dissabte, 28 de gener del 2012

Excursió a la serra de Llaberia

La serra de Llaberia forma part de les tarragonines serres del Mestral (juntament amb la Mola de Colldejou, el Cabrafiga i les muntanyes de Tivissa i Vandellós, entre d'altres). El seu punt culminant és la Miranda de Llaberia, des d’on, si la boira ho permet, les vistes panoràmiques són magnífiques.

Serra de Llaberia des de Colldejou

Aquest dissabte el dia es presenta fred i rúfol. El vent amenaça la sortida però les nostres ganes de caminar i de descubrir aquests indrets ens aboquen a iniciar aquesta aventura amb molta il·lusió i determinació. Així, des del tranquil poble de Colldejou, seguim el GR-7 i, abans d’arribar al coll de Guix, fem la paradeta de rigor per esmorzar. Amb la panxa plena, continuem pel GR tot passant per la font de l'Abellar i pujant després pel grau o camí dels Revolts. Absolutament preciós! La vegetació és ufanosa i humida, i el camí està empedrat i encara manté els marges intactes en alguna corba.


Al final del grau arribem al Portell de Llaberia, on deixem el GR, i continuem en direcció est, sense un sender evident però seguint unes marques de pintura blava, a la vora dels cingles, per on tindriem bones vistes si no fos per la miqueta de boira que ens entela el paisatge. Arribem a la roca Foradada, on un valent expedicionari s'atreveix a posar-se al capdamunt de l'arc mentre la resta l'acribillem amb fotografies.


A partir d’aquí continuem seguint les marques blaves en direcció al cim de la Miranda de Llaberia (919 m), on hi ha instal·lat un ràdar meteorològic sobre un gran edifici de formigó, el qual ens serveix de paravent.


Quina llàstima que no poguem estar-nos una bona estona; el temps ens empeny a continuar sense treva. Baixem per la pista que es dirigeix al poble de Llaberia fins al collet dels Collivassos, on seguim en direcció al Mont-Redon (pal indicador), però en arribar al Portell de l'Heura el fort vent fa que escurcem notablement l'excursió ja que, deixant de banda el Mont-Redon, baixem directament cap al nostre seguent objectiu, el Cavall Bernat de Llaberia (825 m).


Aquest cim és una gran mola relativament aèria i amb algun pas de grimpada. La pujada és opcional, però la gran majoria de nosaltres deixem les motxilles al peu i així pugem més lleugers de pes. L’ascensió val la pena ja que, com el temps millora, el sol ens escalfa els cossos, ens il·lumina i sense boira podem albirar la Costa Daurada amb les seves poblacions costaneres.


De baixada passem per l'alterós costat dret del Cavall Bernat i anem baixant per un corriol bastant net de vegetació, marcat primer en groc i després amb senyals de PR molt noves, que ens porta a la font del Bullidor on ens aturem a dinar aprofitant la poca estona de sol que encara queda. El gos Pongo també s'hi apunta a aquest àpat, que fem sense entretenir-nos gaire, doncs el fred és viu i comença a entumir-nos els membres.



Des d'aquí la baixada cap a Colldejou es fa ràpida i agradable, ja que quan arribem al poble encara hi toca el sol. Tot seguit, ens fiquem dins el bar del poble on, entre cervesa i cervesa, iniciem una ronda de converses que no hem pogut tenir durant l'excursió degut a l'alta velocitatr a la que anàvem. Sort que a la muntanya no hi ha ràdars, si exceptuem els meteorològics!

ISABEL BENET, SUSANA SANZ. Activitat realitzada el dia 28.01.12 dins el cicle de sortides col·lectives del Centre Excursionista Àliga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada