dissabte, 31 de març del 2012

Per la Vall d'Àger amb bicicleta

Ja fa algún temps que en Ferran ens havia proposat de fer un tomb amb bicicleta per la Vall d’Àger, per això vam quedar tots plegats aquest dissabte just abans de les vacances de Setmana Santa.

Es tracta d’enllaçar les tres poblacions principals de la vall (l’Ametlla, Àger i la Règola) per pistes que siguin 100% ciclables; per això deixem la “furgo” al quilòmetre 1 de la carretera que va al petit poble de l’Ametlla de Montsec. Com el dia es preveu calurós ens desempalleguem ràpidament de la roba d’abric i comencem a pujar per la carretera en direcció al poble.


A la plaça de l’esglèsia omplim els bidons amb l’aigua fresca i bona procedent de la Font Grossa la qual brolla al peu dels cingles del Montsec d’Ares.


Al capdamunt del poble trobem les marques del GR-1 que, procedent de Rúbies, es dirigeix cap a Àger i el qual seguim en direcció oest. A mesura que guanyem alçada tenim més bones vistes del poble i del pantà de Camarasa el qual, malgrat la “pertinaz sequia”, es troba bastant ple.


La pista discorre entre camps d’ametllers i fa diverses pujades i baixades però sempre flanquejant per sota els penya-segats que ara tenim just al damunt.


El dia és molt clar, el sol llueix amb força i les mosques ja comencen a molestar sobretot als trams de pujada on anem més lentament suant la cansalada. En una cruïlla abandonem el GR per seguir per la pista que va a travessar el barranc de Colobor, just per sota de la Masia de Blasi. Poc després, però, tornem a retrobar el GR. Ara anem en suau baixada cap al poble d’Àger que ja veiem enfilat damunt el seu turonet coronat per l’esvelta col·legiata recentment restaurada.


Quan entrem a Àger portem quasi 10 Km de recorregut i, com ja és l’hora de dinar, entrem a un conegut bar a frec de la carretera per afer un mos: cerveses, patates fregides, entrepans, pastanagues i… bunyols anisats amb moscatell que la Isabel Salvia es treu de les alforges. M’agrada això de la Quaresma!

Després d’aquest dinar tant ple de luxes i bon humor, seguim ruta tot sortint d’Àger pel Pont d’en Rosell on hi ha uns safareigs.


Agafem una pista que flanqueja i que ens ofereix bones vistes del poble i del Montsec d’Ares, llàstima que els ametllers ja no estan en flor!


Per aquesta pista anem cap a l’est en direcció a la Règola tot passant per la Masia de Clarà que poseeix una alzina monumental la qual val la pena de visitar.


Quan entrem al poble de la Règola, després de creuar tres cops el riu Fred, ja portem quasi 18 Km i, amb les bicicletes i carregats com anem, despertem la curiositat de propis i estranys que ens pregunten: on aneu?


Anem cap a l’ermita de la Santissima Trinitat situada al capdamunt del poble i des de la qual ja agafem la carretera principal de la vall (L-904) per a arribar més ràpidament al punt d’origen.


Quan hi arribem, comprovem que la distància total recorreguda ha estat de quasi 24 quilòmetres, els quals es poden fer en poc més de dues hores i mitja però que nosaltres hem esmerçat unes bones quatre hores i mitja… i és que l’important no és tan sols rodar!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 31.03.12 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ferran Guillén.

diumenge, 25 de març del 2012

Pic de Carroi, mirador d'Andorra

Sense botes rígides, sense paraneus i sense raquetes hem sortit alegrement cap a Andorra disposats a aprofitar aquesta darrera nevada tan inesperada. La nostra intenció és fer una excursió circular per la serra d'Enclar amb inici i final a les bordes de Fenerols, a la vall de Sispony, on hi arriba una pista asfaltada, per després seguir pels cortals de Sispony fins a la collada de Muntaner i des d’aquí pujar als pics d’Enclar i de Carroi units per una estreta carena, per baixar després per la pista que arriba a aquest darrer cim fins a les esmentades bordes.

Dit i fet, aviat arribem al petit poble de Sispony, prop de la Massana, on trobem la pista a les bordes en obres per la qual cosa pensem que no s’hi pot circular, així és que aparquem i sortim per un camí que s’enfila de valent pel vessant solà del riu Muntaner i que aviat ens ofereix bones vistes, sobretot del Casamanya amb un mantell de neu força important cosa que no s’havia vist en tot aquest hivern.



Pic de Casamanya

Entrant al bosc ja trobem les primeres clapes de neu amb un gruix considerable i també la primera visió del vessant obac del pic de Carroi, més conegut com “el de les antenes”. Aquesta muntanya, meitat granítica, meitat calcària, s’aboca en fort pendent directament sobre Andorra la Vella i es troba a l’aiguabarreig de les dues Valires com la proa d’un vaixell fabulós.

El nostre primer objectiu, la collada de Muntaner, ens comença a semblar llunyà i feixuc donada la quantitat de neu que es troba dins el bosc, per això, quan arribem a les bordes de Fenerols, decidim canviar de plans i agafar la pista que, en fort pendent, s’enfila per l’esquena del pic de Carroi. Per aquesta pista aviat guanyem alçada sobre la vall i l’espectacle dels cims nevats està servit: Alt de la Capa, Comapedrosa, Font Blanca, Casamanya… fins i tot veiem el pic d’Escobes a la frontera amb l’Arieja.


