dimarts, 30 de juny del 2015

Ruta del Cardener amb bicicleta (II)

20.06.15  Aprofitem el darrer dia de primavera per a dur a terme la segona etapa de la Ruta del Cardener amb inici al mas del Cavall i final a la presa de l’embassament de Sant Ponç, de manera que deixem un cotxe al final de l’etapa i un altre que deixem a l’inici. Per això, després d’una complexa posada en marxa que ens té entretinguts una bona part del matí, anem cap al mas del Cavall situat a la carretera C-462, entre Solsona i Sant Llorenç de Morunys, just sota la presa de l’embassament de la Llosa del Cavall, i aquí comencem a rodar per una pista que baixa fort a buscar un gual per on travessem el riu Cardener.

Gual sobre el Cardener


Tot seguit ens endinsem al bosc per una costeruda i pedregosa pista molt malmesa pels aiguats dels darrers dies, i continuem, tot deixant pistes a dreta i esquerra, en un continu puja-baixa rodant i, en alguns casos rodolant, per damunt dels còdols solts i la terra descarnada on la ciclabilitat queda molt reduïda, per la qual cosa hem de posar el peu, i en alguns casos tot el cos, a terra en moltes ocasions.


A estones a peu i altres caminant, ens deixem guiar pel GPS (beneït sia!) a través d’un bosc tan espès que el riu amb prou feines el veiem, i això que marxem no massa amunt del seu llit tot planejant pels contraforts de la serra de Busa.


Sota el serrat de la Torre Merlí, passem a frec d’una construcció molt robusta i quadrada mig tapada per la vegetació i que pensem que pugui tractar-se de la Torre Merlí en persona. Poc més avall veiem, a l’altra banda del riu, un assut que alimenta un canal que porta aigua a un molí.

Assut del Molí de Foix

Molí de Foix

Es tracta del Molí de Foix, un edifici restaurat de titularitat municipal que avui dia acull una turbina que produeix electricitat i on el Club de Pescadors Esportius de Solsona hi té un espai de reunió. Es dóna el cas que aquest molí havia estat propietat de la família del poeta Josep Vicenç Foix, i tot just sobre el molí, i damunt una penya, està el mas i l’esglesiola de Sant Vicenç de Foix al cementiri de la qual hi reposen molts dels seus avantpassats.

Ruïnes del Vilar

Així anem cap a la sortida de la gorja on trobem les ruïnes del Vilar i uns camps de conreu plens de petites flors grogues sorgides gràcies a les recents pluges que tanta falta feien. El sol, del qual ens havia protegit el bosc fins ara, ens cau al damunt com una llosa, però almenys hem de dir que l’estat de la pista ha millorat ostensiblement.


Passem prop de Sant Esteve d'Olius

Aviat arribem a les envistes de l’església romànica de Sant Esteve d’Olius, d’aparença modesta però que guarda en el seu interior una autèntica joia: sota el presbiteri hi ha una cripta del segle IX del més pur estil llombard. Però això no és tot, ja que prop del temple s’alça el mas fortificat de la Torreta on encara poden veure’s restes del desaparegut castell d’Olius; i també just enfront de l’església es pot visitar un singular cementiri d’estil modernista dissenyat per un deixeble de Gaudí. Malauradament tot aquest interessant conjunt arquitectònic està a l’altra banda del riu, i com que ja l’hem visitat en altres ocasions, considerem que avui no tenim prou temps per a fer aquesta marrada turistico-cultural i continuem en direcció al Molí del Pont.

Sant Esteve d'Olius

El Molí del Pont és una antiga construcció situada a la cua de l’embassament de Sant Ponç a tocar del pont de la carretera C-149 que va de Solsona a Navès i que actualment és un restaurant. Per aquest pont creuem  de nou el Cardener i continuem ruta per l’altra riba per una còmoda pista que ressegueix la vora del pantà d’aigües turqueses on alguns s’hi llencen sense miraments.


Embassament de Sant Ponç

Després de creuar el braç inundat de la Rasa Perpètua, ja enfilem cap a la paret del pantà tot passant a frec de l’embarcador i d’uns edificis. Així arribem a l’aparcament on al matí hem deixat un dels cotxes, però abans de dinar anem a fer-nos les darreres fotos a la barana de la presa, des d’on veiem molta gent banyant-se i fent picnic a l’ombra dels pins perquè al sol no s’hi pot estar.


A la presa de l'embassament de Sant Ponç

Un cop fetes les fotos de rigor, i després de comprovar que en aquesta etapa hem fet uns 21 Km amb un desnivell d’uns 180 m, en poc més de dues hores i mitja de pedalada efectiva, anem ràpidament cap al cotxe on ens esperen unes cerveses ben fresquetes i uns entrepans que devorem en un obrir i tancar d’ulls car després hem d’anar a recuperar el cotxe que tenim al mas del Cavall... quin estrés! Vegeu el track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.06.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.

dimecres, 24 de juny del 2015

A l'entorn de Savassona

14.06.15  El pla de Savassona, situat prop de Tavèrnoles, entre la plana de Vic i les Guilleries, és un indret singular on es combinen prat, bosc de pi roig i un conjunt d’espectaculars roques de gres, despreses del cingle on s’enlaira l’església de Sant Feliuet, com El Dau i la Pedra del Sacrifici, al costat d’altres com la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l’Home, amb gravats que van del Neolític a l’època medieval. Aquest antic assentament humà ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques. La tradició parla de tribus neolítiques que oferien sacrificis i de bruixes medievals que es reunien per fer aquelarres. Ara, la “tribu” dels escaladors ocupa sovint aquest indret per practicar l'escalada en bloc a les roques dels sectors del Bosc, del Dau, de Sant Feliuet, de la Via Làctia i dels Ogres.

La roca de El Dau, al pla de Savassona

Des de l’Eix Transversal (sortida de Roda de Ter) seguim per la BV-5213 fins a Tavérnoles, petit poble tanquil i acollidor, on aparquem a la vora del restaurant Colomer, una bona opció per dinar a la tornada. La carretera porta directament al pla de Savassona i continua després cap al Parador de Sau, però sortint a caminar del mateix poble podrem realitzar una curta i agradable ruta circular, de poc més de 6 Km i 240 m de desnivell, que no ens decebrà pas.

Sortim de Tavèrnoles (537 m) seguint les marques del PR C-40 travessant la carretera per on hem arribat, en direcció a una urbanització. Just a l’entrada, als 200 m, girem a la dreta (pal indicador) per seguir un sender planer que s’endinsa en un bosc de roures, alzines i aurons, i on podem veure, a les clarianes, alguns exemplars de la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), una orquídia d’inflorescència cònica molt comuna de la muntanya mitjana.

Flor caputxina

Passem pel costat de la granja de Can Benerigues, on el camí es troba un xic enfangat pel pas dels ramats, i poc després el sender comença a pujar fort en llaçades fins que sortim al costat de la carretera esmentada. Deixem a la dreta el camí que tot seguit la creua (hi continuarem després) i seguim recte per arribar al pla de Savassona (625 m).

La primera gran roca que veiem, al límit del prat i el bosc de pi roig, és El Dau (vegeu la primera foto), una de les més concorregudes pels escaladors, i on s’han trobat restes arqueològiques, principalment ceràmiques, que van del període calcolític a l’època ibèrica. Abans de seguir voltant per tot aquest conjunt de pedres i gravats, pujem per un corriol que surt a l’esquerra d’aquesta roca cap al turó de Sant Feliuet.



Guanyem el cingle pujant per unes escales de pedra, sembla que d’origen visigótic, i arribem tot seguit al cim on es troba l’església preromànica de Sant Feliuet de Savassona (s. X-XI) (704 m), nom popular que ha desplaçat a l’antic de Sant Feliu de la Roca, d’una nau amb campanar d’espadanya de dos ulls i absis quadrat. A l’interior hi trobem plafons informatius sobres les diferents intervencions arqueològiques portades a terme, així com una còpia del pantocràtor original, que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Sant Feliuet de Savassona

Façana sud, amb la porta original

L'absis de planta quadrada

Còpia del pantocràtor original, dins l'absis

Al voltant de l’església hi ha tot un seguit de basses excavades a la roca i tombes antropomorfes d’origen medieval. El cim gaudeix de bones vistes sobre la plana de Vic, el riu Ter i muntanyes del voltant, així com del proper castell de Savassona, al sud, que vorejarem després.

Vistes al sud, amb el castell de Savassona

Cisterna excavada a la roca

Vistes al nord, amb una altra cisterna; a sota, el riu Ter

Retornem al bosc de Savassona per veure altres roques singulars. En primer lloc, a la dreta del camí, un gran bloc de gres que presenta a la seva part inferior una petita cavitat amb una obertura ran de terra que permet fer curioses fotos.


De nou al camí principal, arribem tot seguit a la gran Pedra dels Sacrificis, amb un conjunt de solcs horitzontals i casoletes esculpits a la roca.

Pedra dels Sacrificis

La tradició popular ha interpretat aquestes incisions a la roca com a canalitzacions per recollir la sang dels sacrificis humans i animals que feien les tribus neolítiques, d’aquí el nom de la pedra. Tanmateix, els arqueòlegs creuen que eren les guies on es sostenien les teulades de les cabanes construïdes sota la roca a l’època medieval. Les troballes de dos sepulcres de fossa indiquen que aquest fou un lloc d’enterrament del Neolític Final al Calcolític (2500-1800 aC).

Base excavada de la Pedra dels Sacrificis

A més d’aquests i altres grans blocs, també hi ha pedres amb antics gravats. Vora el Dau, trobem en primer lloc la Pedra de les Bruixes on, segons l’esquema del plafó informatiu, hi ha gravats 282 símbols o petroglifs, en gran part creus, que van de l’epoca del Bronze a la medieval.

Pedra de les Bruixes

Pocs metres més enllà, trobem la Pedra de l’Home o del Nen, on a més de gravats similars als anteriors hi ha ben perfilada una curiosa figura humana amb un cap molt gran respecte a les proporcions del cos.

Pedra de l'Home

Vorejem el Dau, en direcció al castell de Savassona

Deixem aquest bosc de Savassona, ple d’encant i misteri, i també el sender PR C-40 que continua en direcció a Sant Pere de Casserres, i retornem a la cruïlla que hem deixat abans per creuar tot seguit la carretera i continuar a l’altre costat, entre uns camps i el conjunt format pel castell de Savassona i l’església de Sant Pere, dins una propietat privada amb cartell de prohibit el pas. Això fa que no ens apropem a aquesta església romànica del s. XI, d’una nau amb absis i campanar de cadireta; ens limitem a fer una foto des del camí.

Sant Pere de Savassona

Castell de Savassona, des del turó de Sant Feliuet

El castell, documentat al s.IX, fou l’origen de la baronia de Savassona. Al s. XVII fou transformat en casa senyorial i un dels seus barons, Antoni Vila, i posteriorment la seva vídua, Marianna, reberen ordres del virrei de perseguir al bandoler Serrallonga, doncs el mas Serrallonga de Querós estava dins la seva jurisdicció.  A finals del s. XVIII, un altre d’aquests barons féu construir a Barcelona, al carrer de la Canuda, el Palau Savassona, seu actual de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim endavant i, quan sembla que deixem enrera la propietat, girem a la dreta per la pista d’accés fins arribar ben bé a l’entrada superior del recinte.

Antiga torre del castell, al recinte superior

Als peus de la muralla del castell

Just abans d’arribar-hi, pujem un petit desnivell i vorejem la muralla del castell fins a girar tot seguit a l’esquerra per agafar un camí que, sota la cinglera i enmig del bosc, va planejant fins a la balma i font de la Baronessa. Segons la tradició popular (i les males llengües), en aquesta gran balma la baronessa de Savassona (no sabem quina) es trobava amb els seus amants. L’espectacularitat de l’indret bé es mereix un bon grapat de fotos per al record.


Balma de la Baronessa

L’itinerari continua per un corriol que surt pel costat de la font i s’enfila a la carena. No triguem en trobar un camí més ample, que seguim cap a la dreta. Comencem a baixar pel carener i més endavant arribem a una clariana on hi ha el Mirador de Tavèrnoles (586 m), sobre aquesta població, amb un plafó panoràmic encarat al nord i nord-oest, amb bones vistes cap a la plana d’Osona i nombrosos cims del Prepirineu (Cabrera, Puigsacalm, Milany, Montgrony, Rasos de Peguera, serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí) i Pirineu (la Tosa, Puigllançada, Puigmal, Taga).

Panoràmica des del mirador de Tavèrnoles

Des del mirador iniciem una decidida baixada per un bonic camí de grau, entre blocs de gres coberts de molsa i falgueres.


Al final de la baixada, passem pel costat de l’allotjament rural de Can Janot i arribem tot seguit a Tavèrnoles, punt final de la sortida d’avui. Acabem, però, la jornada apropant-nos a l’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles (s. XI), d’una nau amb la porta original tapiada (l’actual és del s. XVIII), absis amb tres finestres de doble esqueixada, campanar de dos pisos amb finestres geminades, i una decoració de finestres cegues que ocupen tot el mur exterior i l’absis.

Sant Esteve de Tavèrnoles

L'absis coronat per un fris de finestres cegues

Ha estat una bonica matinal a través de roques singulars plenes d'història, esglèsies romàniques, castells, cingleres, balmes espectaculars i panoràmics miradors. Qui en dóna més en tan curt itinerari? Fins la propera !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.06.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia, Anna Torres, Sara i Siscu.

dimarts, 16 de juny del 2015

Pels camins d'en Serrallonga (II)

Santuari del Coll - Sot de Serrallonga - Coll de Serrallonga - Mas Serrallonga

7.06.15  Reprenem el cicle d’excursions pels camins del mític bandoler Serrallonga. Si en la primera excursió vam anar al mas la Sala de Viladrau, on Joan Sala hi va nèixer i on va viure fins els 24 anys, avui ens aproparem al mas Serrallonga, situat a les Guilleries, sobre el pantà de Susqueda, on el nostre personatge hi va anar per fer-se càrrec després de casar-se amb la pubilla d’aquest mas i d’on agafaria el sobrenom que el faria famós. En l’actualitat, aquest mas es troba molt enrunat i cobert per la vegetació, però la seva visita és una bona excusa per transitar per l’exhuberant paisatge de les Guilleries.

El sender temàtic GR 178 Ruta d’en Serrallonga, que travessa el nord de les Guilleries des de Santa Coloma de Farners fins a la presa de Sau, així com la variant GR 178-2, que surt de Sant Hilari Sacalm, estableixen tres itineraris per accedir al mas Serrallonga, tots ells força llargs entre anar i tornar: la presa de Sau (12,5 Km), el santuari del Coll (10,3 Km) i la Font Picant de Sant Hilari (10 Km) (cal duplicar, doncs, aquestes distàncies); amb dos cotxes, hom hi pot enllaçar un itinerari igualment llarg entre el santuari del Coll i la Font Picant. Nosaltres no hem pogut coordinar amb altres companys aquesta darrera opció, creiem que la més interessant, i avui hem anat i tornat del mas Serrallonga des del santuari del Coll, a l’espera de fer més endavant la segona part de la ruta.

Des de l’Eix Transversal, per la sortida de Santa Coloma de Farners, hem seguit en direcció a Anglès, i d’aquí fins a Osor, d’on surt una carretera més estreta que puja en 7 Km fins al santuari i veïnat del Coll (cal dir que des d’Anglès també es pot anar fins al pantà de Susqueda i continuar per una altra carretera estreta que desemboca a la que puja des d’Osor).

Cingles del Far i pantà de Susqueda des del santuari del Coll

El santuari del Coll, enlairat entre les valls d’Osor i de Susqueda, gaudeix d’una magnífica vista i està format per l’església de la Mare de Déu (s. XII) (d’una nau amb un gran absis semicircular i campanar d’espadanya de dos pisos i tres ulls), l’antiga casa prioral (avui apartaments rurals) i l’hostatgeria (amb servei de restaurant i habitacions); l’església i la casa prioral es troben front per front i unides per un mur amb una arcada cega o arcosoli que acollia la tomba dels Rocasalva.


Façana i absis de l'església de la Mare de Déu del Coll

Iniciem, doncs, l’excursió al santuari del Coll (825 m), on trobem profusament indicat el sender GR 178, provinent del coll de Nafré, que seguirem en tot moment. Reculem per la carretera per on hem vingut tot just fins al primer revolt, d’on surt a l’esquerra una pista planera que acaba a l’entrada del mas del Soler. Continuem per un camí ample que voreja el mas per la dreta i, després d’una curta pujada, arribem a una cruïlla, on seguim a la dreta per començar a davallar fort amb llaçades enmig d’un exhuberant bosc, majoritàriament de castanyers amb un sotabosc de falgueres de grans frondes del gènere Pteridium.

Anem caminant per un frondós bosc de castanyers

Extenses comunitats de falgueres flanquejen el camí

Al final de la forta baixada desemboquem a una pista més ampla i planera, que seguim a l’esquerra. Al primer revolt a l’esquerra trobem a l’altre costat l’accés a un esperó rocós que ofereix bones vistes (gairebé les úniques que tindrem) sobre el pantà de Susqueda i el seu entorn. 


Vistes del pantà de Susqueda

Des d'aquest mirador albirem l’església de Sant Martí de Querós, únic edifici de l’antic poble de Querós que emergeix de les aigües del pantà; en aquesta esglèsia es va casar Joan Sala amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga, i anys més tard un dels seus fills, Antoni Sala, seria el rector d’aquesta parròquia.

Vista ampliada on es pot veure l'església de
Sant Martí de Querós, a la riba del pantà

Anem fent un llarg flanqueig per aquesta pista, que més endavant travessa una carena i entra a la barrancada del Sot de Serrallonga. Anem davallant, enmig d’un entorn humit i ombrívol, tot creuant diversos torrents secundaris fins arribar a la torrentera principal del Sot de Serrallonga (1 h 40’) (635 m), el punt més baix de l’excursió.

Creuem el torrent del Sot de Serrallonga

Entre les poques flors que creixen en aquesta espessa obaga veiem la didalera groga (Digitalis lutea), amb les seves característiques flors allargades en forma de didals.

Didalera groga

A l’altre costat la pista comença a pujar en llaçades per un vessant més asolellat fins assolir el coll de Serrallonga (750 m) (2 h 10’), important cruïlla de camins. A l’esquerra, surt la variant del sender GR 178-2 en direcció al coll de Querós (3,4 Km) i a Sant Hilari Sacalm (13,7 Km), i recte el GR principal continua cap al mas Serrallonga (800 m) i la presa de Sau (13,3 Km).

Arribant al coll de Serrallonga

Al coll de Serrallonga, on conflueixen els GR's 178 i 178-2

Baixem, doncs, en aquesta direcció per arribar en 10 minuts a les restes del mas Serrallonga (670 m), envoltat per plantacions de pins i avets, i malauradament cobert gairebé en la seva totalitat pels esbarzers; encara es conserva l’arc adovellat de la porta d’entrada, però un cop dins veiem que la ruïna d’aquest edifici de dos pisos és pràcticament total. Al costat del mas hi ha una construcció més moderna, també abandonada.

Sota aquests esbarzers hi ha les ruïnes del mas Serrallonga

L'arc adovellat de la porta d'entrada


L'interior del mas, amb restes del pis superior

Al mas Serrallonga, en Joan Sala va treballar pacíficament com a pagès durant quatre anys fins que succeïren els següents fets, segons va deixar escrit en la declaració del seu procés, poques setmanes abans de ser executat:

“I lo principi de haver-me posat jo en el mal fou perquè un dia, que em recordo molt bé, érem en lo mes de març de l’any 1622, estant jo en ma casa llaurant, veient d’ella arribar un home que era Miquel Ganyada, de Rupit, i em digué que havia robades unes capes de pastor i les tenia amagades entre uns boixos prop de Collsameda, i qué si jo les volia anés a cercar-les. Al cap de set o vuit dies tinguí notícia que a la Plana de Vich havien mort a dit Miquel Ganyada, i jo, vist que era mort, aní a buscar dites capes, amagant-les dintre una bota de ma casa. S’escaigué a venir Miquel Barfull, qui solia entretenir-se caçant per aquells voltants; li vaig contar el succés de les capes, i ell, no servant-me amistat ho contà després al procurador d’Antoni Vila, senyor d’aquelles baronies. Amb motiu d’aquest robo es practicaren algunes diligències i volgueren agafar-me per tenir les capes en mon poder, i al mateix temps perquè Joan i Pere Sala, germanastres meus, robaren una mula a sa mare i me la vengueren a mi. Per tot això vingueren a posar-me pres mentres estava llaurant davant de ma casa; jo els escapí, i em tiraren tres o quatre escopetades, que per un voler de Déu no’m tocaren sinó de la roba, i per aquesta causa comencí a guardar-me i em doní a la mala vida (...). Pocs dies després vingué la gent del Rei, entre els quals anava Miquel Barfull, a qui D. Antoni Vila havia comissionat per agafar-me; jo els fiu resistència, matant amb una escopetada a Miquel Barfull, tant per haver descobert que jo tenia la mula, com per haver admés la comissió d’agafar-me”.

El bandoler Serrallonga en un gravat romàntic

És a partir d’aquest moment quan Serrallonga comença la seva vida de bandoler que acabarà el novembre de 1633 quan és capturat, gràcies a una traïció, a Santa Coloma de Farners; un cop fou executat Serrallonga a primers de gener de 1634, el mas i les seves masoveries foren devastats per ordre del virrei, tal com deixà escrit el fill de Serrallonga, Antoni Sala, rector de Querós:

“Perquè a tothom sia notori en tot temps y cas: les cases de Serrallonga, Querosa, Cominal i Busquets foren cremades y solades per la justícia real de Barcelona, y altres delictes com de tallar arbres y fer corretja als demés perquè morissen...”

Dos mesos més tard, el virrei duc de Cardona, un cop el mal ja està fet, dóna graciosament permís a la viuda per reedificar la casa: “Se sirve dar licencia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos".

I des d’aquella època el mas va continuar en activitat i ocupat al llarg dels segles fins l’any 1960, en què fou abandonat definitivament. S’inicià aleshores un ràpid procès de deteriorament que l’ha portat al trist aspecte que té a l’actualitat; falta una iniciativa que vulgui salvar el mas Serrallonga com a indret històric que és.

El mas Serrallonga l'any 1960, poc abans de ser abandonat 
(extret del blog serrallonga1640.blogspot.com)

El mas Serrallonga als anys setanta del segle passat
(extret del blog llbalasch.blogspot.com)

Des del mas Serrallonga, el GR continua davallant, tot passant pel mas de la Querosa, fins a la vora del pantà de Susqueda. Nosaltres hem de desfer l’itinerari realitzat, que ara de tornada presenta un xic més de desnivell positiu, per això trigarem uns minuts més que a l’anada; tanmateix, hi ha força trams que encara conserven l’ombra i mantenen gairebé intacta la frescor del matí.

De tornada a l'ombra de l'ufanosa obaga

Tornem, doncs, a gaudir d’aquesta ruta prou solitària pels paisatges ferèstecs de les Guilleries fins a retornar al santuari del Coll (en total, 20,6 Km i 5 h de marxa efectiva), just a temps de gaudir d’un bon àpat a la seva hostatgeria.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activat realitzada el dia 7.06.15 per Isabel Benet i Ventu Amorós.