10.01.15 Senzilla i agradable
excursió hivernal a la serra del Montmell, a l'extrem nord-oest del Baix
Penedès, amb ascensió al seu punt culminant, la Talaia (861 m), sostre comarcal
i excel·lent mirador, malgrat la seva modesta altitud, del mar al Pirineu, i
dels Ports al Montseny. En el recorregut passarem per les esglésies Nova i
Vella de Sant Miquel del Montmell, els bufadors de les Boques Calentes i les
ruïnes del castell del Montmell.
Des de la Bisbal del
Penedès (sortida AP-2), seguim per la carretera TV-2401 fins a la Joncosa (o
Juncosa) del Montmell i, sense entrar-hi, continuem per la mateixa carretera
uns 200 m per tal d’agafar a la dreta una pista forestal en direcció a l’Àrea
Recreativa del Montmell; més amunt, en una cruïlla, continuem per la pista de
l’esquerra fins a trobar, també a l’esquerra, el trencall que dòna accés a
l’esmentada àrea (3 Km des de la Juncosa), on deixem els cotxes.
Des de l’aparcament
pujem breument per qualsevol de diverses dreceres cap a l’església nova de Sant
Miquel del Montmell (640 m), al costat de l’última pista que havíem deixat. Es
tracta d’un gran edifici del s. XVI en procés de restauració, format per una
nau central coberta amb arcs gòtics i
amb capelles a banda i banda, portal adovellat i campanar
de torre; al seu voltant hi ha restes del que va ser un petit nucli de
poblament agrupat a l’entorn de l’església.
Església Nova de Sant Miquel del Montmell
Travessem la pista per continuar a l’esquerra per un camí ample i pedregós
que puja en direcció a l’església vella de Sant Miquel (a 600 m de la nova); a
meitat de camí, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el sender que porta a Cal
Magí Vidal, per on retornarem, i continuem a la dreta, ara ja per un costerut
corriol, fins a l’esmentada església romànica de Sant Miquel del Montmell (700
m) (s. XI), arrapada a la roca, on hi destaca l’absis amb arcuacions i faixes
llombardes. A l’interior (la cadena que barra la porta dóna un petit marge per
entrar) observem que té dues naus: la principal i, separada per dos arcs, una
de més petita, al costat de la paret excavada a la roca.
Església vella de Sant Miquel del Montmell
Vista de la nau principal
Continuem a la dreta
de l’ermita, en direcció est, per un corriol amb marques de sender local
(blanques i verdes), que primer planeja i després puja fort entre blocs de
pedres fins a desembocar a una canal. Pugem canal amunt, en direcció nord, per
un marcat corriol que amb algunes llaçades mena al collet del Castell, entre la
Dent del Montmell, a la nostra esquerra, on hi ha les restes del castell, i la
Creu, a la dreta, a l’inici de la carena que culmina a la Talaia.
Pujant cap a la carena, per sobre les esglésies
(es pot veure la nova a sota a l'esquerra)
Canal amunt, sota la Creu del Montmell
Iniciem primer una
mantinguda però curta pujada cap al castell per un estret corriol entre blocs
de pedres, i poc abans d’arribar passem pel costat de les Boques Calentes, dos
petits bufadors d’aire calent i humit, com ho demostra la vegetació al voltant (falgueres
i molsa); cal, però, que faci un dia més fred que avui per notar la diferència
de temperatura.
Una de les Boques Calentes
Arribem tot seguit al castell de Montmell (s.X-XI), al
capdamunt de la Dent del Montmell (781 m), amb restes d’una torre ja molt
enderrocada, un parell de dependències i murs amb obertures que permeten bons
enquadraments fotogràfics, doncs a partir d’aquí i fins a la Talaia tindrem
extenses vistes panoràmiques.
Al castell de Montmell, amb restes de la torre i d'una sala amb volta
Mirant cap a l'oest...
... i cap al sud
Retornem al collet
del Castell per pujar ara en direcció nord-est cap a la Creu del Montmell, una
gran creu de ciment de dubtós gust artístic però un bon punt de referència,
situada enfront del castell i a una alçada similar.
La Creu del Montmell, amb el castell al fons
A partir d’aquí seguim en
la mateixa direcció per la carena, ja no tan costeruda, per un marcat sender
entre matollar. Més endavant el camí fa un breu descens d’uns 30 m fins a un
altre collet (800 m), al peu de la Talaia, des d’on iniciem la pujada final al
cim.
Avancem per la carena en direcció a la Talaia
A la Talaia del Montmell
Un cop a la Talaia
del Montmell (861 m), sostre comarcal del Baix Penedès, podem gaudir amb tot
detall d’una gran vista en totes direccions: a l’est, Montserrat, Sant Llorenç
del Munt i el Montcau, el Montseny i el Tibidabo; al nord, gran part del
Pirineu oriental, del Canigó a la serra del Cadí, així com muntanyes d’Andorra
(creiem que el panorama s’estén fins al Turbón, a Osca); a l’oest, la serra de
la Mussara, el Montsant i els Ports de Beseit; al sud, el massís de I’Ordal i
una bona franja de mar de la Costa Daurada.
Després de menjar al
cim, comencem la baixada per la banda oposada, en la mateixa direcció nord-est,
per un sender ben senyalitzat (Territori
de Reconquesta) amb les marques blanques i verdes que hem anat seguint des
de l’ermita vella de Sant Miquel. Arribem a un ample llom, on hi ha una
cruïlla; deixem a la dreta el camí del coll d’Arca, i girem a l’esquerra (pal
indicador a Cal Magí Vidal i a l’Àrea del Montmell), per continuar pel vessant
nord de la serra. El camí no triga en baixar molt dreturer per l’obaga del
Montmell, enmig d’una vegetació ufanosa. A meitat de la baixada passem pel
costat del Pi de les Tres Soques, espectacular exemplar de pi blanc format per
tres alts troncs units a la base.
Pi de les Tres Soques
Al final de la
baixada, sortim a un camí més ample, que seguim a l’esquerra en direcció a
l’Àrea del Montmell (a la dreta el camí mena a Cal Magí Vidal i a l’ermita de
Sant Marc). Anem planejant, amb algún tram de pujada, per un bosc d’alzines amb
plafons informatius de la vegetació de la zona. Continuem per un sector més
obert, que ens permet veure “per darrera” i a sobre nostre la Creu i el Castell
del Montmell. El camí acaba de vorejar-los i va girant cap al sud fins que
sortim a la cruïlla per on haviem seguit, a l’inici, cap a l’església vella de
Sant Miquel. Ara ja només ens resta baixar cap a l’església nova i l’Àrea del
Montmell, prop de la qual havíem deixat els cotxes.
Com hem dit, ha estat
una senzilla i agradable excursió d’unes 3 h de marxa efectiva (que hem
allargat amb molta estona de contemplació) i 300 m de desnivell, per indrets
molt solitaris, bells camins i esplèndids miradors. Fins la propera !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada