dilluns, 1 de desembre del 2014

Pels boscos de Bellmunt

22.11.14  Abans no sigui massa tard, vuit il·lusionats per captar els colors de la tardor volem fer una excursió circular per una de les zones més encisadores i boniques en aquesta època de l’any: els contraforts de la serra de Bellmunt. Per això sortim a mig matí del nucli de Vidrà (996m) pel costat del gran mas de El Cavaller, que deixem a mà dreta, en direcció sud-est tot baixant cap al riu Ges el qual creuem pel damunt de l’encantador pont romànic de la Salgueda. El dia no és assoleiat però no fa gens de fred.

Pont de Salgueda

Des del pont seguim baixant per la vall del Ges riu avall per un camí molt humit i relliscós fins que arribem al salt de Salgueda, on es troben les restes del Molí del Salt, de les quals encara es pot veure una roda de pedra. Amb tanta aigua com ha caigut darrerament, el salt d’aigua està en tota la seva plenitud.

Salt de Salgueda o del Molí

Després d’admirar l’espectacularitat del salt, travessem de nou el riu per unes pilones de ciment i, acte seguit, remuntem l’altre vessant per un bucòlic camí que desemboca a una pista, que prenem cap a l’esquerra en franca baixada; es tracta de l’antic camí ral de Vidrà a Sant Pere de Torelló.


Així arribem al Pas de Degollats, tram estret i abrupte damunt la timba sobre el riu. La Tosca de Degollats és un indret fosc i misteriós amb regalims d’aigua damunt el camí. Passem per les anomenades Balmes del Borràs que, encara que són poc espectaculars, el camí que hi passa a frec és força bonic. Així d’aquesta manera arribem al punt més baix de l’itinerari: el Mas de la Vall, situat a 850 m d’alçada.

Tosca de Degollats

Balmes del Borràs

Després d’un parell de corbes, i abans del segon barranc, prenem un corriol a mà dreta poc marcat i en lleugera pujada el qual, poc després, es fa més evident. Seguim anant pel camí ral abans esmentat. Sense perdre alçada anem fins la Portella, lloc on encara es conserva l’antic empedrat del camí i des d’on gaudim d’una panoràmica de l’engorjat del riu Ges i de la vall de Torelló. Aquí podríem haver agafat un caminet carener que s’enfila cap al coll de Font de Xeca, però nosaltres preferim continuar pel camí ral tot baixant en direcció al Mas del Serrat.



Abans d’arribar al citat mas, però, trobem la carena del Serrat dels Cristians Vells per on s’enfila de dret el PR C-45 enmig de magnífiques rouredes i fagedes al punt àlgid dels canvis bioquímics de les fulles que, juntament amb els fongs i les molses, donen aquest encant incomparable a la tardor. A més en Ferran ens assegura que la lluna nova influeix de manera que el gaudi és més intens i ve de gust abraçar els arbres abans no es posin a dormir...



Després de passar pel coll de Font de Xeca arribem a l’encinglerat santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (1246 m). Portem unes 3:30 h de recorregut i aquí ens aturem per a descansar i gaudir del panorama que ens ofereix tan enlairada talaia.

Santuari de Bellmunt



Tením coneixement que el camí per on hem pujat antigament estava molt fressat perquè els nois de Bellmunt baixaven a treballar o a veure les noies del Serrat. Feien el camí amb tanta lleugeresa que, quan la dona de Bellmunt els necessitava perquè tenia hostes, estenia un llençol al mirador i els nois, al cap de vint minuts, ja eren a casa!

Després del merescut descans, nosaltres també enfilem la tornada cap a casa tot baixant pel GR 151 fins al coll d’Hi-era-de-massa on aquest sender marxa a l’esquerra en direcció a Santa Maria de Besora. Nosaltres seguim recte pel GR 3 que va per una bona i ampla pista i que desemboca a la carretera a 1 Km de Vidrà, al on arribem amb les darreres llums del dia, quan els fanals del poble comencen tot just a encendre’s. Aquí posem punt i final a aquest gratificant tomb pels boscos tardorals de Bellmunt, després d’unes 4:30 h de recorregut efectiu i amb un desnivell acumulat de 400 m.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 22.11.14 per Susana Sanz, Alfons Belinchon, Laura Cabedo, Ricard Herrero, Ferran Guillén, Mercè Julve, Toni Tejedor i l’amic Luís d’Esparreguera.

dilluns, 24 de novembre del 2014

De Corbera a Sitges amb bicicleta

11.10.14  Fa molt i molt de temps, cap a finals de l’any 2002, el meu germà Esteve i jo ja vam fer junts una bona part d’aquest itinerari entre Corbera de Llobregat i Sitges, tot travessant l’intrincat massís de Garraf. Aquest fou l’escenari de les meves primeres pedalades per la muntanya, però malgrat que conservo un molt bon record d’aquella sortida, jo no havia tornat a rodar pel Garraf... fins avui.

A les vuit en punt arribem les Isabels a Corbera de Llobregat on ja ens esperen l’Esteve, la Mercè i el gosset Pipo. Després de preparar les bicicletes sortim cap a les 8:30 l’Esteve, la Isabel Salvia i jo, mentre que la Mercè i el Pipo aniràn més tard cap a Sitges en cotxe per a rebre’ns.

Amb la fresqueta del matí anem en direcció a la urbanització de Can Rigol per un polígon industrial situat al sud del poble, al peu del turó de Can Planes, tot seguint el curs de la riera de Rafamans aigües amunt. Però aviat deixem l’asfalt per a prendre una pista pedregosa que baixa a creuar la riera i per la qual passem sota l’església romànica de Sant Ponç de Corbera. Anem seguint el curs de la riera de ben aprop i tot està molt verd i frondós... tal i com ho recordava.



Després d’una sèrie de dures pujades arribem al Pla de les Comes des d’on anem planejant a desembocar a la transitada N-340, just a l’alçada del pont del Lledoner. Per aquesta carretera passem sobre aquest pont del segle XVIII sense poder admirar la bellesa de la seva doble arcada que salva un profund barranc.

Per aquesta carretera arribem a l’alçada de la urbanització de El Lledoner, que tenim a mà esquerra. Després de creuar la carretera anem pels carrers d’aquesta urbanització a buscar la riera d’Oleseta, la qual seguim per una pista enmig d’un bosc molt verd i esponerós... tal i com el recordava. Però quan passem a frec d’una depuradora, l’Esteve ens comenta que abans que es posés en marxa aquesta instal·lació, la riera d’Oleseta no era més que una claveguera a cel obert.



Quan ja estem prop del poble d’Olesa de Bonesvalls, la pista va per l’interior del pedregós llit de la riera, cosa que complica la circulació amb la bicicleta... almenys per a mi.  Per aquesta pista anem a sortir a uns camps de vinyes recent veremades. Seguidament entrem a Olesa de Bonesvalls on aprofitem per a fer un descans i un bon esmorzar, després del qual continuem la ruta tot seguint el curs de la riera de Begues. Aviat entrem dins el Parc Natural del Garraf, però el nostre itinerari sempre va a frec del seu límit occidental, per això, a partir d’ara, anirem entrant i sortint del parc continuament.


Anem seguint la riera de Begues fins prop de la Plana Ponça on la deixem per prendre una pista que s’endinsa i puja per un barranc. A l’alçada del maset de l’Esquerrà arribem a una altra pista per on puja el GR 5 que anem seguint, tot deixant a mà dreta la boca oberta del cèlebre avenc de l’Esquerrà, que amb els seus 336 metres de fondària, recentment explorats per membres de la Secció d’Exploracions Subterrànies del GER de Sant Pere de Ribes, és l’avenc més important del Garraf i el segon més profund de Catalunya. Nosaltres, però, no ens hi entretenim i seguim pujant en direcció a la serra de les Piques.



Al capdamunt arribem a un coll sobre el mas de Can Grau des d’on, per un moment, gaudim d’una vista de la Costa Daurada, entre Vilanova i Cunit, on hi destaca la xemeneia de la inactiva central tèrmica. La calor es comença a deixar sentir, sort que ara anem en forta baixada cap a Olivella, primer per pista i després per carretera des d’on veiem, enlairat, el mas de Can Camps.

Can Camps

Prop d’Olivella, però, deixem la carretera per prendre una pista per la qual passem a frec d’aquest gran mas i, acte seguit anem de baixada a creuar el Torrent de la Sínia per després remuntar cap a la Trona on trobem, l’un davant de l’altre, el mas Bargalló i el mas d’Alions, aquest darrer en ruïnes i a la venda.


Passant vora els masos de Bargalló i Alions

Amb una forta baixada, tot rodejant la serra del Parany, ens situem ràpidament al fons de la riera de Jafre des d’on anem cap a llevant pel Fondo de les Llenties on trobem el gran mas de la Fassina, ara convertit en un establiment de turisme rural.

Mas de la Fassina


Una darrera pujada, sota un sol de justícia malgrat que fa dies que vam entrar ja a la tardor, ens deixa a l’alçada del collet de la Fita, sota la Penya Riscla, des d’on ja veiem la inconfusible silueta de l’església de Sitges, retallada contra el blau del mar.


Ara ja només toca baixar i baixar per una pista excel·lent cap al nucli de Sitges, a on entrem després de passar per un polígon industrial, creuar sota l’autopista A-16 i creuar la carretera C-246. Finalment arribem a tocar de la platja, on trobem la Mercè i el Pipo que ja fa força estona que s’esperen... i és que com el camí ha estat tan relaxant, ens ho hem pres amb una mica de calma. Track de la ruta.


ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.10.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Esteve Benet.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Caminada pel Montseny

25.10.14  Per començar bé la temporada d’excursions mensuals, rescatem d’un exemplar de la revista Vèrtex una sortida circular que ens portarà des de Collformic a Sant Cebrià de la Móra per pistes i corriols poc transitats, a l’ombra de d’una esponerosa fageda. La tornada, però, la farem seguint part del conegut, i més concorregut, camí del Pla de la Calma (GR 5-2), per l’exposada i calorosa pista (a poc que el sol apreti) entre la Caseta i el Collformic. Iniciem la ruta a Collformic, situat al Km 26 de la carretera BV-5301 de Seva a Palautordera.

A punt de sortir de Collformic

Al costat del restaurant hi ha dos aparcaments. Un d’ells situat just al davant del restaurant i l’altre situat a uns metres més enllà en direcció al Brull. Entre els dos aparcaments hi ha dues pistes. Una de les pistes passa a frec del restaurant deixant-lo als nostres peus (és el camí de tornada). L’altra pista (amb una cadena) puja decididament en direcció oest paral.lela a l’aparcament. Comencem a caminar pujant per aquesta pista més allunyada del restaurant en direcció al Collet de les Bigues tot deixant enrera la cadena que barra el pas als vehicles.


La pista és ampla i s’endinsa a la fageda encara amb les fulles molt verdes malgrat que ja estem en plena tardor. Deprés de travessar un parell de tanques arribem al collet de les Bigues amb vistes al Pirineu, a Montserrat i al Matagalls que tenim just darrera. Un cartell de perill ens adverteix que hi ha un brau solt a la zona!!!

Al collet de les Bigues


Aquí deixem la pista tot fent un gir de 180 graus a l’esquerra i enfilem carena amunt en direcció al Turó de Collformic. Aquest camí carener passa entre matolls i alzines, sense massa senyals però de bon seguir, amb una extensa vista del Pla de la Calma, i també del Tagamanent, de Montserrat i del Turó de l’Home. Així arribem al Turó de Collformic, el punt més alt de la carena i d’aquesta excursió. Un xic més enllà hi ha un petit turó que fa de mirador el qual ens permet de donar un bon cop d’ull a l’entorn i veure, més avall el camí que recorre el Pla de la Calma per on tornarem. Aquí aprofitem per esmorzar.

Turó de Collformic

Des del mirador, el camí tomba i s’encara cap al sud tot passant per un conjunt de faigs anomenats Faigs de la Bandera. A voltes aquest corriol queda mig cobert pels matolls. Així arribem al preciós Pla de l’Ase Mort molt a prop del camí per on tornarem.

Pla de l'Ase Mort

En aquest punt anem a la dreta, en direcció NO, per un corriol entre matolls a cercar una antiga pista. Mentre baixem, anem tenint vistes dels cingles de Centelles A la nostra esquerra, a la carena veïna, veiem el camí anomenat la Pujada de la Mel, que és per on tornarem. Aviat aquesta pista s’endinsa en un alzinar i es fa més estreta.

Abans d’arribar al mas de El Brugués, però, ja estem avisats que hem de saltar una tanca que barra el pas per la pista, per això vam formar dos grups: el grup dels “prudents” va passar pel lloc on el filat està ja molt malmès, mentre que el grup dels “escaladors”, fent gala de les nostres destreses, vam passar per damunt de la porta de ferro, o bé a cavall o bé saltant directament des de dalt amb greu perill de genolls i turmells!!! Així d’aquesta manera vam arribar a les ruïnes del mas de El Brugués.

El Brugués

Tot seguit, al primer revolt tancat, deixem la pista per prendre un corriol, marcat a l’entrada per una petita fita, que puja i s’endinsa al bosc, per això en aquest punt cal estar una mica atents. Pel camí de pujada encara podem veure alguns petits bolets anomenats apagallums.

Apagallums

Aquest corriol, després de creuar la riera dels Bruguers, surt de sobte d’entre els arbres i ens ofereix una bona vista de les ruïnes de El Brugués, situat just sota nostre. El camí acaba desembocant a una pista prop de les ruïnes de El Mas. Per aquesta pista anem en direcció a l’ermita romànica de Sant Cebrià de la Móra que ja veiem de lluny des d’un collet.

Sant Cebrià de la Móra

Ens estem una bona estona visitant aquesta ermita, situada a 975 m d’alçada i que pertany al municipi de Tagamanent. Fou l’església parroquial d’un grup de masies, avui dia quasi totes en ruïnes; però l’ermita, construïda tota ella amb pedra vermella, es conserva força bé.


Interior de Sant Cebrià de la Móra

Ara toca recular fins a la pista principal que prenem per a pujar, suaument però constant, en direcció al Pla de la Calma, tot passant per la Caseta i el Pla de Bassau, també conegut com a Collet Terrús, on trobem el GR 5-2 que recorre el Pla de la Calma.

El mas de la Caseta


Per aquesta pista, ja molt més planera, anem cap al Pla de l’Ase Mort, indret pel qual ja hem passat pel matí tot baixant del turó de Collformic. Com és un bon paratge, i ja va éssent hora, decidim buscar un lloc per dinar.


Amb bones vistes del Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home, fem l’habitual “ágape”, amb pastissos casolans, cafès, i els “xupitos”que no falten, per a celebrar que tornem a estar reunits de nou.


Un cop hem acabat de dinar, retornem al Collformic per la pista que passa just sota el turó del mateix nom i que ja hem visitat pel matí. L’arribada al Collformic la fem per la pista que passa per la part alta del restaurant. Fins la propera!!!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Sortida col·lectiva realitzada el dia 25.10.14.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Del Besós al Llobregat amb bicicleta

27.09.14  Un bon dia, cercant pels annals del wikiloc, la Isabel Salvia va trobar un itinerari força interessant: la connexió entre les valls del Besós i del Llobregat tot rodejant la serra de Collserola pel seu vessant nord. Per a fer-la efectiva, sortim en dissabte car es preveu que el diumenge caurà de tot. De bon matí ens trobem a la plaça de les Glòries, al peu del “pirulí”, altrament dit Torre Agbar, per a baixar per la Diagonal fins al Fòrum des d’on anem a creuar el riu Besós pel pont de Sant Adrià, prop de les característiques tres torres de l’antiga central tèrmica.

El Besós prop de la seva desembocadura

Pont de Sant Adrià

Camí de Montcada

Des d’aquí baixem a la seva llera condicionada amb un carril asfaltat per a corredors i ciclistes i un espai amb gespa a tocar del riu, per la qual arribem a Montcada i Reixac, moment en què abandonem el riu Besós a l’alçada del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll. Seguidament, però, prenem el camí que va a frec de la riera de Sant Cugat pel parc de la Font Pudenta, deixant el turó de Montcada just sobre nostre a mà esquerra.

Seguim el curs de la riera de Sant Cugat

Parc de la Riera, a Cerdanyola

Un cop hem creuat sota la C-58, ja entrem a Cerdanyola del Vallès pel Parc de la Riera, tram condicinat amb jardins i plafons informatius de la flora i la fauna del parc, un xic malmesos per la intempèrie. Al final d’aquest parc deixem a mà esquerra la pista que puja cap al coll del Forat del Vent tot passant per Sant Iscle de les Feixes.


Passant sota el turó de Ca n’Oliver, el camí creua diverses vegades la riera de Sant Cugat per passeres de ciment (passera de Guiera, de Can Baiell, de Xercavins...), encara que sembla que la passera de Montflorit hagi desaparegut perquè aquí hem de creuar la riera de mala manera.

Passera de Can Baiell

Abans d’entrar al poble de Sant Cugat passem pel Parc Tecnològic del Vallès on hi destaquen les instal·lacions del sincrotró ALBA. Aquí trobem un magnífic carril-bici el qual forma part de la primera fase del que serà el Corredor Verd. Des d’aquest carril-bici tenim bones vistes del cim del Tibidabo. Després de creuar un polígon industrial ja entrem a Sant Cugat a l’alçada de la rotonda que dóna accés a la vall de la riera de Sant Medir, molt a prop del cèlebre Pi d’en Xandri.

Carril-bici del Corredor Verd


Un dels "moais" de Sant Cugat

Per un altre carril-bici passem per una plaça, a frec del Centre Cultural i d’uns cinemes, on hi destaquen uns enormes caps de basalt que recorden els “moais” de l’illa de Pasqua. Així travessem Sant Cugat i sortim d’aquesta població, en direcció a Valldoreix, per un passeig flanquejat de grans plàtans que creua pel mig un camp de golf urbà.


Passat aquest camp de golf, anem per una urbanització que, per no desentonar amb aquestes instal·lacions “esportives”, els carrers porten noms com Golf de Roses, Golf de Biscaia, Golf de València... sense comentaris! Així arribem prop de l’estació de tren de Valldoreix per on creuem la C-16 (o “Túnels de Vallvidrera”) i continuem un tram per un bonic camí de bosc tot encarant-nos cap al Puig Madrona on hi destaca la seva torre de vigilància d’incendis forestals.



De sobte, però, deixem la direcció est per prendre la direcció sud, cap a la Colònia Montserrat, petita urbanització penjada del vessant nord de la serra de Can Julià. Anem pujant de dret pel carrer de la Moreneta, i quan aquest carrer comença a redreçar-se de valent, trobem el casal de la urbanització, que tot just acaben d’obrir però sort tenim que s’apiaden d’un parell de ciclistes mig mortes de set i de calor.

A l’ombra prenem les coca-coles que ens donen l’energia necessària per a superar el tram final del carrer: una severa rampa del 23% de desnivell, la qual, evidentment, pugem a peu, i que ens deixa a la carena de l’esmentada serra, punt més alt d’aquest itinerari. A partir d’aquí ja anem en franca baixada en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra, petit nucli a tocar de Molins de Rei on hi ha molts xalets, un dels quals exhibeix un grandiós rellotge de sol que ocupa tot el mur oest de la casa, però a l’hora que arribem l’esmentat rellotge encara no funciona perquè són prop de les 11 (hora solar), i com resa la seva llegenda “Si encara som al matí, no cerquis l’hora aquí”.

Rellotge de sol a Sant Bartomeu de la Quadra

Per carretera baixem ràpidament a Molins de Rei, població que travessem en direcció a la vall del LLobregat a la que arribem després de creuar sota l’autopista AP-2 i de creuar la N-II. Ara només ens cal seguir el curs aigües avall del Llobregat per la seva riba dreta, tram que coincideix amb el Camí de Sant Jaume i per això anem veient les característiques fletxes grogues. Poc després passem a frec dels anomenats Aiguamolls de Molins de Rei, un meandre abandonat on uns plafons ens informen sobre la flora i la fauna, la qual es pot observar a través d’unes obertures practicades al mur de fusta que protegeix aquest espai... nosaltres, però, no ens hi entretenim car ja és prou tard!

Punt d'observació als Aiguamolls de Molins de Rei


Arribant a Sant Boi

Després de passar per una pista asfaltada, al costat d’uns horts, arribem a Sant Boi, deixant a mà dreta el nou gual que travessa el Llobregat. Tot seguit trobem el camí tallat per unes obres i hem de passar entre camions i contenidors, per la qual cosa no podem recuperar la bona pista que circula per damunt la defensa del riu, i que tenim uns metres per damunt nostre. D’aquesta manera hem d’anar per la pista, en pitjor estat, que va a frec del corrent del riu. Així passem sota el pont peatonal de Cornellà en direcció a l’hospital de Bellvitge, prop del qual recuperem de nou la bona pista que acaba al pont per on l’autovia de Castelldefels creua el riu a tocar del Prat de Llobregat.

El Llobregat des del pont de l'autovia de Castelldefels

Des del pont fem cap a Bellvitge, passant darrera de l’hospital, a la recerca del carril-bici que recorre la Gran Via i que ens deixa a la plaça d’Espanya, on donem per finalitzat aquest tomb a la serra de Collserola després d’un recorregut d’uns 59 Km i un desnivell positiu d’uns 646 metres, realitzat en 5 hores efectives. Track de la ruta.

Es dóna el cas que l’endemà hi va haver-hi uns aiguats tan importants que els rius Besós, Ripoll i Llobregat van sortir de mare, i unes imatges a la televisió mostraven com a les obres de Sant Boi els camions estaven mig negats i els contenidors suraven riu avall...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.09.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.