dimarts, 24 de novembre del 2015

Puig del Far, mirador de Sau

14.11.15  Curta i fàcil excursió matinal pels boscos i cingleres de Vilanova de Sau, amb ascensió al Puig del Far, excel·lent mirador al pantà de Sau i als cingles de Tavertet. Tant aquests com els de Vilanova es caracteritzen per tenir dues parts ben delimitades: la superior de roca calcària blanca, i la inferior d’argiles i gresos vermells.

De l’Eix Transversal (sortida de Folgueroles) continuem per la N-141 fins a Vilanova de Sau, on aparquem el cotxe vora l’ajuntament. Comencem a caminar pel bonic i històric nucli d’aquesta població de reminiscències bandoleres (plaça de Serrallonga, casa i carrer del Fadrí de Sau) en direcció a l’església parroquial de Santa Maria, d’orígen romànic.

Pel nucli històric de Vilanova de Sau

Anem trobant nombroses senyalitzacions

Un cop a l'església, baixem a la dreta per carrer asfaltat, seguint les marques dels senders GR 2, GR 151 Camí de l’Abat Oliba i SL-C 122 Puig del FarPassem pel costat de l’edifici de les escoles i, un cop a la part baixa del poble, creuem la mateixa carretera per on hem vingut i que continua en direcció al pantà de Sau; seguim recte, en direcció nord, per un camí ample amb les marques dels GR’s, tot deixant, uns metres a l’esquerra, la pista asfaltada per on continua el sender local que puja més directe al Puig del Far (nosaltres farem una opció un xic més llarga per passar per sota el cingle Vermell).

Avancem entre camps, a una banda, i un bosc de roures i alzines a l’altra, i passem pel costat del mas de la Coromina. Als vint minuts arribem a l’entrada de la propietat de les Tallades i a una cruïlla asfaltada plena d’indicadors. Cal, però, deixar els GR’s i totes les altres senyalitzacions per agafar a l’esquerra, uns deu metres abans de la cruïlla, un corriol sense marques, amb alguns trams de trialera, per on avancem en direcció est entre aranyoners i arboços. El corriol desemboca a un camí més ample que seguim a l’esquerra i arribem tot seguit a un petit prat, al peu de les parets del cingle Vermell, coronat pel Roc del Migdia, just quan la boira del matí, que ens ha acompanyat fins ara, aixeca el teló per donar pas a l’espectacle de les cingleres.

Cingle Vermell, encara amb restes de boira

Roca del Migdia

Al peu de la cinglera, vora la Vileta Grossa

Anem vorejant el cingle, sense apropar-nos encara, fins a sortir als camps del mas de la Vileta Grossa. El camí ens mena a l’edifici de la granja, on retrobem els senyals del SL-C 122, que ara seguim a la dreta per iniciar una decidida pujada per un camí de grau entre boixos. Durant la pujada  gaudim de bones vistes sobre la Roca Falconera i altres monòlits que s’aixequen en línia recta amb aquesta.

Roca Falconera, a contrallum

Als vint minuts desemboquem a la pista que travessa el primer esglaó de la cinglera, on ara retrobem el GR 151, per on continuarem després, mentre que just a sobre nostre s’aixeca el morro rocallós del Puig del Far, el nostre objectiu. Seguim la pista uns pocs metres a l’esquerra per continuar tot seguit a la dreta pel sender local. Passem pel costat d’una bassa i pujem fins a la base d’una gran balma, que resseguim cap a la dreta per iniciar una curta pujada per una canaleta que ens porta dalt del cingle.

Passem pel costat d'una balma

Continuem a la dreta i en cinc minuts arribem a la mola arrodonida i plana del Puig del Far (832 m), on oneja una estelada.


Al cim del Puig del Far

El cim ofereix una gran panoràmica: cap al sud, avui un xic enterbolit, sobre l’esmentada Roca Falconera i el poble de Vilanova de Sau; cap a l’est, sobre la Roca del Migdia, accesible per la pista que hem creuat; al nord-est, sobre el pantà de Sau i els cingles de Tavertet i del Far, mentre que cap al nord podem veure perfectament muntanyes com el Pedraforca, la serra d’Ensija, el Cadí, les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp. Cal dir que avui el pantà de Sau es troba al màxim nivell i el campanar de Sant Romà amb prou feines treu el cap.

Cingles de Tavertet des del Puig del Far

Després d’una bona estona en aquesta privilegiada talaia, retornem pel mateix camí fins a la pista, que seguim a la dreta amb els senyals del GR 151 (provinent de Sant Pere de Casserres). Al cap d’uns 300 m arribem a una cruïlla (pal indicador), on retrobem el GR 2 que “puja” per l’esquerra de Vilanova de Sau i continua per la pista en direcció a Els Munts, tot substituïnt al GR 151, que “baixa” pel mateix tram cap a Vilanova. Deixem, doncs, la pista per girar a l’esquerra i baixar del cingle per un corriol bastant dret al principi, amb les marques dels dos GR’s i del sender local. Més avall el camí es fa més ample i planer fins arribar a una pista, a les envistes de Vilanova, que seguim a la dreta.

Arribant a Vilanova de Sau

La pista desemboca poc després a la carretera d’accés a la població, que creuem, i continuem a l’altre costat per un pujador que ens deixa tot seguit als carrers de Vilanova de Sau, des d’on tenim una bona perspectiva dels cingles que hem anat resseguint.

Els cingles de Vilanova, des d'aquesta població

Ha estat una curta però molt bonica excursió d’uns 8 Km de recorregut, 300 m de desnivell i 3 h de marxa efectiva. La seva brevetat no ha donat temps per fer el dinar de campanya, i decidim continuar amb el cotxe per fer-lo a la vora del pantà de Sau, tot passant per la presa de Sau i l’hostal de la Riba.

Dinem a la vora del pantà de Sau

Encarats a la Roca del Migdia i el Puig del Far

La teulada del campanar de Sant Romà de Sau

Gaudim de la bellesa i tranquilitat de l’indret, i fem nombroses fotos per al record, entre les quals la clàssica al campanar de Sant Romà de Sau, coronat per una estelada i que avui, amb el pantà a plena capacitat, només pot ensenyar la teulada; sembla talment una boia enmig de les aigües, sota l’esguard, a l’altre costat, del Roc del Migdia i, més enrere, del Puig del Far. Un bon colofó a aquesta agradable excursió de tardor.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i  Ricard Herrero.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Ruta arqueològica de Céllecs

7.11.15  Entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius, dins el Parc de la Serralada Litoral, es troba tot un seguit de monuments megalítics (dòlmens, roques foradades, pedres singulars) datats entre el Neolític Final (2500 aC) i el Calcolític o Edat del Coure (1800 aC). Aquests megàlits es troben localitzats a la denominada Zona Arqueològica de Céllecs, on també hi ha les restes d’un poblat ibèric, i als encontorns del mas de Can Planes, vora la Roca del Vallès. El sender PR-C 36 Ruta Prehistòrica transcorre per aquests dos sectors, que també es troben senyalitzats pels senders locals SL-C 136 (de Can Gol a Céllecs), i SL-C 137 (de Sant Bartomeu a Can Planes); creiem que es tracta d’una senyalització excessiva, doncs el PR ja fa aquesta funció.

El vessant occidental de la muntanya de Céllecs

Nosaltres farem avui un itinerari a l’entorn de la muntanya de Céllecs, una de les unitats, juntament amb Sant Mateu i la Conreria, que conformen el Parc de la Serralada Litoral. Ens acostarem, des de Can Gol, als diferents megàlits d’aquest sector (dòlmen de Can Gol II, Roca Foradada de Can Gol, Pedra de les Orenetes, Pedra de les Creus, Plat del Molí, dòlmen de Céllecs), així com a les restes de l’esmentat poblat ibèric, situat al capdamunt del turó de Céllecs, i continuarem cap al Turó Rodó i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, des d’on iniciarem el retorn a Can Gol. Deixem per a més endavant la visita al sector de Can Planes (dòlmen de Can Planes, Roca Foradada de Can Planes, Pedra de l’Escorpí), que complementarem amb la del Bosc Màgic d’Òrrius.

Des de la Roca del Vallès (sortida AP-7) seguim per la BV-5001 en direcció a Vilanova del Vallès, i als 2 Km girem a l’esquerra per entrar a la urbanització La Pineda (indicador de Ruta Prehistòrica). Pujem pels costeruts carrers de la Pedra de les Orenetes i de la Ruta Prehistòrica fins que aquest acaba en una petita placeta circular, al capdamunt del turó de Can Gol, on aparquem el cotxe.

Situats al turó de Can Gol (209 m), ens trobem al costat del primer monument del dia, el dòlmen de Can Gol I, però cal dir que costa molt de veure’l i encara més de fotografiar, doncs es troba dins un jardí particular i, malgrat haver unes escales de pedra que ens apropen al filat de la propietat, la visió, amb la llosa de capçalera en primer terme, és molt precària degut a la molta vegetació que l’envolta; tampoc n’hi ha, al contrari dels altres megàlits, cap plafó informatiu. Penjem una foto d’un altre blog, feta a l’interior de la propietat, on es pot observar un llarg corredor amb la mateixa amplada que la cambra funerària, tret característic de les anomenades “galeries catalanes”; aquí la cambra conserva la llosa de capçalera però hi manquen les de la coberta.

Dòlmen de Can Gol I
(elcaudelabici-joan.blogspot.com)

Baixem pel carrer per on hem vingut, encarats a la muntanya de Céllecs, i girem després a la dreta per pujar pel carrer de la Roca Foradada, amb senyals dels esmentats senders PR-C 36 i SL-C 136. Seguim per un camí de terra fins arribar a una petita clariana amb desviacions al dòlmen de Can Gol II (esquerra) i la Roca Foradada (dreta). Anem primer a l’esquerra, seguint les traces d’un corriol que s’endinsa al bosc fins que als 100 m trobem el dolmen de Can Gol II, petita construcció que només conserva tres de les quatre lloses que formaven la cambra sepulcral, i on també hi manca la llosa de la coberta.

Dòlmen de Can Gol II

De nou a la clariana, anem cap a l’altre costat per un camí ben definit que en altres 100 m ens apropa a la Roca Foradada de Can Gol. Es tracta d’un bloc granític on s’ha buidat l’interior formant una cavitat artificial d’uns 2,40 m d’amplada per 1,60 m de fondària i 1,30 m d’alçada, amb l’entrada lleugerament apuntada a la part superior. A l’exterior hi ha dues lloses que es podrien haver utilitzat per tapar l’entrada. Les roques buidades artificialment són uns megàlits atípics, i només se’n coneixen vuit a tot Catalunya. Sembla que la seva funció era també la d’una cambra sepulcral, encara que alguns autors apunten a altres funcions (rebost, forn i, fins i tot, presó).

Roca Foradada de Can Gol

Retornem al camí principal, per on avancem uns 500 m fins trobar a mà dreta l’indicador del camí que mena en 200 m a la Pedra de les Orenetes, un gran bloc de granit que forma una balma i altres petites cavitats. La roca té una gran quantitat d’alvèols i escletxes d’erosió, i en la cara orientada a l’est hi havia (parlem en passat) tot un conjunt de pintures rupestres, les úniques sobre granit de Catalunya, fins a un total de 32 figures. Ara sembla que moltes han desaparegut o bé s’han malmès; nosaltres només hem pogut veure amb claredat una figura humana, al costat d’una altra menys definida.

Pedra de les Orenetes

Restes de pintures rupestres sobre el granit

La pedra des de l'altre costat, amb el forat que la travessa

De nou a l’itinerari senyalitzat, continuem en lleugera pujada uns 160 m fins que trobem, uns metres a l’esquerra, la Pedra de les Creus, una roca de granit amb nombroses creus gravades a la part superior. La majoria d’aquestes creus són clarament medievals, però alguns arqueòlegs situen altres a la prehistòria, doncs la creu s’utilitzava com a signe antropomòrfic. També hi ha les paraules ROCA i AÑO, així com alguns números, que semblen indicar una senyalització cadastral del s. XVIII.

Pedra de les Creus

A partir d’aquí el camí comença a pujar més decidit. Continuem endavant i als 600 m trobem, a la dreta del camí, el Plat del Molí, també conegut com a Plat del Rei i Molí del Gegant, roca granítica que presenta a la part superior una cavitat en forma de cassola, així com un regueró de desguàs. Hi ha qui ho considera una plataforma per a sacrificis, mentre que altres creuen que es tractaria d’un molí manual.

Plat del Molí

Seguim amunt per un corriol pedregós fins al dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro (335 m). Es tracta d’una construcció del tipus de “galeria catalana” que conserva la llosa de capçalera, dues de laterals, dues de més petites que devien pertànyer a la galeria i una gran llosa de coberta.

Dòlmen de Céllecs

Continuem en direcció sud-est i poc després anem a sortir a un camí-pista, per on el panorama s’obre al Montseny i la plana del Vallès. El sender marcat no triga, però, en deixar aquesta pista, que continua recte en direcció a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, per pujar a la dreta per una mena de trialera molt erosionada. Al final de la pujada desemboquem a una altra pista, més ampla que l’anterior, que per l’esquerra també mena a Sant Bartomeu; nosaltres, sempre pel PR, seguim a la dreta per pujar primer cap als turons de Céllecs i arribar després a l’ermita en un itinerari en forma de “U”. Per la pista voregem per l’esquerra el turó de Mataró, on hi ha una torre de guaita, i poc després arribem al mirador de Céllecs, en una petita raconada a la dreta de la pista, amb vistes a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. Aquest mirador es troba situat sobre una de les zones d’escalada de Céllecs, i és un bon indret per parar i prendre un mos.

Més endavant, quan la pista voreja per la dreta el turó de Céllecs o del Castell, un estret corriol que surt a mà esquerra (pal indicador) ens permet arribar-nos a les restes del poblat ibèric de Céllecs (532 m), situat gairebé al capdamunt del turó i molt amagat entre la vegetació. Aquest poblat, ocupat des del Bronze Final (s. VII aC), va arribar a constituïr un oppidum o poblat emmurallat (s. III-II aC). El seu precari estat de conservació i la molta vegetació que l’envolta només ens permet fer un petit tomb entre enderrocs, restes de la muralla i algunes estances.




Restes de muralla i estances del poblat ibèric de Céllecs

Retornem a la pista per continuar carenejant. Baixem uns pocs metres fins a l’immediat coll entre el turó de Céllecs i el turó Rodó, d’on surt a l’esquerra un camí que porta en un parell de minuts a la zona d'escalada de la Placa de Céllecs, i acabem de pujar per la pista al turó Rodó (535 m), punt culminant de la muntanya de Céllecs, on hi ha instal·lada una grossa antena de comunicacions i amb un vèrtex geodèsic a la roca cimera.

Al cim del Turó Rodó

Del cim baixem per l’altre costat, seguint la pista en direcció sud. Anem perdent alçada amb diverses llaçades i un bon tros més avall continuem per un camí planer, en direcció est, fins a desembocar a una ampla pista, vora el mas de Can Tarascó (376 m), per on transcorren els senders GR 92 i Ruta del Meridià Verd. Amb senyals, doncs, de tres senders, seguim aquesta pista, molt planera, en direcció nord, vorejant per sota el vessant oriental de la muntanya de Céllecs, on hi podem observar afloraments rocosos com l’esmentada Placa de Céllecs.


El sector d'escalada de la Placa de Céllecs

Passem pel costat de l’extensa propietat del mas Céllecs, a la dreta de la pista, i uns 800 m després arribem a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (396 m), senzilla construcció romànica (s. XII) d’una nau, amb absis semicircular, portal adovellat i campanar d’espadanya (d’orígen més modern); adossada a l’església hi ha l’antiga casa de l’ermità. El conjunt es troba situat al costat de la carretera de la Roca a Òrrius, vora el coll de Sant Bartomeu.

Sant Bartomeu de Cabanyes

La Ruta Prehistòrica travessa la carretera i continua en direcció nord cap als megàlits de Can Planes i la Roca del Vallès, que com hem dit els deixem per a una altra jornada en no disposar d’un segon cotxe a l’esmentada població. Per iniciar el retorn, cal agafar la pista que surt pel costat de Sant Bartomeu en direcció oest (pocs metres més amunt hi surt una altra en la mateixa direcció, que és la que puja després cap als turons de Céllecs); la nostra pista es bifurca tot seguit i continuem a l’esquerra, tot planejant al llarg d’uns 600 m fins a entroncar amb el PR en el punt d’on puja la trialera. Ara ja només cal desfer l’itinerari d’anada, tot passant altre cop pel dòlmen de Céllecs i el Plat del Molí, però sense agafar ara cap altra desviació, fins que retrobem els carrers de la urbanització.

Ha estat un interessant circuit arqueològic d’uns 11 Km de recorregut i 400 m de desnivell. Hi tornarem més endavant per a completar la ruta.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 7.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Una "primera" al barranc de Millares

Els companys de la SIE ens han fet arribar la ressenya del primer descens del barranc de Millares, realitzat el dia 1 d'agost de 1994.

Situación: El barranco está situado en el lago de Millares a 2400 m de altura bajando hasta el barranco de La Ribereta a una altura aproximada de 2140 m, siendo el desnivel de unos 260 m y la longitud aproximada es de 450 m. El lago de Millares está debajo de los picos de Bagueñola siendo el punto de partida para la aproximación las granjas de Viadós. Para llegar a las granjas se ha de coger la carretera que partiendo de San Juan de Plan va hacía el valle de Gistain  y posteriormente la pista señalizada hacia las granjas de Viadós donde hay el chalet refugio de Viadós.

Vista desde Viadós

Aproximación: De las granjas de Viadós (1760 m) coger el camino que sale hacia los lagos de Millares por el camino de las obras hidroeléctricas. Desde el mismo camino se ve claramente el corte del último salto del barranco de unos 100 m. Cuando el sendero empieza a planear viéndose ya el lago de Millares (unas 2 h de marcha)  irse a la derecha hacia el río que baja de la misma presa, otra opción es llegar a la presa y bajar por el lecho del río. El primer rappel de 50 es opcional ya que se puede llegar andando al inicio del segundo rappel.


Descripción: Descenso equipado con instalaciones de la primera bajada por lo que es importante llevar el equipo adecuado para posibles nuevas instalaciones. Excepto el primer rappel, que es optativo, el resto del descenso es encajonado y deportivo con los rappeles continuados. Las recepciones de los rappeles 2 al 6 son difíciles debido a que las cuerdas se enredan en las badinas. El salto de agua de 100 m está fraccionado en dos rappeles de 45 i 50 m; el primero acaba en una repisa a la izquierda del salto de agua en una precaria reunión montada con pitones donde caben unas 4 personas; el rappel, aunque discurre a la izquierda del agua, es espectacular. El último rappel está instalado en un gran bloque de roca en medio del lecho del río por lo que prácticamente es seguro que no existirán las cuerdas o estarán muy deterioradas.







Debido a las dificultadas del descenso es aconsejable hacerlo sólo en épocas de fuerte estiaje. Las opciones de escape durante el mismo son dificultosas (escalada en la vertiente derecha).

Salida: El descenso acaba en el barranco de la Ribereta, subiendo al mismo camino que nos llevará de bajada en unos 45 minutos al refugio de Viadós.

Horarios: Aproximación: 2 h. Descenso: 2 h. Regreso: 1 h.
Material: 2 x 60 m, 2 x 25 m , neopreno completo, material de repuesto.
Periodo: Agosto-Septiembre, evaluar fuerte caudal de agua  y tormentas.

SIE. Activitat realitzada el dia 1.08.94 per Manel Boronat, Montse Garcia, Josep Benito i Mario Ebri.

dilluns, 2 de novembre del 2015

Per la serra del Corredor

31.10.15  Després d’haver fet un parell d’excursions pel massís del Montnegre (itineraris pel Montnegre carener i per la vall d’Olzinelles), ja tocava fer una per la serra del Corredor, l’altra unitat que engloba el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, situat en plena Serralada Litoral, entre el Montseny i el Maresme. Com en els casos anteriors, aprofitarem un sender local del Parc, en aquest cas el SL-C 80, per fer un petit itinerari circular on visitarem el dolmen de Ca l’Arenes, descobert i arranjat fa pocs anys, i el santuari del Corredor, situat pràcticament al cim de la serra, en un bell entorn.

El boscós cim del Corrredor, on s'aixeca el santuari

Cal dir que en aquesta ressenya trobareu fotos de dues excursions diferents, doncs en la primera les condicions de llum no eren massa bones (però sí per a les fonts del Ferro i del Grèvol) i a més vam deixar de visitar, per manca d’indicacions, el pou de glaç de Can Bosc i la pedrera de les Roques de Mataró; en la segona, amb bona llum, vam completar la visita a aquests indrets.

Fem l’aproximació per l’autopista AP-7 fins a la sortida de Cardedeu, i seguim per la C-35 en direcció a Llinars i després per la B-510 en direcció a Dosrius. Als 2 Km, al coll de Can Bordoi, ens desviem a l’esquerra per entrar al Parc del Montnegre i el Corredor per una pista asfaltada. En 2 Km més, deixem a la dreta la urbanització del Far i continuem a l’esquerra per una pista de terra que, tot passant per la masia-restaurant de Can Guinart i l’església de Sant Andreu del Far, ens apropa en altres 2 Km al gran mas de Can Bosc, on hi ha un punt d’informació del Parc; seguim encara uns metres amunt per la pista fins a l’àrea de aparcament, on deixem el cotxe (la pista continua uns 3 Km fins al santuari del Corredor). En aquest punt comença l’itinerari profusament senyalitzat amb estaques del sender SL-C 80.

Des de l’aparcament de Can Bosc (460 m), el gran mas que ens ha quedat uns pocs metres avall i que veurem millor a la tornada, comencem a caminar inicialment en direcció nord per un corriol ben marcat, per on voregem un prat i ens endinsem al bosc. Als cinc minuts podem veure a l’esquerra, a escassos 15 m del camí, les baranes de ferro que delimiten el pou de glaç de Can Bosc, construcció cilíndrica del s. XVIII que aprofita el desnivell del terreny. Les dimensions d’aquest pou, que no conserva la teulada, són d’uns 20 m de diàmetre i 6-7 m de fondària; l’aigua de la propera font del Ferro es canalitzava fins aquí, on a l’hivern es glaçava de forma natural.

Pou de glaç de Can Bosc

Reprenem el camí principal i en altres cinc minuts, en un revolt a l’esquerra, passem per la font del Ferro, sota el camí, entre un vern i un lledoner, en un indret delimitat per murs de pedra, i on les ressenyes consultades indiquen que brolla un doll d’aigua fresca, però que avui trobem eixuta.

Font del Ferro

Tot seguit arribem a una bifurcació, i seguim a la dreta, tot vorejant uns camps. Més endavant ens endinsem al bosc per on anem pujant fins a sortir a una pista, enfront de l’entrada a la propietat de Can Miloca; des d’aquí tenim una bona vista del Montseny, així com del cim del Corredor, on hi podem veure el campanar del santuari.

El Montseny des dels prats de Can Miloca

Seguim a la dreta uns pocs metres per aquesta pista, que més endavant desemboca amb la que puja al santuari del Corredor; la nostra ruta, però, la deixa tot seguit per fer una marrada cap al dolmen de Ca l’Arenes. Prenem a tal efecte un corriol a l’esquerra, per on comencem a baixar entre un bosc de pins i alzines, primer en direcció est i després nord; més endavant creuem un fondal i continuem a l’altre costat en lleugera pujada fins arribar a una esplanada, al costat d’una cruïlla de camins, on es troba, novament redreçat, el dolmen de Ca l’Arenes (411 m).


Dolmen de Ca l'Arenes

Aquest dolmen, descobert l’any 1997 i excavat i restaurat els anys 2006 i 2007, data del Neolític Final (3000-2500 aC) i havia constituït un important lloc d’enterrament col·lectiu. Conserva algunes lloses del corredor d’accés, mentre que la cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues de laterals a cada costat, dos muntants a l’entrada que servien per recolzar la llosa que tancava la cambra, i dues grans lloses planes a la coberta. També hi podem veure el cercle exterior de pedres o cròmlec que ajudava a sostenir el túmul o cairn (barreja de terra i pedruscall) que acostumava a recobrir els sepulcres megalítics.

Des de l’esmentada cruïlla continuem a la dreta, en direcció sud-est, per un camí ample que més endavant desemboca a una pista, provinent per la dreta de la masia de Ca l’Arenes, i que seguim amunt, a l’esquerra, en direcció nord-est, avançant per un bosc de grosses alzines. Anem guanyant alçada i poc després podem veure, a l’esquerra del camí, un curiós exemplar de pi amb el tronc cargolat.

Pi cargolat a la vora del camí

En una nova bifurcació seguim a la dreta, ara també amb el sender SL-C 72 que ve de l’altra direcció, i tot seguit creuem la capçalera del Sot del Fangar, en un racó fresc i humit. Poc després deixem el camí ample per tombar a la dreta per un corriol que mena a la pedrera de les Roques del Pare Jaume, antiga explotació de granit i sauló.

Roques del Pare Jaume

Pugem uns metres fins a l’altiplà boscós del Corredor, per on planegem en direcció sud-est, i poc més enllà arribem a la gran esplanada on s’aixeca el santuari del Corredor (633 m).

Arribant al santuari del Corredor

L’església, dedicada a la Mare de Déu dels Socors, és d’estil gòtic tardà (s.XVI), amb planta de creu llatina i un retaule a la capçalera d’estil plateresc, també del s.XVI; però l’element que més hi destaca, visible des de molts indrets, és el massís campanar-torre amb merlets i gàrgoles cantoneres amb forma de canó. L’església es troba adossada a una casa de masovers, avui restaurant. Un mur envolta el recinte, que alberga també una font amb safareig, un pou, una gran columna aïllada (que sembla aguantava un antic embigat) i una petita edificació on hi ha un altre punt d’informació del Parc.

L'esglèsia amb el seu característic campanar de torre

Iniciem el retorn per l’altre costat de la vall, per on anirem seguint, a més del sender SL-C 80, el GR 92. Creuem la pista d’accés al santuari i agafem un corriol que baixa suau en direcció sud-oest i paral·lel a l’esmentada pista. Per aquest corriol, arranjat amb tot un seguit d’esglaons de fusta, arribem més avall a un encreuament on, deixant de moment la ruta, seguim a l’esquerra per anar a la pedrera de les Roques de Mataró, malgrat que no hi ha cap indicador i que el camí es va tancant (conseqüència de la manca d’indicacions); tanmateix, podem arribar en tres minuts escassos a una  paret de roca, amb senyals d’explotació, que voregem per pujar a l’esquerra per una canaleta que mena a uns esglaons de granit, un dels testimonis visibles (altres indrets han estat coberts per la vegetació) de l’antiga activitat d’aquesta pedrera, on hi havien arribat a treballar, a mitjans dels s. XX, una cinquantena de picapedrers.

Roques de Mataró

Reprenem el camí i més avall trobem a l’esquerra dos trencalls consecutius i senyalitzats. En el primer, un corriol baixa en un dret però curt pendent, habilitat amb esglaons de fusta, cap a l’indret obac i enclotat on es troba la font del Grèvol, arranjada l’any 1998 per l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró, segons hi consta en una ceràmica. La font, envoltada, com el seu nom indica, per diversos exemplars de grèvol, regalima avui una “quintaessència” del líquid element; antigament era molt freqüentada pels picapedrers de les Roques de Mataró.

Font del Grèvol

Pugem altre cop al camí i tot seguit agafem el segon trencall, aquest cop per anar a un proper mirador de fusta, extraplomat i encarat a sectors de la costa del Maresme i a la muntanya del Montalt.

Ampli mirador orientat al Maresme

Tornem a la cruïlla i seguim baixant fins a l’Àrea d’Esplai del Corredor (523 m), que deixem a la dreta, i continuem a l’esquerra per un corriol que s’endinsa al bosc. Arribem a un camí més ample, que seguim a la dreta, i poc després passem pel costat de l’edifici de serveis de l’àrea d’acampada juvenil de El Solell del Corredor. El nostre camí continua en direcció oest, i més endavant retroba la pista del santuari, que va resseguint en paral·lel uns 500 m per un carener on predominen les alzines sureres; després s’adreça al sud-oest fins que abandona la carena per començar a baixar per la baga, en direcció nord-oest, fins al coll de l’Argila. Aquí deixem el GR 92, que continua recte, i seguim cap a la dreta, ja a les envistes de la gran masia de can Bosc (460 m).

Can Bosc

Aquesta masia (s.XVI), antiga residència d’estiu dels comtes de Bell-lloc, està formada per un cos principal amb quatre plantes i teulada a quatre vessants. Adossades al voltant hi ha diverses masoveries i tot un conjunt de basses i abeuradors que recullen l’aigua de la font de Can Bosc.

Una de les basses de Can Bosc

Des d’aquí ja només cal seguir amunt una breu estona, tot deixant la masia a l’esquerra, per arribar tot seguit a l’aparcament de Can Bosc, on finalitzem aquest itinerari circular pel Corredor, de 9,5 Km de recorregut i unes 3.30 h de marxa efectiva, sense comptar les nombroses parades efectuades.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.10.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós, i el dia 31.10.15 per Isabel Benet i Ventu Amorós.