diumenge, 14 d’abril del 2013

Pedalant per la Serra de Marina

Fruit de moltes jornades d’investigació per part del Ferran, neix aquest itinerari per la Serra de Marina que aquest diumenge, i després de diversos aplaçaments, hem pogut, per fi, portar a terme. Per això les “Isabels” ens hem reunit amb en Ferran a l’estació de Cardedeu de bon matí, ja que la ruta és llarga i el dia promet ser calurós.

Des de l’estació sortim pels carrers de Cardedeu en direcció sud, cap a la Serra del Corredor, tot travessant l’autopista i el riu Mogent. A l’altra banda ens enfilem pels carrers de la urbanització del Coll tenint com a referència una línia elèctrica. Quan s’acaba l’asfalt hem de circular per pistes sorrenques que, per fortuna, estan ben seques ja que rodar damunt el sauló humit és gairebé impossible. La primavera dóna un toc de suau verd a aquest paisatge tant ressec on abunden les carrasques i les alzines.


Al capdamunt de l'anomenat “el Coll”, ens desplacem en direcció a ponent tot flanquejant el vessant nord del turó dels Castellans, amb bones vistes sobre el Vallès i els cingles de Sant Miquel del Fai, fins que creuem la carretera C-1415, la qual uneix Granollers amb Mataró, a l’alçada del coll de Parpers. Aquest és el punt d’unió de les serres del Corredor i de Marina, i aquí agafem el GR-92 que s’enfila tallant una polsosa pista que es dirigeix al santuari de la Mare de Déu dels Angels on hi ha una coneguda àrea de picnic. Per tot arreu apareixen les estepes blanques (Cistus albidus) amb les seves característiques flors rosades de pètals arrugats.


Després de creuar la carretera BV-5106, que va de la Roca a Orrius, entrem oficialment al Parc de la Serra de Marina, on trobem el Mas de Céllecs amb la petita església romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes al seu costat. El sol ja comença a apretar de valent.



Seguim pujant en direcció a Sant Mateu passant per la Plana del Fum, i a frec del Coll de Porc, abans d’arribar al peu del Turó de’n Roure on es troba el dolmen anomenat la Roca de’n Toni i on aprofitem a fer un petit descans. Al capdamunt del turó hi ha uns sepulcres medievals que, malauradament, no visitem perquè no ens sobra el temps.


Poc després entrem a la façana litoral de la serra i ja veiem el mar i la costa del Maresme. El cor se’ns omple de joia però els bidons comencen a estar ben buits, sort que a can Boquet, punt d’informació del parc, tenen sempre una garrafa plena d’aigua pels assedegats excursionistes i, en aquest cas, ciclistes.

Seguim en direcció a ponent passant sota el Turó de Pedrells i molt a prop de la concorreguda ermita de Sant Mateu. Nosaltres anem fins a un mirador situat a l’extrem sud del Turó de Sant Mateu on, a l’ombra d’uns arbrets, fem el dinar i un merescut descans amb vistes a la costa i amb un airet marí ben fresquet. Portem uns 22 quilòmetres de recorregut i estimem que ens trobem a la meitat de la ruta.


Després del refrigeri reprenem la marxa per la pista que, en forta baixada, ens situa al coll de la Font de Cera; abans, però, ens aturem un moment per acabar d’omplir els bidons en una font que amb prou feines raja aigua.

Al coll creuem la carretera BP-5002 i, tot seguit, ens enfilem cap a la urbanització Alella Parc a trobar una pista que circula flanquejant el vessant sud dels contraforts del Turó d'en Galzeran, tot recorrent un ampli anfiteatre sobre la costa del Masnou i passant entre vinyes que ens fan recordar aquelles “Vinyes verdes vora el mar…” que cantava el Lluís Llach ara fa ja tant de temps.



Al coll de Montalegre tornem a creuar una carretera, la B-500, i ara toca pujar a la Conreria, passant pel peu de la Coscullada de l’Amigó, turó que hem de superar flanquejant-lo pel seu vessant nord, fins a un collet on trobem una pista que seguim en franca pujada en direcció al turó de la Roca Plana, damunt el qual ja tenim bones vistes del pla de Barcelona i del Turó de Montcada.



La travessa s’acosta al seu final però encara ens queda una fortíssima baixada que ens porta a creuar la darrera carretera, la BV-5011, a l’alçada de la Vallençana i des d’on ens toca superar el darrer obstacle: les faldes del Puig Castellar, al capdamunt del qual es troba un important poblat ibèric, tot passant a prop de l’ermita de Sant Onofre enlairada damunt el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Estem a les portes de la ciutat de Sant Coloma de Gramenet, a la qual arribem des del barri de Singuerlín, absolutament abocat sobre la vall del riu Besòs que es distingeix com una ratlla verda entre un mar d’edificis. Això ja s’acabat!


Amen baixant pels carrers del barri sense saber molt bé on acabarem, però l’instint ens condueix cap al parc de Can Zam, meravellós oàsi, a tocar del riu, amb estany, gespa fresca i un “xiringuito” molt agradable on fem un merescut berenar, tot cercant nous reptes que tornin a unir les nostres rodes.


ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.04.13 per Isabel Salvia, Ferran Guillén i Isabel Benet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada