dilluns, 23 de gener del 2017

Via ferrada de les Venes de Rojalons

15.01.17  Al vessant nord-est de la serra de Prades, sobre la històrica vila de Montblanc, s’ha obert recentment la via ferrada de les Venes de Rojalons, equipada l’any 2014 per membres del GIEM (la secció d’espeleologia del Club Excursionista de Montblanc) amb la col·laboració del Grup de Rescat de Protecció Civil de Montblanc. Aquesta ferrada té un recorregut ondulant d’uns 40 m de desnivell, que aprofita al màxim la poca potència del paquet de calcàries triàsiques que es troben just damunt del petit nucli de Rojalons, entre el Clot del Mill i el barranc de la Variella, a l’anomenat Tossal de les Venes i, a diferència d’altres ferrades, aquesta ofereix un final sorprenent. La dificultat de la via està oficialment qualificada de K3/K4, encara que moltes ressenyes d’internet la qualifiquen de K4, o sigui “dificil”... i en realitat ho és... i molt!

Cingles del tossal de les Venes, amb el recorregut de la ferrada

Doncs és aquí on el grup de “ferrateros” decidim que farem baixar els torrons dels passats nadals, i per això fem cap a Montblanc des d’on prenem la carretera TV-7042 en direcció a Rojals. A mig camí trobem a mà dreta la desviació cap a Rojalons. En aquest punt hi ha un primer lloc per deixar els cotxes, però nosaltres anem a aparcar uns metres més amunt. Comencem a caminar tot creuant la carretera i, després de baixar uns pocs metres, ens desviem per una pista que es dirigeix al Mas del Magí. Quan la pista s’encara als cingles, cal estar atents perquè cal prendre un sender a mà dreta que s’enfila decidit cap al peu de les blanques roques, on es troba l’inici de la via.

Ens dirigim cap als cingles

Al peu de la via


Al peu de la ferrada tenim la sort de coincidir amb alguns membres de Protecció Civil de Montblanc encarregats de comprovar que tot el material estigui correcte i en bon estat ja que aquesta via ha patit alguns actes vandàlics. L’entrada a la via ja és prou selectiva: tot aquell que li costi massa pujar, millor que no hi entri ja que la via continua per un tram en lleuger desplom amb uns esglaons una mica separats. En aquest cas uns estreps són de gran ajut.

Els primers passos


Després d’aquesta batalla arriba una treva en forma de pont penjant sota un sostre on s’hi ha instal·lat una sèrie de cadenes per a més seguretat. Però aquesta treva dura molt poc perquè al final d’aquest pont cal superar un desplom considerable. En aquest cas, a més dels citats estreps, una cordeta també és una eina força útil.

El primer pont


La placa vertical

Un cop superat, més bé o més malament, aquest desplom, la via continua per una placa molt vertical, però que si la comparem amb l’anterior tram, és glòria! Després d’aquesta placa ve un flanqueig que revolta un petit esperó i en el que cal tirar de braços a base de bé. Així arribem al peu d’un petit ressalt que, si no tens gaire alçada, costa molt de superar.

Sortida de la placa vertical

Iniciant el flanqueig



El flanqueig continua ara, però, més vertical i amb l’ajut d’uns barrots per als peus que fan una mica de respecte. Així anem fins a l’interior d’una ampla fissura per la qual cal despenjar-se amb l’ajut d’unes cadenes fins a un replà on, després de tanta emoció, es pot recuperar l’alè perdut.


Entrant a la fissura

Tram de descens



Seguidament un altre flanqueig en lleuger descens ens situa al peu d’un altre ressalt, també molt dificultós i que es supera amb l’ajut del cable de vida, per la mà esquerra, i d’una bona presa per la mà dreta que ofereix una fissura.


Així arribem a la meitat de la via on trobem un nou replà més confortable que l’anterior i on es pot fer un bon descans abans d’afrontar els següents trams. Aquí hi ha una escapatòria de la via, però un xic massa complicada per l’excessiva separació de les grapes; o sigui... que d’aquesta via no s’escapa tothom qui vol! Els qui decideixen continuar els espera un altre flanqueig que porta fins a un segon pont penjat sobre el buit un xic més llarg que l’anterior.

Un nou tram de flanqueig


El segon pont



A l’altra banda del pont la via continua per una placa al principi molt vertical però que es va desplomant conforme es va pujant. Al final d’aquest tram també hi ha un pas delicat, sobretot pels que ja van escassos d’energies.


En el nou tram vertical

Pas desplomat

Al capdamunt d’aquest tram, els que van “sobrats” poden fer l’alternativa heavy que consisteix en un desplom que fa por de veure, la resta de mortals poden saltar-se’l i anar directament a l’entrada d’una canaleta per la qual es baixa fins a un nou replà.

El tram alternatiu, més dur



Des d’aquest replà la via s’introdueix a l’interior d’una espectacular esquerda que es va tancant fins a convertir-se en una cavitat subterrània i és aquesta la sorpresa que ofereix la via ferrada. Per aquest tram, però, és obligatori portar un frontal.

Entrada de la cova


Al final de l’esquerda s’ha de pujar per poder sortir i per això hi ha dues alternatives: una més senzilla perquè l’esquerda és més ampla, i una altra més complicada perquè l’estretor de la fissura obliga a treure’s la motxilla i, a més, al final hi ha un petit desplom.




Sortida de la cova i final de la ferrada

Finalment se surt de la foscor de nou a la llum per un forat on s’acaba aquest recorregut pels cingles del Tossal de les Venes. Definitivament aquesta via ferrada ha estat, sens dubte, el millor remei a l’excés de torrons i neules d’aquest Nadal... Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.01.17 per Isabel Benet, Pau Vázquez, Alfons Belinchón, Ramón Boldú, Pep Beltran, Xavier Samsó, Glòria Furdada, Agustín Pérez, Ferran Guillén i Lola.

dimarts, 17 de gener del 2017

Pels camins d'en Serrallonga (IV)

Tavertet - el Sunyer de Baix - Balma de les Piques - Barret de la Perereda

14.01.17  Itinerari pels cingles i balmes a ponent de Tavertet, per on passarem per un dels amagatalls del bandoler Serrallonga, així com per un pont medieval, uns antics masos, uns habitatges troglodítics i unes espectaculars cingleres. No està gens malament per a una excursió d’unes 4 h de marxa efectiva, entre anar i tornar, a les que caldrà afegir, però, el temps que sens dubte dedicarem a la contemplació dels diferents elements paisatgístics i arquitectònics.

Ens hem arribat a Tavertet (via Roda de Ter i l’Esquirol) per començar des d’aquí l’excursió, encara que, un cop l’hem feta, recomanem iniciar-la al mas de la Casanova, a tocar de la carretera per on hem vingut, 1,5 Km abans d’arribar a Tavertet. Aquest mas no es veu gairebé des de la carretera, però un pal indicador i dos roures, situats poc després del PK 11, ens indiquen la seva situació, al costat d’un petit marge on es poden encabir un parell de cotxes.

Tres senyores i un tió a Tavertet

Situats a l’entrada de Tavertet (870 m), comencem a caminar pel carrer de Jaume Balmes, deixant a l’esquerra la oficina de turisme, i girem tot seguit a la dreta pel carrer de Sorerols, per on sortim del poble en direcció nord encarats als cingles del puig de les Baumes. Anem baixant cap al sot de Balà, per un sender al principi no massa definit i amb antics i desdibuixats senyals grocs, tot passant pel costat d’una granja. Més avall el sender es defineix millor i en diverses llaçades baixa fins a la riera de Balà, que travessem pel pont Vell o del Molí-bernat (750 m), d’origen medieval.

Pont del Molí-bernat

Un cop a l’altre costat, deixem a l’esquerra el camí que mena al salt del Molí-bernat, i seguim a la dreta, amb senyals grocs no massa evidents, per anar pujant per antics camps fins a situar-nos a sota mateix de la Casanova (775 m), on hi arribem després de travessar una tanca. Les restes d’aquesta antiga masia del s. XVIII, que depenia del Sunyer de Baix, són a tocar de la carretera per on hem vingut. Aqui, con hem dit, podriem començar en realitat l’excursió si volguessim evitar aquesta aproximació des de Tavertet.

L'antic mas de la Casanova

Travessem la carretera i uns pocs metres a l’esquerra enfilem el sender que puja en llaçades i ben marcat fins a les construccions del Sunyer de Baix (875 m). En primer lloc, trobem a la dreta la balma obrada del Sunyer Vell, amb restes de parets amb finestres sota la roca. Just a sota d’aquest edifici, hi ha el forn de la Teuleria del Sunyer, amb un arc i una paret de pedra seca.

Restes del Sunyer Vell, encastat en una balma

El forn de l'antiga Teuleria del Sunyer

A l’altre costat i a pocs metres de la balma s’aixeca el gran mas enrunat del Sunyer de Baix (s. XVIII), amb planta i dos pisos, teulada a doble vessant i dos portals d'entrada a diferents nivells. La façana superior té una llinda amb el relleu d’una creu sobre unes escales. Entre la balma i la masia hi podem veure una cisterna a ras de terra, on es recollia l’aigua canalitzada que baixava del cingle. 

Façana superior del Sunyer de Baix

Estret passadís entre el mas i el cingle

Abans de continuar per un camí esglaonat que surt enfront del mas i puja per una excletxa entre roques (és el camí que mena al Sunyer de Dalt, situat uns 50 m més amunt), anem resseguint el cingle per un estret corriol que mena després d’uns 200 m a la balma del Sunyer de Baix, una altra balma obrada que conserva bona part de les seves antigues parets i finestres. Un primer tram de paret, de forma corbada, té a un costat una font amb una pica de pedra on es recull l’aigua, i a l’altre la primitiva porta d’accés, la qual es troba bastant colgada per la sedimentació i es ara una petita obertura a ran de terra; cal que seguim el perímetre de les parets per entrar millor pel que seria antigament una finestra. En el sostre gairebé horitzontal d’aquesta balma hi podem veure petites formacions d’estalactites.

Una de les parets de la balma del Sunyer de Baix

La font de la balma

La primitiva porta d'entrada, colgada pels sediments


Interior de la balma

Retornem al Sunyer de Baix i comencem a pujar per l’esmentada excletxa entre roques. El sender esglaonat mena tot seguit a un mirador des d’on podem veure l’espectacular situació del Sunyer de Baix, sota una gran roca balmada i amb vistes sobre Tavertet.

El camí esglaonat que puja al Sunyer de Dalt

Mirador natural amb vistes a Tavertet

Les restes del Sunyer de Baix, sota imponents cingles

Continuem la pujada, entre pals que porten la llum al proper Sunyer de Dalt, fins que, passat un altre tram d’esglaons, anem a sortir al pla on es troba el conjunt d’edificacions del Sunyer de Dalt, voltat de prats, amb el gran mas del s. XVIII, ben conservat, i nous habitatges a la vora.

El Sunyer de Dalt

Hem arribat a una pista transversal que travessa la carena i que seguim a l’esquerra en direcció sud, amb bones panoràmiques sobre Tavertet i el sot de Balà. El vent del nord, bastant suportable en aquest matí asolellat i clar, ens obliga a abrigar-nos per aquest tram de carena. Anem davallant uns metres per la pista fins arribar al Collsaplomera (881 m), on girem a la dreta per arribar tot seguit a una cruïlla d’on surten dos camins carreters a banda i banda del puig de les Baumes que tenim enfront. Continuem pel camí de l’esquerra, que és la ruta recomanada al pal indicador per anar a la balma de les Piques i al Barret de la Perereda. Anem planejant per sota el puig de les Baumes, tot deixant dues desviacions a la dreta que s’apropen al cingle. Poc després el nostre camí també gira a la dreta i arriba a l’indret on s’obre al peu del cingle la balma de les Piques.

Arribant a la balma de les Piques

Aquesta balma, d’uns 50 m de longitud, rep el nom de tres piques de pedra que s’alimenten de l’aigua que regalima del sostre; avui només hi trobem una amb aigua. Segons la tradició, en aquesta balma s’havien amagat el bandoler Serrallonga i la seva companya Joana Massissa, pocs mesos abans de ser capturats, el novembre de 1633. Avui aquesta balma, orientada al sud, és un indret ideal per dinar, aprofitant les diverses lloses de pedra que fan de seients.

Les tres piques que donen nom a la balma

La pica que avui trobem a ple rendiment

El sostre gairebé horitzontal de la balma

Sortim de la balma pel cantó oposat i marxem en direcció oest per un corriol que primer s’allunya una mica del cingle i baixa uns metres, mentre passem entre grans blocs de roca i per tot un amuntegament de branques caigudes que dificulten un xic la progressió. Ens apropem altre cop a la paret del cingle i ens enfilem, ajudats per uns forats tallats a la roca, per entrar a una curta i divertida canal, per on sortim a un collet situat entre el puig de les Baumes, a la dreta, i el puig de la Perereda.


Per la canal que puja a la carena

Seguim a l’esquerra per la carena, en direcció oest, fins a l’aplanat cim del puig de la Perereda (893 m), amb vistes al sud sobre el mas de la Perereda, al peu del cingle, i el pantà de Sau, mentre que cap al nord podem veure el Pedraforca, el Cadí i bona part del Pirineu oriental, que avui està rebent la visita de la neu. A pocs metres en direcció oest, al final de la carena, treu el cap el Barret de la Perereda.

Al puig de la Perereda, amb el pantà de Sau brillant al sol 

Vistes al mas de Perereda, cingles de Tavertet i pantà de Sau

El Barret de la Perereda

Quan poc més enllà sembla que la carena s’acabi, comencem a baixar per un corriol que inicialment es decanta pel vessant sud, fins que després d’una curta baixada, revolta fins a la base del fotogènic monòlit del Barret de la Perereda (877 m), al final de la carena.


A la base del Barret de la Perereda

Per acabar de donar la volta a aquest sector, seguim des d’aquí pel corriol que baixa pel vessant nord, per una dreta i ombrívola canaleta, que ens obliga en els seus primers metres a parar atenció.

Baixant per la dreturera canal del vessant nord

No triguem, però, en desembocar a un camí carreter que seguim a la dreta a través del bosc, per on acabem de revoltar per la base dels puigs de la Perereda i de les Baumes, fins que acabem de sortir al Collsaplomera, on hi tanquem aquest petit cercle.

Pels plans del Sunyer de Dalt

Tavertet des dels plans del Sunyer de Dalt

Desfem la nostra ruta pel Sunyer de Dalt, el Sunyer de Baix i la Casanova. Aquí, per no tornar a fer la petita “sifonada” cap a la riera de Balà i la costeruda pujada final a Tavertet, decidim retornar “prosaicament” per la carretera, que descriu un arc per travessar un xic més amunt aquesta riera però tot plegat amb una distància similar (1,5 Km). A Tavertet acabarem per gaudir d’un capvespre rogenc que posarà un bonic punt final a la jornada d’avui.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.01.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia i Susana Sanz.