dimecres, 11 de març del 2015

Trescant per Sant Llorenç del Munt

7.03.15  Un cop més hem anat al massís de Sant Llorenç del Munt, per pujar aquest cop a la Mola des de Can Robert i Can Pobla pel camí dels Monjos; des del cim, haviem pensat retornar per la canal del Forn del Cargol i les masies de Can Bufi, Can Pèlags i Can Garrigosa, però en no trobar un camí clar de baixada per l’esmentada canal, vam decidir fer-ho per la canal de l’Abella, per on transcorre, ben senyalitzat, el sender SL C-50.

Des de Terrassa, prenem la carretera BV-1221 en direcció a Matadepera, el coll d’Estenalles i Talamanca. Just quan passem pels camps d’hoquei de les Pedritxes, al Km 6, ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització Cavall Bernat, on continuem per l’avinguda de Rocafort, l’avinguda de Can Marcet (a l’esquerra), el carrer de Boixaderes (a la dreta) i el carrer-pista de Can Robert (a l’esquerra), per on arribem tot seguit a la masia de Can Robert, vora la qual hi ha una ampla zona d’aparcament.

Can Robert (650 m) és una antiga masia del s. XVIII, de dues plantes, un xic abandonada en l’actualitat (és la impressió que ens dóna), on l’any 1918 el poeta Joan Salvat-Papasseït va fer una estada de repòs; fruit d’aquella estada fou el llibre de poemes La gesta dels estels. Prop del mas hi ha un forn de calç i restes d’un trull d’oli, elements que avui no hem pogut veure per manca de temps.

Comencem l'excursió a l'aparcament de Can Robert

Des de Can Robert, deixem de moment la pista que continua cap a Can Pobla per agafar a la dreta el sender local SL C-50 (senyalitzat amb estaques, no pas amb pintura). Aquest primer tram és una drecera que ens estalvia una llaçada de la pista i que poc més amunt passa per la necrópolis de Can Robert, conjunt de cinc tombes, més o menys visibles, d’època visigòtica. Tot seguit desemboquem a un revolt de l’esmentada pista, que seguim a la dreta en direcció a Can Pobla; als pocs metres deixem a l’esquerra el camí senyalitzat de la canal de l’Abella, per on finalment retornarem després.

L'enlairada pista permet bones vistes, com la
que tenim del Cavall Bernat de Sant Llorenç

Havent arribat al conjunt d’edificacions de Can Pobla (844 m), vorejem per l’esquerra el gran edifici modernista de principis del s. XX (bastit per Antoni de Quadras, primer comte de Sant Llorenç del Munt), així com la capella de Sant Esteve, construïda sobre les restes de l’antiga esglèsia romànica de Sant Esteve de la Vall (s. X-XI).


Les edificacions modernistes de Can Pobla

Passat Can Pobla, continuem a l’esquerra per un corriol fins a una primera cruïlla, on enllacem amb el sender SL C-50 que haviem deixat a l’entrada de Can Pobla, i seguim amunt fins a desembocar a la carena amb el Camí dels Monjos (sender PR C-31). Anem pujant per aquest camí, amb trams empedrats, que s’endinsa en un bosc d’alzines i passa més endavant vora els cingles i petites balmes dels Horts del Monjos, indret on antigament els monjos de Sant Llorenç tenien els seus horts.

Quan el bosc ho permet, tenim una bona vista
sobre la Castellassa de Can Torres

Des d’aquí, per camí empedrat que revolta la Roca Colom, ens enfilem fins a sortir a l’esplanada que culmina al cim de la Mola (1104 m), màxima altitud de Sant Llorenç del Munt i sostre comarcal del Vallès Occidental.

Magnífic tram de camí empedrat


A l’ample cim es troba l’església romànica de Sant Llorenç (s. XI). Aquesta església, únic edifici que resta de l’antic monestir benedictí, és de planta basilical, amb tres naus i els seus respectius absis, i un creuer coronat per una cúpula o cimbori octogonal. A l’exterior les parets dels absis estan decorades amb faixes i arcuacions. Al costat sud hi ha l’actual hostatgeria, amb servei de bar i restaurant, construïda sobre les antigues dependències monàstiques.

Els grans absis de Sant Llorenç del Munt

Interior de l'esglèsia

Des del cim gaudim d’unes vistes fantàstiques, amb el Pirineu nevat, del Canigó a les muntanyes d’Andorra, així com de Montserrat i el Montseny, entre moltes altres. Llàstima que la flamant taula d’orientació instal·lada l’any 2009 fou malmesa tres anys després per actes vandàlics i va haver de ser retirada; esperem que pugui ser reposada aviat i que el civisme s’imposi sobre les bretolades.

Comencem a davallar. Hi podem veure els cingles dels Òbits,
rere els quals s'aixeca el Montcau; al fons, el Pirineu nevat

Sortim de la Mola en direcció nord-est, baixant per l’ample planell del cim, per endinsar-nos poc després en un ombrívola canal que salva la graonada del cingle. A la sortida de la canal, travessem un tram rocallós i arribem poc després al coll del Morral del Drac (958 m), característic monòlit travessat a banda i banda per una esquerda.

El Morral del Drac

Fent equilibris pel Morral

En aquest coll surt un camí a la dreta que baixa per la canal de Santa Agnès, on hi ha les restes de l’ermita homònima excavada en gran part a la roca, i un altre a l’esquerra (per on finalment baixarem), que davalla per la canal de l’Abella a Can Robert, i que segueix la ruta del SL C-50.

Aquí comença la nostra “marrada” d’anada i tornada. Com que pensem baixar per la canal del Forn del Cargol, que es despenja del Morral Gran, continuem recte per la carena en direcció nord. Anem deixant a l’esquerra les gens indicades desviacions a la carena del Morro de Sescorts, a la canal del Pi Tort i a la canal del Bosc; només sembla evident la del Pi Tort, que baixa fins a Can Pèlags, amb un gran exemplar (no és pas el que li dóna nom) a l’entrada d’un camí bastant definit. Seguim la carena principal i, abans d’arribar al coll de les Pinasses, agafem, com a variant, un corriol a la dreta que porta a les balmes dels Òbits, que ja vam visitar fa dos anys (Sant Llorenç del Munt, de nord a sud).

Arribant als Òbits

El camí entre els Òbits i la Font Flàvia passa
per trams de conglomerat molt espectaculars

Dels Òbits continuem pel camí que revolta la cinglera i passa després per la Font Flàvia, arranjada l’any 1978, segons indica una placa, per la Penya dels Ximplets i els Amics de les Arts (no és pas el grup musical). Des de la font acabem de revoltar el sector dels Òbits i arribem de nou a la carena principal, al pla de les Pinasses. Travessem el camí carener per seguir a l’altre costat, en direcció oest, per un corriol poc marcat que, en lleugera baixada, s’endinsa a través d’un bosc per la carena dels Ginebres cap al cingle del Morral Gran. Confiàvem en trobar en algun moment l’inici de la canal del Forn del Cargol, tal com havíem pensat, però, malgrat algunes fites de pedres, no hem vist cap rastre de corriol que donés garanties de continuar i, havent arribat a la punta del Morral Gran, on hi ha una petita bassa d’aigua en un forat a la roca, decidim deixar-ho córrer i retornar al Morral del Drac per baixar per la senyalitzada canal de l’Abella.

A la punta del Morral Gran, consultant el mapa

Hem de remuntar fins a les Pinasses i d’aquí seguim ara el camí carener, que primer fa una forta baixada per una mena de canal fins al punt on ens hem desviat per anar als Òbits. Recuperem el bon camí i arribem altre cop al Morral del Drac per agafar, ara a la nostra dreta, l’inici de la canal de l’Abella. El corriol, que és el mateix sender SL C-50 que haviem anat seguint, baixa primer suau amb algunes llaçades, però poc després ja inicia una baixada contundent per dins un espès alzinar. No triguem gaire en passar pel costat del petit avenc de la canal de l’Abella (- 5 m de fondària), a la dreta del camí, i uns metres més avall, a l’esquerra, per un antic forn de calç on hi ha arrelat, al bell mig, una alzina.

Boca del petit avenc de la Canal de l'Abella

Interior d'un antic forn de calç

A la sortida de la canal seguim per un sender més ample que discorre gairebé planer per dins el bosc fins que gira a la dreta i baixa per un ample clap de roca fins a desembocar més avall a la pista que hem seguit a l’inici cap a Can Pobla.

Davallem per l'ample esperó rocós cap a Can Robert

A partir d’aquí, doncs, desfem la ruta de l’anada, tot passant altre cop per la necròpolis de Can Robert i arribant poc després a l’esmentada masia, on posem el punt final a l’excursió d’avui. En resum, el nostre itinerari ha estat: Can Robert, Can Pobla, Camí dels Monjos, la Mola, Morral del Drac, canal de l’Abella i Can Robert, amb la “torna” dels Òbits, la Font Flàvia i el Morral Gran. Una gran jornada d’amistat i senderisme.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 7.03.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ventu Amorós, amb els amics Sara i Siscu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada