben marcat fins que travessem el riu de Vallcivera i arribem a una clariana on es troba la cabana dels Esparvers (2060 m) (2 h), petita construcció de pedra sense cap finestra, amb una tarima de fusta a l'interior on hi podrien dormir unes 5 persones (ben avingudes).

Cabana dels Esparvers

En aquest indret hi ha una cruïlla de GR's. Cap a la dreta es segueix cap a la Portella Blanca d'Andorra (GR 107) o bé cap a la Portella d'Engorgs (GR 11). Nosaltres seguim cap a l'esquerra (GR 11) per entrar a la coma de Vallcivera, mentre veiem a la dreta el riu que baixa dels estanys de Montmalús. Anem avançant per bosc fins a sortir al pla de Vallcivera (2264 m) (2 h 45 min).

Pla de Vallcivera

Al fons del pla el camí va girant a la dreta per emprendre en llaçades la pujada que culmina al port de Vallcivera (2517 m) (3 h 30 min), pel qual s’accedeix a Andorra per la capçalera de la vall del Madriu, amb l'estany de l'Illa ben a la vora, on ens hi arribem.

Estany de l'Illa

Davant nostre tenim els tres pics de Gargantillar: el pic dels Llops (o pic occidental), el pic central i el pic dels Pessons (o pic oriental). Situats a l’extrem sud de l’estany, on hi ha el barratge, tenim una bona perspectiva de cims com la Muga, la Tosseta de Vallcivera, la Tossa Plana de Lles, el pic de Setut i el pic de Coma Extremera (que vam fer la setmana anterior).

Animats pel bon dia que fa i les bones sensacions que tenim, decidim seguir des del port pel GR 7 (provinent de la vall del Madriu per on continua també el GR 11) a través de la capçalera de la vall del Madriu.


Anem deixant enrera l'estany de l'Illa mentre guanyem alçada en direcció nord-est cap a la portella dels Pessons. Abans d'arribar-hi, però, seguim involuntàriament un sender més marcat cap a l'esquerra que ens fa revoltar per sota el pic de Pessons (des d'on estem es fa difícil veure el punt més alt) i quan ens en adonem, havent passat una petita portella, hem arribat al pic central de Gargantillar (2838 m) (1 h des del port de Vallcivera), des d'on tením una completa panoràmica al nord del circ de Pessons amb tots els seus estanys.

Pic central de Gargantillar

Aquest cim és un important nus de carenes: al nord, separat per la collada dels Pessons (que no hem de confondre amb la portella dels Pessons), el pic d'Ensagents (2857 m) (també anomenat pic dels Pessons en alguns mapes que ho acaben d'embolicar), a l'oest el pic dels Llops (2843 m), amb una cresta entretinguda, i a l'est, molt a prop, el pic dels Pessons (2864 m) que ens hem passat.

Pic dels Pessons des del pic central

Estanys dels Pessons

Una altra visió dels estanys dels Pessons

Reculem fins a la petita portella i retrobem el GR 7 que ve del cim, per on pugem fins arribar tot seguit al pedró que marca el pic dels Pessons o pic oriental de Gargantillar (2864 m) (10 min des del pic central).

En el cim del pic dels Pessons

Des d'aquí la carena continua cap a la portella dels Pessons (per on haviem d’haver vingut) i els tres pics de Ríbuls o de l'Àliga, amb les seves escarpades parets que s'aboquen al circ de Pessons.


Pics de Ríbuls (nord, central i sud)

Dos d'aquest pics, el central (2827 m) i el nord (2817 m), són d'accés complicat per passos de roca, però el més proper, el sud, és planer i ben assequible, així que cap a ell ens dirigim. Baixem a la portella dels Pessons (2779 m) i pugem tot seguit fins al pic sud de Ríbuls (2821 m) (10 min des de l’anterior cim), des d’on tenim una magnífica vista dels estanys de Montmalús, amb el refugi a la vora del llac gran, i del pic de Montmalús que encapçala aquesta vall.

Estanys de Montmalús

El temps va passant i ja és hora de retornar si volem arribar al cotxe amb llum. Baixem directament, sense retornar a la portella dels Pessons, per un fàcil vessant en direcció a l'estany de l'Illa. Retrobem més avall el camí del GR 7 per on hem vingut i arribem així de nou al port de Vallcivera.

Pic de la Muga des del port de Vallcivera

Ara ens queda desfer el camí per tota la coma de Vallcivera, on aprofitem més avall per refrescar els peus al riu, doncs ja portem moltes hores d'excursió, i resseguir de nou la vall de la Llosa fins a Cal Jan. És un quart de vuit de la tarda quan arribem al cotxe, evidentment cansats però molt i molt contents. Som uns privilegiats. Per fer el que fem i ser el que som.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.09.11 per Isabel Benet i Ventura Amorós.