16.01.16 Segona ruta al
voltant dels megàlits i pedres singulars de la Roca del Vallès, després de la
que vam fer pel sector de la muntanya de Céllecs. En aquesta ocasió seguirem a
l’anada la Ruta Prehistòrica II per
visitar el dolmen de Can Planes, la Pedra de l’Escorpí i la Roca Foradada de
Can Planes, els tres megàlits que conformen la ruta, però que es troben
incomprensiblement mal indicats. Seguirem fins a l’ermita de Sant Bartomeu de
Cabanyes, punt d’unió amb l’anterior itinerari, i retornarem per l’anomenat Bosc Màgic, on trobarem les curioses
pedres, esculpides al segle XX, de l’Elefant i l’Indi-Moai. En aquesta ruta de
la pedra, l’aigua també hi serà present, doncs passarem per les fonts de la
Mansa i de Sant Bartomeu, i per la bassa de Ca l’Argent.
Situats a la
plaça de l’Ajuntament de la Roca del Vallès (120 m), on hi ha un plafó
indicatiu, comencem a caminar en direcció muntanya seguint les profuses balises
amb senyals dels senders SL-C 137 Ruta
Prehistòrica II, del PR C-36 del qual forma part, i de la Ruta del Meridià Verd. Passem pels
carrers Montseny, Camèlies, Girasol i Rocatomba, on s’acaba l’asfalt. Seguim
per ampla pista que ens mena tot seguit als camps i a la gran masia de Can
Planes, que tenim a mà dreta.
El gran mas de Can Planes
Un cop hem deixat enrera la masia, arribem a una bifurcació un xic confosa. Els indicadors de la ruta semblen assenyalar a mà dreta una drecera de la pista (útil a la tornada), que no hem d’agafar, malgrat els senyals del PR als arbres, perquè evita passar pel primer dels megàlits; seguim doncs per la pista, per on també anem veient indicadors, fins a trobar tot seguit, a l’esquerra, el dolmen de Can Planes (212 m). Es tracta d’una petita cambra sepulcral datada al calcolític (2200-1800 aC), que conserva una gruixuda llosa de coberta recolzada en dues de laterals, lleugerament inclinades a un costat, i en la de capçalera, caiguda però en contacte amb la coberta.
Dolmen de Can Planes
Continuem per l’ampla pista, per on s’ajunta més amunt la drecera abans esmentada. D’aquí seguim endavant un 300 m fins que trobem a la dreta una gran acumulació de roques granítiques, al sector de la Replana de Can Planes (265 m), on cal parar atenció per trobar els altres dos megàlits esmentats. Girem tot seguit a la dreta per entrar a una petita clariana del bosc, on un indicador a mà dreta assenyala erròniament aquest conjunt granític com la Pedra de l’Escorpí; cal seguir un petit corriol a l’esquerra, sense cap indicació, que en uns escassos 30 m ens mena en primer lloc a la Roca Foradada de Can Planes.
Roca Foradada de Can Planes
Es tracta d’un bloc de granit buidat artificialment, semblant a la Roca Foradada de Can Gol que vam veure a l’anterior excursió, però amb el forat arran de terra i de dimensions més petites, i que també podria haver tingut funcions de cambra sepulcral. Aquesta roca també era coneguda com a Pedra del Marxant, doncs sembla ser que un antic traginer que feia ruta entre els pobles de la comarca hi sojornava al seu interior quan se li feia de nit.
Retornem a la pista i continuem només uns 20 m fins que
veiem a la dreta un altre conjunt de blocs. Ens apropem i, ara sí, trobem la
veritable Pedra de l’Escorpí. Es
tracta d’una petita cavitat natural entre blocs de granit, que sembla haver
estat aprofundida i tancada parcialment amb una paret de pedra seca, restes de
la qual encara es poden veure a l’interior. La seva funció podria ser també la
d’un lloc d’enterrament durant el neolític final, però no deixa de ser una
suposició, doncs fins ara no s’han fet treballs sistemàtics d’arqueologia.
Pedra de l'Escorpí
Interior de la cavitat
Seguim avançant per la pista. Deixem poc després un camí a la dreta, per on tornarem, i més endavant trobem a l’esquerra un corriol que porta a la font de la Mansa, a poc més de 100 m (pal indicador), per on ens desviem un moment de la ruta. Aquesta font es troba en una raconada ombrívola, al mig del torrent de Can Companys. La font té un petit bassiot on veiem moure’s petits amfibis; l'aigua desguassa per una canaleta de pedra que creua el camí i mena directament al torrent.
Font de la Mansa
Detall del bassiot
Per continuar la ruta no ens cal tornar enrera, sino que seguim pel corriol fins a sortir poc després a una pista que agafem a la dreta fins enllaçar al cap de poc amb la que seguíem anteriorment, per on transcorre la Ruta Prehistòrica. Poc més amunt arribem a un prat i continuem per un bosc d’alzines sureres. Sempre per la pista principal, arribem a l’encreuament amb la que per l’esquerra mena a Can Pahissa; aquí, en un marge de la pista, es desplega l’extens i eclèctic pessebre de Can Pahissa. Seguim pujant, tot deixant desviacions a banda i banda, fins arribar a la part superior d’una pedrera, on enllacem per l’esquerra amb el sender GR 92. Podem veure aquesta pedrera mitjançant un petit corriol que surt a l’esquerra de la pista i mena al caire de la carena, des d’on veiem també la veïna població d’Òrrius i un tram de la costa del Maresme.
Continuem avançant per la pista, amb la pedrera a la
nostra esquerra, fins que als 400 m arribem a la carretera d’Òrrius a La Roca
del Vallès, al coll de Sant Bartomeu (395 m). Creuem la carretera per arribar
tot seguit a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, punt d’unió amb l’altra Ruta Prehistòrica, on ja vam arribar des
de la muntanya de Céllecs en l’anterior excursió. Esperàvem dinar aquí, però el
fort vent que bufa ens fa decidir continuar per trobar un lloc més arrecerat.
Sant Bartomeu de Cabanyes
Des de Sant Bartomeu iniciem el retorn per camins no senyalitzats. Retrocedim fins a la carretera i, sense creuar-la, agafem un corriol a l’esquerra (pal indicador) que en uns 300 m ens mena a la font de Sant Bartomeu (366 m), situada al capdamunt del torrent del mateix nom, en un revolt del camí.
Font de Sant Bartomeu
Continuem per aquest camí, que de seguida esdevé una torrentera, fins a desembocar poc després a una pista, que seguim a la dreta, de baixada, durant uns 700 m. En la primera bifurcació girem a la dreta, gairebé 180º, per continuar per un camí carreter. Al cap d’uns 500 m el camí creua per un gual el torrent de Sant Bartomeu, i uns 100 m més endavant trobem a l’esquerra un parell de xiprers i al seu costat l’entrada d’un camí delimitat amb dues pilones de pedra; ens desviem aquí per arribar tot seguit a la bassa de Ca l'Argent, on trobem, ara sí, el millor indret per fer-hi un mos.
Bassa de Ca l'Argent
Es tracta d'una bassa-piscina circular d'uns 12 m de diàmetre i uns 2 m de profunditat, construïda amb finalitats lúdiques a principis del segle XX per l’antic propietari de Ca l’Argent, amb una terrassa de rajoles, un mur amb una bancada també de rajoles i escales d’accés, la qual encara avui dia s'omple mitjançant una sèquia que agafa l'aigua del torrent de Sant Bartomeu uns metres més amunt.
Tornem al camí i reprenem la marxa. Deixem un camp de
conreu a la dreta i tot seguit arribem a pocs metres de l’esmentada carretera
d’Òrrius a La Roca, a l’entrada de l’anomenat Bosc Màgic d’Òrrius o de Ca l’Argent (255 m), indret de trobades i
experiències esotèriques (segons consta en diversos blocs d’internet i videos penjats
a youtube) degut, sobre tot, a les
nombroses roques granítiques que afloren al seu interior, on alguns hi veuen un
simbolisme màgic. De seguida veiem a l’esquerra una gran roca amb el cap esculpit
d’un Elefant, i a la dreta, una llosa vertical amb el perfil d’un Indi, mentre
que al seu costat superior hi ha la talla d’un Moai de l’Illa de Pasqua.
Sembla ser que cap a la meitat del segle passat uns escultors picapedrers van esculpir aquestes curioses figures. A tot això cal afegir que dins del bosc hi ha altres roques amb formes naturals singulars, com la d’una granota, una tortuga o una bota, encara que nosaltres només sabrem veure aquesta darrera.
Un elefant treu el cap pel bosc
Sota el cap de l'Indi
El Moai, a la mateixa roca
Roca de l'Elefant
Sembla ser que cap a la meitat del segle passat uns escultors picapedrers van esculpir aquestes curioses figures. A tot això cal afegir que dins del bosc hi ha altres roques amb formes naturals singulars, com la d’una granota, una tortuga o una bota, encara que nosaltres només sabrem veure aquesta darrera.
Des de la roca de l’Elefant continuem pel camí, que
primer gira a l’esquerra i baixa uns metres fins a una bifurcació, per on
seguim a la dreta, acció que repetirem en els següents encreuaments fins que
als 400 m arribem a una esplanada, al costat de la carretera que hem anat
resseguint; abans de creuar-la encertem a veure, a la nostra esquerra i al límit del bosc, la
roca amb la forma d’una gran bota.
Creuem tot seguit la carretera per continuar a l’altre costat per un camí carreter, barrat per una cadena. Ens endinsem al bosc, per on avancem al llarg d’uns 900 m amb petites pujades i baixades fins passar per sota d’una línia elèctrica, i arribar, uns 100 m després, a la pista principal per on hem vingut a l’anada.
Creuem tot seguit la carretera per continuar a l’altre costat per un camí carreter, barrat per una cadena. Ens endinsem al bosc, per on avancem al llarg d’uns 900 m amb petites pujades i baixades fins passar per sota d’una línia elèctrica, i arribar, uns 100 m després, a la pista principal per on hem vingut a l’anada.
Seguim, doncs, ara a la inversa el recorregut, tot
passant altre cop pel sector de la Pedra de l’Escorpí i la Roca Foradada, però
agafant mes avall la drecera que mena directament als camps de Can Planes, bellament
il·luminats pel sol de la tarda, d’on no triguem en arribar als primers carrers
de La Roca del Vallés.
El bell entorn de Can Planes
Ha estat un tranquil itinerari d’uns 10 Km de recorregut i 300 m de desnivell, per on hem completat la Ruta Prehistòrica iniciada a l’anterior excursió, i que ens ha permés també de descobrir i compartir altres indrets en bona companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada