21.09.13 Dins la xarxa de senders del Parc
Natural Cadí-Moixeró, el traçat del sender PR C-125, al vessant meridional,
entre les serres de la Moixa i Moixeró i la vall del Bastareny, estableix un bonic
i senzill circuit que, des del veïnat de l’Hostalet, puja cap al nord per
l’ombrívol i engorjat camí dels Empedrats fins al refugi Sant Jordi, continua fins
al Pas de la Boixassa (on es pot aprofitar per pujar al Cap de la Boixassa), i
retorna pel vessant sud, tot passant pel coll de la Pelosa, fins al punt de
partida.
Ens arribem per l’Eix del Llobregat
a la vila de Bagà, avui plena d’animació per ser el punt d’inici i arribada de
l’exigent cursa de muntanya Ultra Trail
Cavalls del Vent, només per a escollits (100 Km de recorregut i 6600 m de
desnivell positiu). De la part alta del poble seguim en direcció a Gisclareny
per una pista asfaltada que va resseguint el riu Bastareny fins que al cap de 2
Km la deixem per agafar a la dreta una pista de terra (pal indicador a la font
de l’Adou o del Bastareny) que seguirem altres 2 Km fins a la casa de colònies
de Cal Cerdanyola (Aula de Natura La Salle), al petit nucli del veïnat de
l’Hostalet, al costat de la qual hi ha la Font Nostra amb dos brolladors. El camí
surt tot just d’aquí, passat el pont sobre el torrent del Forat, però, degut al
gran nombre de vehicles aparcats (l’esmentada prova passa per aquí, i també avui
hi ha caçadors), hem de continuar un xic més endavant fins que podem deixar els
cotxes a l’alçada de les ruïnes de l’antic molí del Forat.
Iniciant l'excursió al molí del Forat
Tornem al veïnat de l’Hostalet (916
m) i, ja sense creuar el pont sobre el torrent del Forat (si no és per agafar
aigua a la Font Nostra), deixem la pista per seguir el sender PR C-125 pel camí
dels Empedrats, que fins al refugi Sant Jordi segueix el traçat de l’antic camí
ral que entrava a la Cerdanya pel coll de Pendís, i que estava empedrat en els
trams de més pendent (d’aquí el nom). Comencem a resseguir el marge dret del torrent
del Forat (també anomenat dels Empedrats i, més amunt, del Pendís), i passem
tot seguit vora l’antic mas de l’Hostalet (s. XVI), actualment en procés de
rehabilitació, que feia d’hostal del camí ral i que ha donat nom a aquest
veïnat.
Més amunt creuem a l’altra riba pel
pont dels Empedrats, i poc després deixem de moment el nostre camí per seguir a
l’esquerra (pal indicador) per un corriol que en fort però curt pendent mena al
Bullidor de la Llet, que avui trobem eixut, doncs es tracta d’una sorgència
intermitent que només brolla a través de la roca calcària a la primavera o en
època de pluges; el seu nom li ve del color blanc de l’aigua (quan brolla)
degut a la forta pressió amb la que surt.
Retornem al camí, que aviat s’engorja entre altes cingleres. Passem per un tram del camí alçat sobre el torrent per un contrafort de pedra i anem progressant per l’engorjat dels Empedrats, on el torrent fa bonics salts i tolls (hi destaca un salt en forma de cua de cavall), mentre el travessem diversos cops a gual per damunt de pedres.
Entrant a l'engorjat
Cingleres al capdamunt dels Empedrats
Més
amunt passem, enlairats per la riba dreta del torrent, per l’Estret d’Escriu,
on es formen més tolls i petits salts. A partir d’aquí el paisatge s’obre i
no triguem en passar per la Font d’Escriu, a la dreta del camí. Seguim pujant
pel bosc fins arribar als prats de la Font del Faig, sota mateix del refugi
Sant Jordi, on hi trobem una derivació de l’auténtica font mitjançant un tub i
un dipòsit de goma (una manera prosaica però pràctica de tenir aigua vora el
refugi). El nostre sender continua cap a l’esquerra, vora les ruïnes de l’antic
Hostal del Faig (un altre dels hostals del camí ral), però el deixem de moment
per acabar de pujar fins al refugi Sant Jordi (1570 m), propietat de la FEEC,
guardat i amb 44 places, on avui hi ha un dels controls de l’esmentada cursa
dels Cavalls del Vent.
Refugi Sant Jordi
Després de fer un mos vora el refugi,
baixem a retrobar el PR, per on passem tot seguit per la veritable Font del
Faig, sota una roca i a la vora d’un gran pollancre (el nom de la font prové de
l’antic hostal).
Font del Faig
Paret amb preses d'escalada vora la Font del Faig
El sender va guanyant alçada i no triga en creuar la cinglera
per l’escletxa del Pas de Galligans (1625 m) (que no s’ha de confondre amb el
coll de Galligans, situat més amunt i a l’oest); a l’altre costat veiem la
capçalera de la vall de Galligans, que tanca la cinglera sobre la que s’alça el
Cap de la Boixassa. Abans de continuar, ens apropem, per un corriol a
l’esquerra, al caire del cingle per tenir també una bona vista sobre l’entorn
del refugi Sant Jordi i els contraforts de la serra de Moixeró.
Cap de la Boixassa des del Pas de Galligans
Cim de Moixeró des de la cinglera del Pas de Galligans
Retornem al Pas de Galligans per
anar revoltant la part superior d’aquesta vall, per on no triguem en desembocar
al camí que per la dreta ve del coll de Galligans (i per on continua cap als
colls de Vimboca i Pendís).
Camí ran de la cinglera de la Boixassa
Seguim cap a l’esquerra, avançant sota les parets verticals dels cingles de la Boixassa i travessant alguna tartera fins guanyar la carena al Pas de la Boixassa (1750 m), ample i acollidor coll amb molt bones vistes.
Al Pas de la Boixassa
Pujant entre boixos al Cap de la Boixassa
Des d’aquí, mentre alguns de
nosaltres es queden al coll per dinar, que ja és hora, altres ens enfilem
carena amunt en direcció nord-oest per un sender ben definit entre boixos (origen
del topònim Boixassa) fins assolir,
en una forta però curta pujada final, el cim del Cap de la Boixassa (1825 m)
(15 minuts des del coll). L’esforç ha valgut la pena, doncs des d’aquest cim,
encinglerat al nord i a l’oest, gaudim d’una gran panoràmica de l’Alt Berguedà,
amb muntanyes com la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Puig Terrers, la Roca de
la Moixa, el cim de Moixeró, les Penyes Altes, la Tosa d’Alp i el Puigllançada;
i també cap al nord, a través del coll de Vimboca, de muntanyes cerdanes com la
Tosa Plana, la Muga i la Carbassa.
Fotocim 1
Al fons, el Pedraforca i l'inici del Cadí al Puig Terrers
Fotocim 2
Al fons, el coll de Vimboca i muntanyes de la Cerdanya
Iniciant la llarga baixada pel vessant sud
Retornem al Pas de la Boixassa, on
ara ens toca dinar a nosaltres, per iniciar després el descens en direcció sud
per l’ample esquenall de la Boixassa, per on el sender baixa en llaçades entre
més boixos fins que arribem al coll de la Pelosa (1420 m), on hi arriba una
pista. Continuem recte per un corriol que baixa de nou a la pista, la qual
seguim uns pocs metres per agafar a mà esquerra, tot just passada la petita
bassa de Cal Quim, un corriol que s’endinsa al bosc per flanquejar la capçalera
del torrent de Cal Quim i que després emprèn una llarga baixada, enclotat i
ombrívol, fins a desembocar a la pista de l’inici, entre el veïnat de
l’Hostalet i el molí del Forat.
Punt final a la Font Nostra
Abans d’anar cap als cotxes, decidim
seguir uns metres a l’esquerra fins a la Font Nostra per refrescar-nos i omplir
les eixutes cantimplores, doncs la calor ha apretat en el vessant sud de l’itinerari,
mentre veiem com els participants de la cursa enfilen, alguns amb cara de
patiment, la pujada cap al refugi Sant Jordi pels Empedrats (Ufff !!!).
Nosaltres, a un altre nivell, ens donem per molt satisfets amb aquesta
magnífica excursió de 900 m de desnivell i 5.30 h de marxa efectiva (comptant la
pujada al Cap de la Boixassa). Fins una altra !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada