dissabte, 21 de juliol del 2012

Per l'Alta Cerdanya amb bicicleta

Aquest dissabte ens hem tornat a reunir les “Isabels” per a dur a terme una de les nostres “bicicletades” d’entrenament pel Camí de Sant Jaume. Aquest cop hem escollit una volta circular que ens portarà per les Gorges del Segre i més enllà.

Iniciem l’itinerari al parc de Sant Guillem (1224 m), gran àrea de lleure als afores de Llívia a tocar del riu Segre. Situades al parking que hi ha a la zona de picnic, a tocar del riu, anem immediatament a creuar-lo per una passera de ciment que dóna accés a la urbanització “Llívia Park”.

Agafem l’Avinguda del Segre fins a trobar la cruïlla amb el carrer Pla de Forques que seguim a la dreta fins que es converteix en una pista asfaltada que surt als camps de blat daurat i encarada al Puigmal. El dia s’ha llevat un xic llenganyós però esperem que no plourà.


Per aquesta pista, en suau pujada, arribem a una nova cruïlla: anem a l’esquerra, ara en suau baixada a passar la Ribera d’Er per un pont de ciment. Tot seguit entrem al petit poble de Gorguja, agregat de Llívia, per la plaça dels Bons Aires on hi ha una font. Aquest és un poble molt rural amb austeres cases de pedra envoltades d’alts murs.

Al final del carrer del Bons Aires anem a l’esquerra i amunt fins que sortim del poble en direcció a unes cases de nova factura on, al costat d’una tanca de xipresos, surt una pista a mà dreta marcada amb pintura blava i lila i amb un cartell de fusta que resa “BTT Llívia”.

La llarga i pedregosa pista s’enfila suau però constantment en direcció gairebé recta cap al poble d’Er, que veiem al peu de les muntanyes, i ja dins de territori francès.


Al final de la pista arriba el moment més delicat de la jornada: cal creuar la N-116 i seguir-la uns metres cap a l’esquerra fins trobar la carretera d’accés al poble d’Er. Just a l’entrada del poble creuem les vies del famós “Tren Groc”, ferrocarril turístic que va des de la Tor de Querol fins a Vilafranca de Conflent.

La carretera s’ha convertit en el carrer “Camí de Llívia” amb casetes a banda i banda. Anem recte fins a trobar una nova carretera d’accés al poble la qual seguim a l’esquerra uns metres fins al carrer “Coll de Forques” (uf, quantes forques!). Anem per aquest carrer fins que, per fi, veiem el carrer “Camí de Vedrinyans” que és el que hem d’agafar per sortir del poble. Tot seguit aquest carrer es converteix en pista que planeja suau, però aviat comença a pujar de valent: és l’aperitiu de les pujades que ens esperen més endavant!

Passem davant la granja “Mas Terragalls” i al final de la pujada trobem una nova cruïlla. Anem a l’esquerra en forta baixada per passar un torrentet (el Rec de les Deveses) i entrar al petit poble de Vedrinyans que és com un barri de Sallagosa el qual tenim just sota nostre. Portem uns 7 Km de recorregut i com que ha sortit el sol, això ens alegra d’alló més.



Quan arribem als Banys de Llo (1400 m) sóm ben conscients que en realitat l’excursió comença aquí.


Passem sota el pont que dóna accés a la via ferrada de les Escaldilles i ens endinsem a les ombrívoles Gorges del Segre mantenint-nos sempre molt a prop del curs del riu. Passem sota una agulla de marbre molt coneguda dels escaladors.


Pels marges podem veure el marcòlic vermell (Lilium martagon)

La pista està asfaltada fins a un port que creua el riu i després segueix pujant fins al refugi de la Culassa (1834 m), on trobem al Ventura i a l’Anna que han pujat a peu des del poble de Llo. Portem uns 15 Km de recorregut i el dia ha millorat moltíssim. Ara fa un bon sol i el cel està molt blau.

Al refugi de la Culassa

A partir d’aquí la pista segueix pujant fort però a petits trams cosa que ens permet de recuperar-nos ràpidament.



Així arribem al punt més alt de l’itinerari: el Pla de la Creu (2051 m), ampla esplanada amb bones vistes sobre el massís del Carlit, avui envolcallat pels núvols, i cims propers. Portem uns 20 Km de recorregut i ja toca menjar una mica davant aquest panorama tan esplèndid.


A partir d’ara tot serà una baixada vertiginosa per un camí carreter, que revolta el vessant nord del Pic de Segalera, vers el refugi “Camí de Núria” (1750 m), on aprofitem per omplir les ampolles a la seva abundosa font d’aigua fresca.



La pista, ara més ampla, segueix baixant fent amples llaçades pel vessant pelat de la muntanya en direcció a la Ribera d’Er. Entrem al poble pel seu extrem sudest quan ja portem uns 27 Km de recorregut.



Des d’aquí fem el mateix recorregut que hem fet a l’anada per tornar de nou al parc de Sant Guillem de Llívia, amb un total de 32 Km de recorregut i un desnivell de 850 m. Només s’ha de lamentar la reventada d’una roda uns 2 Km abans de l’arribada, que ni tan sols l’escuma miraculosa ens va poder salvar aquesta vegada, i vam haver de fer aquests darrers quilòmetres a peu i sota un sol de justícia!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.07.12 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada