diumenge, 28 d’octubre de 2012

El Matagalls des de Viladrau

Avui hem quedat per fer una bonica excursió de tardor pel Montseny, de Viladrau al cim del Matagalls, tot passant per exhuberants boscos on alguns aprofitaran per collir castanyes de cara a la imminent castanyada. El dia és clar i lluminós, però haurem de suportar un fort vent que ens posarà a prova a la carena.

Sortim de Barcelona per la C-17 fins que, poc abans de Tona, entrem a l’àrea de servei de les “4 carreteres”, on esmorzem, per seguir després en direcció a Seva i Viladrau; poc abans d’arribar a aquest darrer poble, i a l’alçada del restaurant La Solana, deixem el cotxe a l’entrada d’una pista.

Comencem a caminar per aquesta pista, per on travessem la Riera Major, deixem més endavant a l’esquerra un ramal que porta a la masia dels Molins, i poc després agafem un trencall també a l’esquerra que salva un llarg revolt de la pista; quan la retrobem, no triguem en arribar a una bifurcació en que la pista principal segueix recte cap a Can Gat i nosaltres seguim una pista menor a la nostra esquerra que puja suaument cap a Can Bosc (845 m), conjunt de tres edificacions amb una ampla era, una bassa i una font amb dos brolladors.

Can Bosc


Molt a prop veiem un amuntegament de boles granítiques de grans dimensions, una de les formes més comunes en que s’altera el granit a les serralades costaneres.

Seguim recte per endinsar-nos en un bosc d’alzines, roures, faigs i castanyers. Anem caminant pel fons de la vall fins que el camí gira a la dreta per creuar el torrent de l’Erola i, per un tram empedrat, arriba tot seguit a l’Erola (870 m.), antiga masia-ermita (s. XVI) ben arranjada, amb arcades obertes a dues façanes que donen pas a un ample i acollidor porxo.

Ermita de la Mare de Déu de l'Erola

Aquest santuari era la residencia d’hivern dels emitans de l’antic monestir de Sant Segimon, que veiem encinglerat damunt nostre, amb la capella de Sant Miquel dels Barretons penjada més amunt.

Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons des de l'Erola

Sortim de l’Erola per camí un xic descarnat i pedregós, que s’endinsa tot seguit al bosc de la Castanyeda Gran de Can Gat, amb notables i fotogènics exemplars de castanyers.


Més amunt entrem al domini de la fageda i no triguem en passar pel petit Oratori de Sant Camil (1020 m), per creuar poc després el torrent de l’Oratori, que baixa cabalós des de la font del Matagalls. Passat el torrent, el camí emprèn una forta pujada en llaçades per superar uns 200 m de desnivell fins a passar sota els murs de Sant Segimon, que deixem a mà esquerra, per sortir poc després a la pista que, des de Collformic porta al santuari, situat a pocs metres d’on som.

Una de les grans edificacions de Sant Segimon

Malauradament, trobem tancat l’accés al recinte, doncs tot el conjunt d’edificacions (s. XVII-XVIII) d’aquest santuari, encinglerat a 1230 m entre els sots de l’Oratori i de Rentadors, es troba des de fa anys en procés de rehabilitació, sense que hi hagi una data clara d’acabament.

Seguim breument la pista en direcció a Collformic fins agafar a l’esquerra el camí indicat que puja directament cap a la carena del Matagalls; abans de seguir per aquesta carena, baixem uns pocs metres per un corriol a mà esquerra que porta a la petita ermita de Sant Miquel dels Barretons (1300 m.), situada dalt d’un cingle per damunt de Sant Segimon, la qual presenta un aspecte bastant lamentable, amb el sostre ruinós i l’interior buit i brut, doncs sembla que hi entra el bestiar. El nom de l’ermita prové dels barrets que penjaven a l’interior, que suposadament guarien el mal de cap a qui se’ls posava.

Sant Miquel dels Barretons

Ens posem a esmorzar al costat de l’ermita, arrecerats del fort vent que bufa aquí, i al cap de poc arriben –oh, sorpresa!– la Natàlia i en Jordi, uns amics de Ripoll que les “Isabels” van conèixer quan feien la ruta amb bicicleta pel camí de Sant Jaume. Amb ells seguirem ruta cap al Matagalls, mentre que les companyes Isabel S. i Anna desisteixen pel fort vent i baixen cap a l’Erola.

Coll Saprunera

Anem avançant per la carena en moderat però constant pendent, tot passant pel coll Saprunera (1396 m), collada ampla i herbada des d’on veiem ja la Creu de Matagalls; el Pla dels Ginebres (1500 m), llarg ras herbat amb matolls de ginebró; i el Pla de les Saleres (1645 m), des d’on iniciem la pujada final al Matagalls (1697 m). Al cim, poc concorregut avui pel fort vent i la temperatura gèlida, hi restem només el temps just per fer-nos mutuament les fotos de rigor i gaudir breument de la vista d’un Pirineu emblanquinat per les darreres nevades.

Ben abrigats al cim del Matagalls

Des del cim fem una variant un pèl més llarga per retornar a Sant Segimon. Seguim inicialment les marques del GR 5-2 en direcció a Collformic, baixant amb precaució degut a les fortes ràfegues de vent i als diversos trams glaçats que anem trobant. Un cop al Pla de la Barraca (1367 m.), on hi ha una característica estructura circular que correspon a un antic pou de gel, ens acomiadem dels nostres amics, que segueixen cap a Collformic; nosaltres agafem a mà dreta un corriol un xic desdibuixat que, entre matolls de ginesta i argelaga, desemboca a un camí més ample que en poca estona ens mena a la pista de Collformic a Sant Segimon, que seguim cap a la dreta. La pista fa un llarg revolt per travessar a gual el torrent de Rentadors, que aquí forma un indret força idíl·lic.

Torrent de Rentadors

Continuem per la pista que, després d’alguns revolts, passa pel costat d’una font i arriba tot seguit a Sant Segimon. Des d’aquí, pel mateix camí de l’anada, baixem a l’Erola, on menjem àvidament després de tantes hores de trescar.

Castanyer prop de l'Erola

Era de Can Bosc, amb el sol de tarda

Continuem per Can Bosc i, degut a una petita marrada, per la masia dels Molins, des d’on retornem a la pista principal que ja no deixem fins arribar al punt de partida, on ens esperen, des de fa una bona estona, les nostres companyes, ben contentes amb el tresor de castanyes que han aconseguit.

Excursió gratificant i molt recomanable pel vessant nord del Montseny, ombrívola fins a la carena, d’uns 1000 m de desnivell i 6 h de marxa efectiva (6.30 h amb el vent de cara…).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 28.10.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Isabel Salvia i Anna Torres, amb els amics Natàlia i Jordi en el tram esmentat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada