dimecres, 28 de maig del 2014

Circuit de Llançà

26.04.14  Com cada any per aquestes dates toca la sortida col·lectiva a la costa, i l’indret escollit ha estat l’extrem nord del Cap de Creus amb inici i arribada a Llançà, petit poble a tocar de la frontera des d’on farem una ruta circular de 15 Km que, després d’assolir el Puig Vaquer (de 426 m), ens permetrà de conèixer el paisatge de muntanya  interior i tancat de la vall de Santa Creu i una part del meravellós camí de ronda entre Port de la Selva i Llançà.

Llançà des del camí al coll del Perer

Després de deixar els cotxes aparcats al passeig marítim de Llançà, iniciem la ruta tot creuant el nucli urbà, cosa gens fàcil donat que no hi ha marques de cap mena. La resta del recorregut, però, no comporta cap problema. Així passem pel davant de l’Ajuntament i per la Plaça Major, amb un monumental plàtan al bellmig, i on hi ha el Museu de l’Aquarel·la Martínez Lozano i també l’església de Sant Vicenç que s’alça dominant tota la plaça.


Després de passar pel carrer Pilota, Major, Sant Vicenç i Puigdemunt, sortim del nucli urbà pel carrer Selva de Mar i entrem en una zona d’urbanitzacions a mig fer. Pels carrers d’aquesta urbanització, i havent revoltat un turonet, arribem a una rotonda on un pal indicador ens assabenta de l’inici del camí d’ascens al coll del Perer, marcat amb senyals del GR-92 i GR-11, i també marques grogues.


El camí va fent primer una pujada suau per fer-se cada vegada més sostinguda. Creuem el Rec d’en Prim, sovint eixut, i ens endinsem a les muntanyes, deixant enrere la costa, per un camí cada cop més estret.


Arribats al coll del Perer, després d’una hora i mitja, fem la parada obligada per esmorzar i on també fem els primers intercanvis de delícies en forma de “pintxos” i llardons.


Des d’aquest coll fem cap al cim del Puig Vaquer, la cota màxima que assolirem avui, per un corriol que surt del darrera d’un pal indicador. Des del capdamunt d’aquest turó la vista és magnífica i, malgrat que estem en una zona de tramuntana, el dia és assolellat i només bufa un ventet fresc que considerem “normal”. Això ens fa pensar que gaudirem d’una molt bona jornada.

Al cim del Puig Vaquer

Per seguir la ruta ens cal retornar al coll i continuar per un camí, ja en baixada, que ens porta cap a la vall de Santa Creu. Davant nostre tenim el monestir de Sant Pere de Rodes.

Sant Pere de Rodes

A mitja baixada deixem els senyals del GR i seguim per un corriol estret i pedregós, marcat en groc, que va planejant tot oferint-nos bones vistes de la Serra Verdera i del monestir. Aquest camí passa a frec dels Corrals d’en Marcelet, les restes d’unes construccions en pedra seca. Des d’aquí fem la davallada directa cap al petit nucli de la Vall de Santa Creu.


Baixant cap a la vall de Santa Creu

Arribats al poble, i cansats d’aquest camí pedregós, podem alentir el nostre pas i passejar tranquil·lament per aquest poblet entaforat entre les muntanyes. Ara el nostre camí és pràcticament de baixada i en direcció cap al mar. Durant el trajecte anem trobant alguns pals indicadors, però sempre prenem la direcció  Port de la Vall-Port de la Selva. Ombrejats per la vegetació, travessem el Rec dels Boets, passem pel costat de dues barraques abandonades i, finalment, per la gran finca Vinya la Falcona.

Vall de Santa Creu


Tot seguit desemboquem a una pista que ens duu a la carretera GI-612, que prenem a mà esquerra fins al trencall que mena al càmping Port de la Vall, a través del qual arribem a una platja ampla i plena de còdols on fem un breu descans. Ara només resta seguir el camí de ronda amb passeres de fusta, bancs i miradors que fan tota una delícia el gaudir del camí.


Port de la Selva

Així revoltem el Cap de Bol on es troba el far de s’Arenella i des d’on tenim bones vistes del Port de la Selva, de Llançà i de l’Albera. Passat el far trobem uns bancs a l’ombra d’una petita coberta de fusta, lloc que aprofitem per a fer el dinar i, alguns, el primer bany de la temporada a les gèlides aigües de la cala veïna.

Far de s'Arenella


Havent dinat reprenem la marxa pel camí de ronda, el qual passa per un seguit de cales i platges. Abans d’entrar de nou al nucli urbà de Llançà ens cal travessar les platges del Cau del Llop, de les Tonyines i de la Farella Petita.



Finalment, i ben arran del cingle, arribem a les envistes del Port de Llançà, punt i final d’aquesta sortida, al qual arribem tot baixant per unes escales, cansats però contents. Fins la propera!

FERRAN GUILLÉN (text), PEP GARCÍA (fotos). Sortida col·lectiva realitzada el dia 26.04.14.

dimecres, 21 de maig del 2014

Per l'obaga d'Ensija

17.05.14  Al vessant nord de la serra d’Ensija, enfront del Pedraforca, es desplega una extensa pineda, entre Saldes i Vallcebre. Des de la Pleta de la Vila, situada al pla de Palomera, a la zona mitjana d’aquesta obaga, un itinerari de natura, senyalitzat i equipat amb ponts, esglaons, baranes, miradors i plafons informatius, permet fer una agradable passejada enmig d’aquesta pineda pels Terrers de Palomera (opcional), els Graus i el poblat medieval del Roc de Palomera.

Des de l’Eix del Llobregat, passat Cercs, seguim a l’esquerra en direcció a Saldes i el coll de la Trapa; en aquest coll girem a l’esquerra per seguir la carretera local que mena a Vallcebre per l’obaga de la serra d’Ensija, fins que en uns 4 Km arribem a la zona d’aparcament de la Pleta de la Vila. Com el seu nom indica, es tracta d’un antic corral de bestiar i refugi de pastors, reconvertit ja fa anys en punt d’informació i acollida al Parc d’Aventura i al Parc de Neu de Palomera (segons la temporada).

El Pedraforca des de la Pleta de la Vila, amb les
restes del poblat de Palomera en primer terme

Des de la Pleta de la Vila (1500 m) prenem el camí que surt pel marge esquerra de la construcció (marques taronges en tot l’itinerari). Deixem tot seguit, a l’esquerra, el camí que porta al poblat medieval de Palomera (on anirem a la tornada), i abans de començar, a l’altre costat, la davallada cap a la riera de l’Aigua Salada, ens arribem a un primer mirador, amb vistes al Pedraforca, la vall de Saldes, el Comabona, les Penyes Altes i la Tosa d’Alp, així com dels sectors per on passarem: les argiles vermelloses dels Terrers i el conjunt de roques calcàries dels Graus.

Els Graus (a l'esquerra) i els Terrers de Palomera

Des del mirador tornem al punt on el camí comença a baixar en direcció a l’esmentada riera, i no triguem en arribar a una bifurcació; seguim a l’esquerra (rutes del Bosc i de la Fauna de Palomera) per anar a parar tot seguit a una pista que deixem al primer revolt per continuar per un camí que baixa fins a creuar la riera per un pont penjant. Abans de creuar, però, girem a la dreta per fer una curta visita a la zona dels Terrers, tot seguint pel marge del torrent fins que poc més enllà el podem creuar fàcilment per sobre d’un tub de ciment. Ja a l’altre costat, ens apropem a aquest sector format per turonets erosionats d’argiles. Ens enfilem per un d’aquest turonets, amb compte doncs la progressió per l’aresta no és fàcil degut a que la terra d’argila es va desfent al nostre pas, amb el barranc a banda i banda. L’indret és d’una gran bellesa i fem unes quantes fotos d’aquest fenòmen geològic.

Pujant amb precaució pels Terrers

El resultat de l'erosió sobre les argiles

Pont penjant sobre la riera de l'Aigua Salada

Retornem al pont penjant per creuar la riera de l’Aigua Salada i continuar la baixada pell bosc de Palomera. Poc després arribem al segon mirador, sobre el sector dels Graus.

Mirador sobre la vall de Saldes, amb el Comabona i Puig Terrers

L'escampall de blocs esllavissats que formen els Graus

Damunt les roques veiem la flor de pastor (Daphne cneorum), petita planta que amb les seves floretes rosades dóna un toc de color a la roca pelada.

Flor de pastor

Des d’aquí comencem a davallar en llaçades per un bonic camí de grau que va travessant aquesta zona de blocs calcaris.



Al final de la baixada per aquest grau deixem a la dreta el sender que mena a la font del Bullidor i a la carretera de l’Obaga, i seguim a l’esquerra pel mig del bosc en suau baixada fins que creuem altre cop la riera de l’Aigua Salada per un segon pont penjant.

Sota l'espessa pineda del bosc de Palomera

El segon pont penjant sobre la riera de l'Aigua Salada

A partir d’aquí comencem a pujar per recuperar els gairebé 200 m que hem davallat des de la Pleta de la Vila. El sender desemboca a una pista que seguim cap a la dreta; més endavant, en una bifurcació, seguim a l’esquerra fins que, després d’un revolt amb dos rètols indicadors, deixem la pista per prendre un corriol a l’esquerra. Arribem a un tercer pont, aquest fix i gairebé decoratiu, doncs el petit torrentet que travessa es pot passar directament, i seguim pel bosc; el camí planeja una estona i poc després comença a pujar decididament amb trams arranjats amb esglaons i baranes.



Tram del camí amb esglaons i baranes

Al final de la forta pujada anem a sortir a una pista, vora la qual, a mà dreta, hi ha un tercer mirador amb un plafó que informa de les antigues explotacions de carbó de Saldes i Maçaners.

El Pedraforca des del tercer mirador

Continuem uns pocs metres per la pista, que deixem tot seguit per agafar un corriol a l’esquerra que puja en cinc minuts a la carretera de la Pleta, per on hem vingut amb el cotxe. No ens cal gairebé trepitjar l’asfalt, doncs el camí marcat gira a l’esquerra i, paral·lel a la carretera, va travessant l’àrea de picnic de Palomera fins arribar a la Pleta de la Vila.

El Roc de Palomera des de l'àrea de picnic

Per anar al poblat medieval de Palomera, tornem a l’inici de l’itinerari per baixar ara cap a l’esquerra  pel sender local núm. 12 de Saldes (balises i marques blanques i verdes), per on davallem fins al barranc que voreja el Roc de Palomera.

Baixant cap al barranc

Un cop a l’altre costat, pujem per un estret camí tallat a la roca fins a dalt del cingle on es troben les restes de l’esmentat vilatge (en total poc més de 10 minuts des de la Pleta de la Vila). Aquest antic poblat de pastors, els quals tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del Roc i de la Pleta, va estar habitat entre els segles XII al XV, i estava format per una vintena d’habitatges que s’alineaven al llarg d’un carrer central; la paret posterior de les cases formava la muralla que envoltava el vilatge, les dimensions del qual serien d’uns 80 m de llargada per uns 40 m d’amplada màxima. Per tot el poblat trobem les denses i espinoses mates de l’argelaga (Genista scorpius), cobertes de petites i molt perfumades flors grogues.

A l'interior d'un dels habitatges

Al capdamunt del poblat

Baixem del Roc de Palomera pel seu únic accès i, un cop al barranc, el remuntem uns metres seguint els senyals verds i blancs fins a una de les balmes utilitzades per guardar el bestiar, sota el cingle de la Pleta, davant la qual encara resten dempeus alguns trams de paret coberta de molsa.

Balma amb restes de parets

Sembla que a banda i banda del barranc hi ha altres balmes similars, però el seu accès és molt complicat degut a l’espesa vegetació que cobreix l’entorn, on hi destaquen les vistoses flors del buixol groc (Anemone ranunculoides).

Buixol groc

Des de la balma tornem al sender per on hem vingut i acabem de pujar a la Pleta de la Vila, on finalitzem aquesta passejada matinal per indrets de l’obaga d’Ensija.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 17.05.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ventu Amorós.

divendres, 16 de maig del 2014

Trobada d'escaladors a Malanyeu

10.05.14  El passat dissabte va tenir lloc la ja tradicional trobada col·lectiva d’escalada, i l’indret escollit fou el mateix que fa exactament un any: la paret del Devessó, imponent muralla d’un gris clar situada al NW de Malanyeu (Alt Berguedà), a la qual s’hi accedeix després de rodejar el petit nucli i creuar el torrent de Malanyeu, que baixa força ufanós, per una passera de fusta.

En aquesta paret es concentren un munt de vies per a tots els gustos i nivells i on els més ràpids en poden fer més d’una pel mateix preu. Nosaltres (en Jaume Salat, en Joan Bueno i la Isabel Benet) ens vam dirigir cap a la Francesc Suñol, via marcada amb les lletres F.S. al seu peu. La resta de companys es va repartir per altres vies com l’Aina, l’Angel Borràs, la Badalona, l’Stock de Coc... Malgrat que el cel està un xic emboirat ja fa força calor, per això deixem al peu de la via la poca roba d’abric que duem i ens quedem en màniga curta preveient que serà una jornada assoleiada.


Com som tres, i per no “liar-la”, entre el Joan i el Jaume decideixen que aquest darrer farà tota la via de cap de cordada. Després de calçar-nos els “trastos”, en Jaume inicia l’ascens per una placa força exigent, fortament inclinada i amb moltes preses però la major part d’elles bastant petites. Això sí, la tirada està molt ben assegurada.



Des del peu de la via seguim les evolucions dels companys situats a la nostra esquerra i que estan pujant per la via Amics de Malanyeu.





Ens trobem a la primera reunió que el Jaume ha muntat en un petit replà per a que estiguem més còmodes, aprofitant un parabolt de la via i el tronc d’una robusta sabina. Des d’aquí la segona tirada surt en flanqueig ascendent, un passatge delicat en el que s’han d’anar buscant les preses, els punts febles de la roca.


Al capdamunt del flanqueig ens unim a la via Amics de Malanyeu per on estan pujant els companys, tram que compartim fins a la segona reunió on ens trobem tots plegats i on ens expliquem les nostres penes i alegries. Cada cop que el sol surt d’entre les teranyines, la paret ens enlluerna amb la seva blancor immaculada.




Mentre els companys continuen la seva via cap a la dreta, a nosaltres ens toca superar el pas més complicat: un diedre un xic desplomat (qualificat de 6a) i que superem com bonament podem. Jo, per la meva part, faig ús (i abús) dels inestimables estreps que en Jaume m’ha deixat convenientment col·locats!

Després d’aquest “mal pas” la via continua per una placa un xic descomposta al final (qualificada d’”agradable” a la ressenya), la qual culmina prop del fil de la cresta, on es troba la instal·lació per al ràpel.



Allà tornem a coincidir amb els companys que ja estan rapelant, moment relativament relaxat que aprofitem per a fer-nos algunes fotos per al record de tant lluïda escalada.


Un cop de nou al peu de la via ens trobem als companys “tercergradistes” Corvus i Suga que, després de fer la via Badalona, ja estan preparats per a pujar a la Francesc Suñol, la seva segona via del dia.

Nosaltres, que ja en tenim prou, fem cap al nucli de Malanyeu. Abans, però, fem una aturada tècnica per posar els peus (i, en alguns casos, el cos) en remull al toll de la riera. En una esplanada prop dels cotxes farem el dinar però, abans de començar, ens sugereixen que esperem als companys que encara estan escalant. Alguns, que tenim molta gana perquè quasi no hem esmorzat, anem fent a l’entrepà petites i furtives mossegadetes, i ja se sap el que passa: que mossegadeta a mossegadeta... En fí, que quan arriben la resta dels companys l’entrepà ja està més que llicenciat!!! Però això no treu que passem tots junts una molt agradable estona rient i comentant les facècies ocorregudes.


Molt a darrera hora arriben uns companys que havien anat a escalar la via del Quico a l’Aguda Gran, agulla situada damunt del poble de la Nou del Berguedà: tota una descoberta. També hi ha temps per admirar una obra pictòrica realitzada per en Rafa Rodriguez amb la qual vol fer un homentage als escaladors clàssics... els que pujaven amb botes, camisa de quadres i rocciatores, i encastaven tascons de fusta a les fisures.


Acabem el dia al bar de l’estació de servei de Cercs on, davant cerveses, refrescs i cafes tornem a rememorar aquesta i altres sortides viscudes i quedem per trobar-nos en una propera ocasió.

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 10.05.14.