dimarts, 27 de setembre del 2016

Circular al pic de Coma d'Or

27.08.16  Per finalitzar les vacances d’estiu amb bon peu, decidim revisitar un vell conegut, el pic de Coma d’Or, el qual, juntament amb el pic Pedrós (o Puigpedrós de Lanós) i el pic de Fontviva, forma part d’una línia de cims, amb orientació nord-sud, que separen la coma d’Engràcies (o d’en Garcia) de la gran conca de Lanós.

La coma d'Engràcies des del pic de l'Estanyol

Per això el darrer dissabte d’agost fem via de bon matí cap al coll de Pimorent, a la frontera entre l’Alta Cerdanya i l’Arieja, situat a 1920 m d’alçada. En aquest ample coll deixem el cotxe, i quan ens estem calçant les botes, una parella ens pregunta si coneixem el circuit que, sortint de Pimorent, remunta la coma d’Engràcies, puja al Coma d’Or i retorna de nou a Pimorent per la Coma-rossa. Nosaltres diem que només coneixem la pujada al Coma d’Or però en prenem bona nota d’aquesta possibilitat.

Comencem a caminar en direcció llevant per una ampla pista tot endinsant-nos a la vall encara en ombra de la coma d’Engràcies, la qual s’obre pas entre les carenes del Querforc-Trespunts, al nord, i la serra de les Lloses, al sud. La vall, però, no triga en il·luminar-se amb els primers raigs de sol. Anem seguint la pista fins que aquesta s’acaba cap a la meitat de la vall (2200 m).

Anem pujant per la coma d'Engràcies

Continuem per un camí ben marcat en direcció al visible coll o portella d’Engràcies, tot remuntant per un llom herbat que aviat ens ofereix enlairades vistes de la vall i de les muntanyes del circ de Pessons que s’alcen per ponent.

Arribant a la portella d'Engràcies

Un cop situats a la portella d’Engràcies (2534 m) ja tenim al davant el pic de Coma d’Or, amb l’alterós pic Pedrós a la seva esquerra, ambdós retallant-se a contrallum.

Al coll, amb vistes sobre la coma; al fons, els pics dels Pessons

I a l'altre costat treuen el cap el pic Pedrós (esq.) i el Coma d'Or

Ara, l’evident camí baixa uns metres cap a un altre coll, la portella de Coma d’Or o de Cortal Rossa (2501 m), des d’on veiem, un xic més avall, el petit estany de Coma d’Or.

Deixem de moment enrera l'estany de Coma d'Or

A partir d’aquí el nostre camí ja puja decidit cap al cim, tot deixant l’estany a la nostra esquena i passant sota el Cap de la Llosada, on un escampall de pissarres d’aspecte gairebé metàl·lic li donen a aquest indret un aire desolat i erm. Des d’aquí tant el Coma d’Or com el seu veí pic Pedrós ens ofereixen la seva cara més ferèstega, una negra muralla de gneis que sembla força inaccessible.


Arribant a l'avantcim

Arribem així al peu de l’avantcim del Coma d’Or (2825 m), des d’on l’ascens al cim principal presenta la petita dificultat d’haver de superar una mena de “pas de Mahoma”: una curta però estreta cresta, un xic aèria i amb dues bretxes molt pronunciades. Per això molts excursionistes, com veiem avui, es donen per satisfets d’assolir només l’avantcim (no és, però, el nostre cas).


Anem travessant la cresta

Al cim del Coma d'Or

El nostre esforç té premi, i avui des del cim del Coma d’Or (2826 m) s’albira una extensa panoràmica: per llevant s’alça l’imponent Carlit amb l’estany de Lanós als seus peus

Estany de Lanós amb la pica del Carlit (dreta)

Pel sud tenim el pic de Fontviva, el qual s’insinua darrera el pic de Cortal Rossa; per ponent s’aixeca la serra de les Lloses i el conjunt de relleus que envolten l’estació d’esquí de Porté-Pimorent, entre els quals destaca el pic de Fontfreda; i pel nord, a l’Arièja, tenim el conjunt de cims de la vall de les Vésines amb el pic d’Auriol al capdavant, mentre que al darrera treu el cap el pic de Sant Bertomieu amb la seva pedrera de talc com una gran queixalada. Però la resta del panorama del nord queda eclipsat pel pic Pedrós o Puigpedrós de Lanós, només separat del Coma d’Or per l’abrupta cresta que baixa a la portella Roja.

El pic Pedrós des del cim; al fons, el pic de Sant Bertomieu

La nostra primera intenció és retornar al coll de Pimorent tot remuntant la cresta dels Llosers i la contigua serra de les Lloses, però com que al cim ens hem tornat a trobar amb la parella que vol fer el retorn per la Coma-rossa, això fa que considerem aquesta possibilitat. Així és que desfem el camí fins a la portella de Coma d’Or o de Cortal Rossa, i d’aquí baixem de dret cap a l’estany de Coma d’Or (2466 m), on aprofitem l’avinentesa per a fer un bon bany de peus abans de continuar la ruta.

Baixem a l'estany de Coma d'Or

Després del breu però merescut descans, fem cap al desguàs de l’estany, des d’on veiem veiem com el rec de Cortal Rossa meandreja per l’esplanada de la Coma-rossa i on trobem un sender, corresponent a l’Haute Randonée Pyrénéene (HRP), que planeja cap a l’est en direcció a la Portella de Lanós.

El pla de Coma-rossa des del desguàs de l'estany

Aviat, però, abandonem aquest sender per un corriol, poc definit però assenyalat amb fites, que baixa de dret a la Coma-rossa per l’assoleiat vessant sud del Cap de la Llosada i que s’acaba en un canal cobert amb lloses de ciment que seguim fins a una pista.

Caminem uns metres per sobre el canal

Pla de Coma-rossa amb el pic de Fontviva al fons

Així, sota un sol de justícia, arribem al gran pla de Coma-rossa (2150 m), tancat a llevant pel pic de Fontviva. Continuem ruta per l’esmentada pista, tot vorejant l’esplanada fins al seu extrem, on deixem de seguir la vall, que a partir d’aquí s’estreny i fa que el riu, ben encaixat, es despengi per una sèrie de salts prou considerables.

Ens dirigim a l'extrem del pla

Deixem el rec de Cortal Rossa, que s'encaixa a la vall

Al final del pla ens introduïm a l’interior del bosc, on gaudim d’una bona ombra, mentre la pista, en lleugera baixada, va vorejant pel vessant sud de la serra de les Lloses en direcció al coll de Pimorent. Quan sortim del bosc, passem a frec del petit refugi de Cortal Rossa (2110 m) i una mica més enllà, sota l’esguard dels pics de Fontfreda i de l’Estanyol, veiem com el rec de Cortal Rossa torna a meandrejar per una plana just abans de caure, en un vistós salt, cap a la vall del Passet, molt a prop de l’aiguabarreig del rec de Lanós i el riu Querol.

Pics de Fontfreda i Estanyol, sobre el rec de Cortal Rossa

Seguim avançant per la pista i, després de passar a una bona alçada per sobre el poble de Porté, ja ens encarem cap al port de Pimorent, indret on finalitzem aquesta bonica ruta circular per les comes d’Engràcies i de Cortal-rossa, d’unes 6 hores de marxa efectiva i 950 m de desnivell.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.08.16 per Isabel Benet, Susana Sanz i Alfons Belinchón.

dimecres, 21 de setembre del 2016

Comabona des de Prat d'Aguiló

26.08.16  Situat a l’extrem oriental del Cadí, el pic de Comabona (2554 m), d’inconfusible forma cònica truncada vist des de la Cerdanya, és un gran mirador sobre aquesta comarca i també cap al Berguedà, amb una gran vista sobre la paret nord del Pedraforca. El seu fàcil accés des del bonic entorn del Prat d’Aguiló fa que sigui el cim més visitat de tot el Cadí, doncs altres elevacions més altes de la serra, com el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653 m), el Puig de les Gralleres (2617 m) o bé la Roca Punxenta o Costa Cabirolera (2605 m), requereixen aproximacions més llargues i de més desnivell.

Des de Martinet seguim a l’altre costat del Segre per una carretera rural que poc després es bifurca; deixem a la dreta el ramal que mena a Estana i seguim a l’esquerra en direcció a Montellà, població que deixem també a l’esquerra per continuar poc més d’1 Km per l’estreta carretera rural fins que a la dreta s’inicia la llarga i entretinguda pista, recomanable millor per a tot-terrenys, que mena a Prat d’Aguiló. Aquesta pista, amb trams bastant costeruts i algun de delicat per causa de les esllavissades, va guanyant alçada en direcció sud fins arribar, als 11 Km, al petit aparcament de Prat d’Aguiló, on una cadena barra el pas als vehicles i preserva l’entorn de suaus prats on pasturen els ramats i on es troba el refugi homònim.

