Com en l’anterior ocasió, anem per la carretera de Terrassa a Navarcles fins a la urbanització Cavall Bernat (Km. 6, enfront de les Pedritxes), al capdamunt de la qual, al carrer Vista Alegre, deixem el cotxe. Comencem a caminar per un camí ample de terra (pal indicador) que tot seguit enllaça amb el camí dels Monjos (PR C-31), per on anem pujant en direcció nord. No triguem en situar-nos sota la paret de la Roca de les Onze Hores per entrar tot seguit a la canal dels Monjos, que en una pujada intensa però curta ens porta dalt de l’esplèndid mirador de la Roca de les Onze Hores.
Continuem per un tram de roca i girem poc després a la dreta per anar-nos enfilant per un alzinar. Deixem una primera desviació a la dreta, que va cap al Morral i al Sot de la Codoleda, i una altra a l’esquerra, que baixa a Can Pobla, i poc més amunt arribem a una esplanada on hi ha un gran amuntegament de pedres, i d’on surt a mà dreta el camí de la Senyora, que és per on continuem. Aquest camí va davallant suaument entre l’alzinar, i encara que en alguns trams es desdibuixa una mica, no és difícil de seguir. Arribem així a una balconada entre els cingles, on comencem a tenir una esplèndida panoràmica sobre les roques de la Castellassa de Can Torras i el Bolet.
Observant la Castellassa de Can Torras
Seguim baixant suaument, entre trams de conglomerat i alzinar. Deixem més endavant a l’esquerra un corriol que puja fort cap al camí de la Font Soleia, que transcorre més amunt paral·lel al de la Senyora, i ens acostem a les parets del cingle, tot passant per la balma Clara i poc després per la balma Fosca, la qual forma unes petites cavitats que poden servir d’aixopluc.
Balma Fosca
Travessem el torrent de la Canal Freda i aquí (desviació opcional) aprofitem per anar a la balma de la Pinassa. Hem de remuntar aquesta canal, primer en llaçades i després per un corriol ben redreçat, fins a sortir més amunt, quan la canal es tanca, cap a l’esquerra per arribar tot seguit a l’espectacular balma de la Pinassa, on hi destaquen el gran pi que dóna nom a l’indret, les grans dimensions del sostre (amb alguna via d’escalada esportiva), i una paret d’obra amb diverses finestres, una d’elles circular, que aprofita la balma per formar un curiós refugi.
Refugi a la balma de la Pinassa
Retornem al camí de la Senyora i prosseguim entre l’alzinar per travessar un altre torrent, on hi ha les restes d’un vell pont de troncs. Continuem per l’altre costat del barranc i no triguem en passar per la Roca Foradada, un forat obert a la roca que podem pujar amb una curta grimpada, per reprendre a l’altre costat el nostre camí, al vessant que dóna a la canal de Santa Agnès; també podem revoltar la roca, amb una aèria panoràmica de l’entorn, i situar-nos en pocs minuts al mateix indret.
Roca Foradada
Travessem poc després el torrent i anem pujant en llaçades pel camí que remunta la canal fins que en uns deu minuts trobem a la dreta el trencall que porta tot seguit a l’ermita i cova de Santa Agnès. Les restes d'aquesta ermita (s. XIII-XIV), que encara manté en bon estat unes arcades gòtiques, ocupen bona part de la boca d’entrada de la cova, a l’interior de la qual unes piques de pedra natural recullen l'aigua de la surgència o font de Santa Agnès. Durant el segle XV es construí el tancament del recinte i un edifici de tres plantes annex a la capella, del qual resta dempeus part de la façana.
Recinte d'entrada a Santa Agnès
Interior amb arcades gòtiques
Font de Santa Agnès, a l'interior de la cova
De retorn al camí de la canal, seguim pujant en llaçades uns altres deu minuts fins a trobar, a l’esquerra (pilona de fusta sense cap indicació) l’inici del camí de la Font Soleia, per on continuem. Després d’un tram inicial que planeja, baixem per una curta i pedregosa canal i continuem després per sota les espectaculars parets d’aquest sector de cinglera, farcides de vies d’escalada i, per tant, de nombrosos escaladors que aprofiten aquest matí asolellat per fer aquí les seves pràctiques.
Per aquest camí, on també tenim bones vistes, ara més enlairades, sobre la Castellassa de Can Torras, arribem a la Font Soleia, arran del camí, ben arranjada i amb una aixeta, d’on raja una aigua bona i fresca.
Font Soleia
Castellassa de Can Torras i el Bolet
Passem després per una raconada obaga que formen els cingles i ja no triguem en arribar a un ample codinar des d’on girem a l’esquerra per desembocar tot seguit al camí dels Monjos, que seguim de baixada. Poc més avall arribem a l’esplanada d’on surt el camí de la Senyora; s’ha tancat, doncs, el cercle. Ara només cal desfer el camí d’anada, baixant per la canal dels Monjos, fins arribar en poca estona al capdamunt de la urbanització Cavall Bernat, punt final d’aquesta bonica matinal per les cingleres del vessant est de Sant Llorenç.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.04.13 per Isabel Benet i Ventura Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada