dissabte, 15 d’octubre del 2011

Cap del Verd pel vessant sud

Com ja és tradició, un cop al mes ens reunim uns quants amics per a fer una sortida en comú. Aquesta vegada anem a la Serra del Verd, frontera entre el Solsonès i el Berguedà, per tal d’assolir el seu punt culminant, el Cap del Verd (2282 m). Com que l’ascensIó pel vessant nord, des de Gòsol, ja l’hem fet en altres ocasions (fins i tot amb raquetes), aquest cop decidim atacar el cim per l’esquerp vessant sud, ple d’agulles i canals.

Molt puntuals ens trobem tots al poble de Sant Llorenç de Morunys. Avui, després de tants dies d’estiu en plena tardor, toca que la boira cobreixi els cims, però tenim l’esperança que al llarg de la jornada s’anirà escampant. Procurem d’agrupar-nos en el mínim de vehicles i fem cap al poble de la Pedra des d’on una pista cimentada a trams, ens porta a través del coll de la Creu cap a l’indret de l’Estret on aparquem com podem. A partir d’aquí la pista es fa un xic més costeruda fins que acaba poc després de Cal Canonge.


Seguim pujant per una altra pista en mal estat que aviat flanqueja la Costa del Miqueló fins a l’Era del Dam (o coll de Rulls), on una tanca impedeix l’accés motoritzat als Plans de la Borda.


Superada la tanca, seguim pista cap al nord fins a una cruïlla on agafem un camí carreter que s’enfila a mà dreta. Hem de parar atenció ja que, als pocs metres, hem d’abandonar aquest camí per agafar un sender molt costerut que puja directe al balcò de Roca Mira.


La boira no escampa, ans al contrari, es fa més espessa i arribant al prat d'Aubés no veiem cap paisatge i la humitat ens refreda la suor; per això, malgrat el cansament, no podem parar massa estona i seguim ruta tot flanquejant sota el Cap d’Urdet en direcció a l’ampla collada dels Belitres on, en arribar, una escletxa a la boira deixa passar el sol i ens permet de veure una escadussera visió del cim que està a tocar, encara que la darrera pujada pel seu llom es fa una mica feixuga. Ja dalt del cim, i ben abrigats, ens fem les fotos de rigor.


Com és tard i tenim molta gana ens posem a dinar immediatament ja que la boira segueix cobrint-nos amb les seves glopades i ens escatima la vista del Cadí, Pedraforca i Port del Comte. Degut a que el cim està al capdamunt d’un altiplà, enmig de la boira ens costa d’orientar-nos i saber on es troba l’oest que és per on ens hem de dirigir per tal de trobar la canal de baixada.

Seguim uns senyals de pintura blava però ens desviem per la primera canal que veiem i que està marcada en groc, amb les mateixes senyals que hem seguit de pujada, i... malviatge!, aquesta canal, que anomenem “Canal Xunga”, té un pendent considerable (entre 45 i 50º) i les pedres que llencem baixen veloces i imparables, per això hem de prestar la màxima cura i atenció en el descens.



Quan sortim de la canal, les marques ens dirigeixen tot flanquejant al peu d'una altra canal, marcada en blau, que és per on hauríem hagut de baixar. A partir d'aquí anem planejant per un sender, marcat en groc i blau, fins arribar al coll de Veís, petit prat obert a la carena de les Escollades.


Pel camí anem veient molts matolls de ginebres (Juniperus communis) amb els ginebrons d’un color ben blau. Amb aquestes boles (o gàlbules) s’el·labora la famosa ginebra.


Flanquejem, pel sud, un petit turó i ens situem al Prat Major des d’on seguim un camí que voreja a mig aire el vessant solà del Cap del Verd, pel qual contemplem la canal que hem baixat així com les boires que segueixen tapant els cims. Sota nostre es veu la borda del Pujol enmig dels Prats de la Borda, impressionant esglaó. És tard però encara tenim temps de rescatar dos gripaus atrapats dins uns bidons que recullen l’aigua d’una font poc abundosa, i més ara que fa tants dies que no plou seriosament.


Continuem pel sender fins a sortir a un camí carreter, el mateix que hem deixat a l'anada per iniciar la pujada al Cap del Verd, i que seguim ara en direcció sud, per retornar al coll de Rulls i seguir per la pista fins on tenim els cotxes. Ja motoritzats, ens dirigim de nou a Sant Llorenç de Morunys, on aprofitem per a berenar unes delicioses coques del poble que no triguen en sucumbir davant els voraços atacs de la dotzena d'amics que avui hem fet aquesta excursió.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.10.11 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Isabel Salvia, Ferran Guillen, Laura Cabedo, Ricard Herrero, Fina Colomés (CE Solsonès) i Neus Ollé (CE Solsonès).

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Ripoll-Olot-Girona amb bicicleta

Com que aquest primer cap de setmana d’octubre es preveu que serà molt bo el volem aprofitar i per això entaforem les bicicletes al tren en direcció a Ripoll. La resta de companys també pugen al mateix tren però en altres estacions i altres vagons i és per això que no ens reunim i saludem fins que arribem a destí on, malgrat el sol, fa un fred que pela. Després d’un breu esmorzar comencem a rodar per la via verda de la “Ruta del Ferro” per on havia circulat un tren que transportava el carbó procedent de les mines d’Ogassa, per això el mot “ferro” no es refereix al mineral que s’explotava sinó a l’abreviació de ferrocarril.


Hi ha moltes famílies amb criatures muntades en petites bicicletes i també molts caminaires d’una marxa popular, tot plegat fa que haguem de circular amb la màxima precaució. Quan arribem a l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, ara reconvertida en bar-restaurant, fem un petit descans abans d’enfilar cap al coll de Santigosa en direcció a Olot.


La pujada se’ns fa molt planera ja que anem xerrant i deixant que altres ciclistes, més forts i menys carregats, ens adelantin a tota velocitat.


Dalt del coll volem parar per a fer un mos però fa un ventet fresquet que molesta un xic per això seguim baixant fins que trobem un racó recerat al costat de la carretera que ara està molt tranquil·la degut a que la major part del trànsit es desvia pel túnel de Capsacosta (o de Collabós pels purístes). Després de dinar baixem ràpidament a l’Hostal del Sol a fer el cafè, a un “super” d’Olot per comprar queviures per sopar i anem així, més carregats encara, cap al camping de les Preses passant pel Parc Nou, on està l’estació de l’antic carrilet “Olot-Girona”, i pel parc de Pedra Tosca.


La tarda és molt assoleiada i quan sortim a camp obert ens espera la gran silueta del Puigsacalm retallada contra el cel.


També ens fixem en unes grans mates amb vistoses flors grogues semblants a les margarites, i creiem que podria tractar-se d’una planta del gènere Heliopsis (de la família de les compostes) que segurament s’ha escapat del seu àmbit de la jardineria i que ara envaeix les nostres valls, ja que no fa gaire la vam veure com ocupava una gran part de la llera del riu Besós.


Amb els darrers raigs de sol arribem a les Preses, poble que té un nucli històric prou interessant i on acabem comprant bons embotits. Un cop instal·lats a la “Mobil Home” del camping fem un repàs de la jornada: avui hem fet uns 44 Km aproximadament, amb un desnivell d’uns 373 m. Malgrat que els dies són calurosos les nits són ja molt fredes i les bicicletes se’ns queden cobertes de rosada. Després d’un bon esmorzar seguim ruta cap a Girona pel traçat de l’antic carrilet.


Passem per Sant Esteve d’en Bas camí del coll d’en Bas, que ascendim per la carretera vella que passa pel veïnat de Vilallonga i, després de superar un desnivell de… atenció… 126 metres, entrem de ple a la Vall d’Hostoles.


A partir d’aquí el descens es va vertiginós encara que fem una petita parada a Sant Miquel de Pineda, esglèsia d’origen romànic, on avui es celebra una festa, amb paella inclosa (quina gana!). Que estem en una zona volcànica ho demostren els blocs de basalt amb els quals està feta la font que hi ha al costat de l’estació de Sant Feliu de Pallarols i al llarg de la ruta, diferents plafons ens informen de la geologia així com d’altres curiositats.


Tenim previst dinar al Pasteral però una inoportuna punxada fa que ens entretinguem un xic en la seva reparació encara que la injecció d’una escuma miraculosa fa que no sigui necessari desmuntar la roda.


Decidim doncs dinar a l’estació d’Amer on hi ha unes taules de picnic a l’ombra però no hi ha ni una trista font, ni servei de bar, ni serveis de lavabo!!!. De baixada fem el cafè a un bar de la plaça d’Anglès on s’està “stupend”, però és tard i encara ens queden uns quants quilòmetres. Quan estem prop de Girona ja es veuen les plantacions de plàtans típiques de les deveses que mostren unes coloracions grisoses que no sabem si són degudes a la tardor, a la pols dels camins o a alguna espècie de malura que afecta a aquests arbres.


Amb els darrers raigs de sol ja entrem a l’estació de Girona disposats a encabir-nos al tren que està a punt d’arribar i al qual hi entrem de miracle, i és que no estem preparats per la vida moderna. Ja dins el tren abarrotat fem un repàs de la jornada: avui hem fet uns 58 Km i durant el cap de setmana hem fet un total d’uns 100 Km… Ja estem pensant de repetir-ho però en un sol dia.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 1 i 2.10.11 per Alfons Belinchon, Susanna Sanz, Isabel Benet, Isabel Salvia i Ferran Guillen.