Inici de la caminada a Prat d'Aguiló

Sortim de l’aparcament de Prat d’Aguiló (1980 m) per continuar a l’altre costat de la tanca per la mateixa pista que acaba poc després al refugi de Prat d’Aguiló (2024 m), gestionat per la FEEC, amb capacitat per a 30 places i servei de begudes i menjars, ideal en acabar qualsevol excursió, com les anteriors que vam fer per la travessa del Cadí i l’ascensió al pic de Costa Cabirolera. Hi passa el sender PR C-124 Ruta dels Segadors (pal indicador) i també el circuit Cavalls del Vent, que a partir d’aquí fa el mateix recorregut, on prevalen les marques blanques i grogues del PR, que anirem seguint fins al Pas dels Gosolans.

Deixem enrera el refugi

Per aquest sender, molt ben definit, comencem a pujar per un prat inclinat, passem tot seguit pel costat d’una font, acaparada avui pels cavalls, i poc després travessem un petit bosc de pi negre. Després, amb un panorama ja ben obert, el camí s’enfila amb llaçades entre les parets del cim d’Aguiló (que assolirem un cop a la carena) i la capçalera de la profunda vall de Bastanist. Anem guanyant alçada a través d’un extens pedregar calcari mentre les llaçades del camí es van fent cada cop més curtes fins que arribem al pas dels Gosolans (2430 m).


El sender va guanyant alçada per la cara nord del Cadí

La carena és a tocar

Al pas dels Gosolans

Aquest coll era antigament molt freqüentat pels segadors de Gósol (d’aquí el nom del sender) que anaven a treballar a la Cerdanya en l’època de la sega. El poeta mossèn Cinto Verdaguer esmenta aquest fet en el seu diari d’excursions de l’estiu de 1883, en el què fa referència als segadors i espigoleres de Gósol i Tuixén, dels qui recull una cançó popular. Sembla ser que l’estiu de 1906 també hi va passar per aquest coll, de Gósol cap a la Cerdanya, el pintor Pablo Ruiz Picasso.

Descobrim el suau i herbat vessant sud del Cadí, no exempt, però, de forts desnivells segons quin sigui l’objectiu escollit. En la nostra ruta al Comabona ja hem fet la major part del desnivell i ara ja només ens queda una bonica i curta passejada per la carena. Deixem el PR, que baixa en direcció sud cap al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca (itinerari comú amb el circuit Cavalls del Vent), i també el GR 150.1, que travessa tota la carena del Cadí i del Moixero, però que voreja el Comabona pel sud.

Resseguim la carena en direcció a llevant

Nosaltres girem a l’esquerra per continuar per la carena, d’inclinació moderada, fins al proper cim d’Aguiló (2494 m); tot i que no és necessari assolir-lo, sí que val la pena arribar-nos-hi i anar seguint el caire de la carena per anar observant les espectaculars canals que es precipiten cap al Prat d’Aguiló i la vall de Ridolaina.

Al cim d'Aguiló, amb el proper Comabona

Seguim la carena, que ara gira a la dreta. Creuem uns prats, a la capçalera de la coma dels Cortils, mentre veiem a l’altre costat l’impressionant i espectacular paret nord del Comabona, en fort contrast amb el suau vessant sud per on l’assolirem.

L'abrupta cara nord del Comabona

Superem després un petit esglaó calcari i arribem al segon cim del dia, el puig de la Font Tordera (2526 m), on el panorama s’obre cap a la paret nord del Pedraforca i altres muntanyes del Berguedà, com la serra d’Ensija i el serrat del Verd.

El Pedraforca treu el cap

Al puig de la Font Tordera

La carena gira a l’esquerra i baixem tot seguit uns metres fins al collet de Comabona, amb una altra bona vista dels precipicis de la paret nord del Comabona. Tornem a remuntar a l’altre costat, vorejem després una petita falla del terreny, a mena de trinxera, i per un suau pendent herbat, que no té res a veure amb els estimballs de la cara nord, acabem d’assolir el Comabona (2554 m), amb un vèrtex geodèsic, escapçat i precari.

Baixem al collet de Comabona

Enfilem la darrera pujada

Al cim del Comabona

Al cim menjem merescudament, encarats a la paret nord del Pedraforca. L’objectiu d’aquesta matinal era només el d’anar i tornar pel mateix lloc. Una volta molt recomanable, que requereix més temps, seria continuar cap al coll dels Terrers, el pas de Tancalaporta, el pas del Bou (per on flanquejariem el vessant nord de la Roca dels Llamps), el Pla de les Creus i de nou al Prat d’Aguiló. Aquesta ruta la vam fer l’any 2011 i fou publicada com a itinerari naturalista en el bloc dels Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Vistes a l'est, amb la Roca dels Llamps (esq.) i el Puig Terrers

Vistes al nord, sobre el Prat d'Aguiló i la vall de Ridolaina

Iniciem el retorn pel suau vessant sud del Comabona

En el cas d’avui, retornem al collet de Comabona i pujem altre cop al puig de la Font Tordera, en la darrera ascensió del dia. D’aquí, ja sense necessitat de tornar a pujar al cim d’Aguiló, que ara vorejem, ens atansem al pas dels Gosolans, mentre observem una família de corriol pit-roig (Charadrius morinellus), un ocell poc espantadís que camina entre les roques amb les seves llargues potes i les seves plomes de camuflatge.

Ens dirigim al pas dels Gosolans

Corriol pit-roig

Des del coll iniciem una ràpida i vertiginosa baixada per la Ruta dels Segadors, tot dedicant la meitat del temps a gaudir de l'àmplia panoràmica i l'altra meitat a parar atenció amb la grava solta del camí, fins arribar a les suaus pastures de Prat d'Aguiló i tot seguit al refugi.

Arribant al refugi de Prat d'Aguiló

Una balconada immillorable

A la terrassa del refugi, amb begudes refrescants i gaudint d’una incomparable vista sobre els prats i les parets calcàries del Cadí, que culminen aquí en el Comabona, la Roca dels Llamps i el cim d’Aguiló, finalitzem aquesta excursió matinal, d’unes 3 h de marxa efectiva i 640 m de desnivell.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.08.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós i l’amic Màrius Asensi.

dijous, 15 de setembre del 2016

Pic de l'Estanyol

24.08.16  Una altra matinal a la Cerdanya. En aquest cas, al pic de l’Estanyol (2586 m), que s’alça modest, però també abrupte, ferèstec i relativament solitari, sobre les pistes d’esquí de Porté-Pimorent. Malgrat trobar-se a l’ombra dels veïns i més alts cims de la serra de l’Orri de la Vinyola, domina tot un ampli panorama sobre les capçaleres de la vall de Querol i de l’Arièja, de la coma de l’Orri de la Vinyola i d’un gran sector de les muntanyes d’Andorra. Hem pujat pel seu vessant nord, que no té complicacions i només requereix un xic d’esforç en el redreçat pendent final; més dificultats es troben en la cresta oriental, pel collet del Roc de les Ombres, i en la cara sud, per la coma de Fontfreda.

Hem accedit per la vall de Querol, tot passant per les poblacions d’Enveig, la Tor de Querol, Porta i Porté. Continuem en direcció al coll de Pimorent, però abans d’arribar-hi deixem la carretera en una corba pronunciada a la dreta, per tal d’agafar l’accés a l’estació d’esquí de Porté-Pimorent. Arribem tot seguit a l’ampli aparcament, al final del qual continuem per una pista, millor per a tot-terrenys, que s’enfila a l’esquerra i que amb un parell de llaçades (1,5 Km) arriba a l’Estanyol, petit i arrodonit estany que a l’estiu acostuma a ser visitat per pescadors i famílies. En aquest indret aparquem el cotxe, al costat d’un bar-restaurant i al final del telecadira que puja de l’estació, el qual dóna pas a un telesquí que anirem seguint en la primera part de l’excursió.

El pic de l'Estanyol, a l'esquerra, tot reflectint-se a les aigües de l'Estanyol

Flors d'epilobi

Des de l’Estanyol (2045 m), que en aquesta època es troba gairebé envoltat per les boniques flors de l’epilobi (Epilobium angustifolium), comencem a pujar suau per l’ample camí-pista que resegueix les instal·lacions de l’esmentat telesquí. La pujada és constant i el panorama es va ampliant progressivament.


El panorama s'obre al sector del Carlit

Més amunt deixem a l’esquerra el gairebé imperceptible corriol que, entre pedregar i matolls de neret, va remuntant fins al collet del Roc de les Ombres, des d’on hom podria continuar per la cresta fins al pic de l’Estanyol, o bé baixar a l’altre costat cap a la coma de Fonfreda per tornar a remuntar cap al pic de Fontfreda per la seva aresta nord-est, amb passos de grimpada. Ho deixem apuntat per als qui vulguin cercar dificultats més altes.

Arribant al capdamunt de la coma de l'Estanyol, amb una vista
sobre la serra de les Lloses, el Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or

Per la nostra ruta arribem al capdamunt de la coma de l’Estanyol (2350 m), on acaba també el telesquí, prop de la carena. A la nostra dreta el panorama s’obre a l’ampla coma de l’Orri de la Vinyola. Recentment s’hi ha instal·lat aquí un estret i espectacular mirador metàl·lic avançat al buit sobre aquesta coma, amb una capacitat màxima per a 10 persones (creiem que és millor no passar de la meitat) i que ara constitueix una de les atraccions per als excursionistes i passejadors que venen de l’estany, així com dels esquiadors a la temporada d’hivern.

El mirador sobre la Coma de l'Orri de la Vinyola
(foto presa a finals de juliol, amb boires sobre l'Arièja)

Al mirador durant la jornada d'avui, amb el pic de la Mina

A pocs metres del mirador artificial, hi ha un mirador natural

Situats, doncs, al final dels remuntadors, girem a l’esquerra i comencem a pujar per la carena nord del pic de l’Estanyol, tot seguint un corriol, ben marcat i senyalitzat amb fites, que va salvant el pendent entre pedregar i matolls de neret i nabius.

Iniciem la pujada final, amb la capçalera de l'Arièja al darrera

Arribem al sector de blocs granítics

Més amunt la inclinació augmenta, sense cap més complicació que algun pas en que ens hem d'ajudar amb les mans, fins que arribem a l’acumulació de blocs de granit que formen el cim del pic de l’Estanyol (2586 m).

Al cim, amb vistes sobre la coma de Fontfreda i el Carlit

El pic de Fontfreda, amb l'aresta que l'uneix al pic de l'Estanyol

Enfront nostre s’aixeca, molt més elevat, el pic de Fontfreda (2738 m), que tanca el panorama cap al sud i queda separat del pic de l’Estanyol per la desolada coma de Fonfreda. Cal dir que realment tot l’entorn de la serra i la coma de l’Orri de la Vinyola, ocupat pels blocs de granit, es pot qualificar de desolat i ferèstec, però també d’una gran bellesa. A continuació del pic de Fontfreda, cap al sud-oest, es despleguen els altres cims de la serra de l’Orri de la Vinyola amb les seves abruptes i estimbades parets: el pic de les Valletes, les puntes de la Vinyola i els pics de Fontnegra.

Vista sobre la coma i la serra de l'Orri de la Vinyola


Sobre un paisatge granític, s'aixeca un "menhir" natural

A l’altre costat el panorama s’estén, a més de l’esmentada coma de l’Orri de la Vinyola, a les capçaleres de les valls de Querol i de l’Arièja, i al sector del Pas de la Casa, mentre que el ventall de muntanyes comprén, entre moltes altres, el Puigmal, els pics de Collroig, el Carlit, que s’alça majestuós sobre la vall del Passet, el puig de Coma d’Or, el Puigpedrós de Lanós, el pic d’Auriol i a un gran conjunt de muntanyes d’Andorra, amb el pic de l’Alba, l’inconfusible Escobes, els pics d’Envalira i, més enllà, el Casamanya, el Comapedrosa i molts d’altres.

Havent gaudit una llarga estona de tot aquest espectacle, retornem pel dreturer corriol fins al capdamunt de la coma de l’Estanyol, i d’aquí, per l'ample camí de servei dels remuntadors, baixem ràpidament, encarats a l’Estanyol i al massís del Carlit, fins al punt de partida.


De nou a l'Estanyol

Ha estat una altra matinal d’unes escasses 3 h de marxa efectiva i 540 m de desnivell, en la que hem gaudit en tot moment d’un amplíssim panorama, tot aprofitant aquesta setmana d’agost de temps molt estable.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.08.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.