Arribats al peu del Clot de la Rectoria, on hi ha una barrera, tenim les antenes just damunt i semblen properes, però encara ens queden uns 500 metres de desnivell. A partir d’aquí el gruix de neu a la pista es fa més important i sort que han passat les màquines llevaneus perquè sense raquetes no hauriem anat gaire més lluny.


A partir d’aquí, però, el pendent de la pista es suavitza un xic i quan arribem al caire de la carena ja veiem als nostres peus l’estesa d’edificis d’Andorra la Vella, la vall del riu Madriu, la cresta de muntanyes que fan frontera amb l’Alt Urgell i la Cerdanya i també veiem l’extrem més occidental de la serra del Cadí.


Unes quantes corbes més i ja sóm a la petita plaça que dóna accés a les instal•lacions de telecomunicacions. Des d’aquí gaudim d’una vista de gairebé tota Andorra i una bona part de la vall del Segre, on hi destaca la piràmide del Cogulló de Turp. I és que el pic de Carroi, malgrat la seva modesta alçada (2.335 m), és un mirador de primer ordre.




Volem pujar fins al vèrtex geodèsic, el veritable cim, però la neu que està damunt l’estreta carena està ja molt toba i ens enfonsem fins als genolls. Com que la situació és delicada decidim deixar el cim per una altra ocasió i després d’un petit mos, tornem pel mateix camí flanquejats pels amuntegaments de neu que semblen de nata. El dia segueix sent blau i lluminós… tot un luxe pels sentits.




Quan al capvespre marxem d’Andorra, des del cel la lluna creixent ens dedica un esplèndid somriure.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 25.03.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Isabel Salvia i Anna Torres.

diumenge, 11 de març del 2012

Per la serra de Queralt

La serra de Queralt és una branca dels Rasos de Peguera que es troba enlairada sobre la ciutat de Berga. El seu vessant nord està cobert pel bosc de la baga de Queralt, sobre la vall del riu de Metge, mentre que pel sud aboca les seves cingleres sobre la vall del Llobregat.

Aprofitem que aquest cap de setmana estem allotjats en una casa rural prop de Casserres per fer una passejada matinal al voltant de la serra de Queralt. Des de Berga enfilem cap al santuari de Queralt (1135 m), on aparquem els cotxes. Aquí comença el GR 107 Camí dels Bons Homes (de Queralt a Montségur), que seguim inicialment.

Inici (o final) del Camí dels Bons Homes, a Queralt

Entrem a la baga de Queralt, passem tot seguit per la font del Bou i poc després arribem a un trencall. Deixem a la dreta el GR, que segueix cap a Espinalbet, i continuem a l'esquerra fins al proper collet de Sant Joan (1174 m), amb una capelleta. Deixem a l'esquerra el Camí dels Cingles (per on retornarem) i continuem cap a la dreta pel Camí de les Aigües, anomenat així perquè va resseguint una conducció que porta aigua a Queralt. Arribem tot seguit a un dipósit i comencem a pujar per diversos trams d'escales de fusta amb passamans. Després d'una estona de pujar fort, el camí comença a planejar per l'obaga, amb bones vistes del vessant sud dels Rasos, amb el santuari de Corbera, la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela.

Per la baga de Queralt

El Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró

Arribem a un trencall (pal indicador), on arriba per la dreta el Camí del Ròssec (dit així perquè per aquí s'arrosegaven troncs de d'arbres), que seguim en pujada cap a l'esquerra. El camí esdevé una antiga pista d'explotació forestal fins que aquesta s'acaba en una placeta (abans hem deixat a l'esquerra un camí que puja directament al collet del serrat de la Mel). Seguim per rastres de corriol en tendència cap a la dreta, travessem una petita carena i arribem tot seguit a un collet (1390 m) amb un filat. El camí, poc definit, baixa a trobar el coll del Portet o collada Gran, que separa la serra de Queralt de la dels Lladres, però no ens cal arribar-hi, perquè uns metres sota nostre, a l'esquerra, hi veiem els senyals del PR C-73, que a partir d'ara hem de seguir en direcció est per tal de retornar al santuari pels cingles del vessant sud.

Un cop al sender, travessem un parell de collets i anem a sortir a una balconada sobre Berga i Avià; des d'aquí pujem uns metres a l'esquerra per assolir el petit cim del Serrat de la Mel (1431 m), punt més alt de l'itinerari, des d'on albirem el Port del Comte, la Tosa d'Alp i el Puigmal. Baixem al collet del Serrat de la Mel (1363 m), on arriba el camí esmentat anteriorment, i continuem en direcció est. Més endavant, sota les parets del Cap de la Tartanera, baixem per un petit grau i remuntem la darrera pujada de l'excursió.

Descans en el camí dels cingles

A partir d'aquí, sempre en baixada, anem passant a frec dels espectaculars cingles de Queralt, un dels trams més bonics de l'excursió.

Pels cingles de Queralt, amb el santuari al fons

El sector per on passa el camí dels cingles

Arribem de nou al collet de Sant Joan, on deixem a l'esquerra el camí que hem fet a l'anada per continuar a la dreta pel PR. Passem pels miradors de les Guilles i de Garreta, tot travessant un sector de parets amb vies d'escalada, i no triguem en arribar al santuari, on tanquem aquesta petita volta per la serra de Queralt (2h. 15 min.) (300 m de desnivell).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 11.03.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Anna Torres, Toni Tejedor, Emi Guerrero, Toni Santos i Alejandro.