dilluns, 27 de novembre de 2017

Els Ganxos del Puigsacalm

19.11.17  Sembla un slogan però és cert que el Puigsacalm té “ganxo”, en concret té dues canals, equipades amb graons, baranes i passarel·les de ferro, i també alguna corda fixa, anomenades Ganxos Vells i Camí Nou (o Ganxos Nous). Per aquestes canals es pot pujar de dret cap al Puig Corneli des de Joanetes, i aquest és el lloc proposat per l’equip “ferratero” per anar escalfant motors de cara a la nova temporada.

Puig Corneli des de Joanetes

A Joanetes hem arribat de bon matí tot travessant el coll de Bracons pel flamant túnel homònim, i hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble a tocar d’un restaurant, i des d’aquí hem fet cap al nucli del poble acompanyats per un parell de gossos que se’ns han afegit a la festa. A la sortida del poble trobem a mà dreta una primera desviació cap a les Olletes, però nosaltres anem uns pocs metres més enllà per prendre la segona desviació que indica a Santa Magdalena pel Barret.

Travessem una tanca metàl·lica

Després de deixar les darreres cases i de travessar el Pla de Miralles, el camí, amb marques de pintura groga i estaques de fusta, s’endinsa a un ombrívol bosc d’alzines i pren una carena que es va fent més i més costeruda a mesura que pugem amb nombrosos ressalts rocosos, alguns força descarnats.

Al capdamunt d’un ressalt de roca

Façana sud del Puig Corneli

De sobte sortim del bosc d’alzines i davant se’ns desplega la muralla sud del Puigsacalm per on pugen els camins equipats. Aquí la carena s’ajeu i ens dóna un breu respir però tot seguit torna a redreçar-se. En aquest espai recerat i assoleiat encara es poden trobar algunes flors com les de l’aster (Aster amellus).

Aster

Així arribem al peu d’un gran bloc conglomeràtic amb lletres pintades en les que es pot llegir “el Barret”. Aquest és el punt clau de l’excursió, on els camins divergeixen: a ponent marxa el sender cap a la canal dels Ganxos Vells i a llevant va el sender cap al Camí Nou.

La roca pintada on divergeixen els camins

Nosaltres com que pretenem pujar pels Ganxos Vells i baixar pel Camí Nou, anem cap a l’esquerra tot planejant sota la gran paret sud del Puig Corneli entre arbres caducifolis de fulles color groc i roig, que tan grats pensaments evoquen a segons qui.

Planegem sota el mur de gres...

...entre arbres tardorencs

Així arribem al peu de l’ampla canal, la qual remuntem gràcies a un enginyós conjunt de baranes de ferro forjat, grapes, cadenes i cordes fixes que ens ajuden a superar els trams més verticals. Lògicament aquí ens acomiadem dels nostres fidels acompanyants de quatre potes que se’n tornen al poble.


Trams de canal equipats amb baranes i grapes

També hi ha cadenes...

... i cordes fixes

Passats aquests trams equipats, continuem pujant fort fins que assolim el coll de Joanetes ( o dels Ganxos) entre el Puig dels Llops i el Puig Corneli. Des del coll anem a la dreta per un sender molt penjat que flanqueja sota el cim del citat Puig Corneli on es pot veure un estel de Nadal de colossals dimensions.

Arribant al coll de Joanetes on finalitza la canal

Indicador de la canal al coll de Joanetes

Planejant per una cornisa del vessant sud del Puig Corneli

Aviat s’encendrà aquest estel de Nadal

El camí arriba a les instal·lacions d’unes antenes que són un punt de referència de primer ordre, i des d’aquí ens enfilem fins al capdamunt del puig per tenir més bona vista de la vall de Bas i del pla d’Olot. Al cim aprofitem per a fer un mos de cara al nord amb vistes de l’ermita de Santa Magdalena del Mont, del clot per on es despenja el Salt del Sallent i del gran massís del Canigó. Des d’aquí podem reconèixer el mas de Freixeneda, amb la seva característica arcada i que ja vam visitar en el decurs de l’excursió a les Escletxes de Freixenda l’octubre del 2015.

El darrer esforç per pujar al Puig Corneli

Fent un mos al cim

Es dóna el cas que al cim no estem sols ja que també hi ha un grup de joves que, en un moment donat, despleguen els seus parapents i surten volant... Davant la sorpresa, les càmeres treuen fum i les boques se’ns omplen d’ooohs i d’aaahs, tot despertant en nosaltres una sana enveja.


Els parapents s’enlairen aprofitant el suau vent

Ens estem al cim una bona estona seguint el vol silenciós dels parapents fins que decidim que ja és hora d’anar tornant car no tenim tot el dia. Així que baixem del cim fins les antenes i aquí, després de creuar una porta de fusta, prenem un sender que davalla fort en direcció a una marcada bretxa on trobem els primers ferros del Camí Nou.

A la bretxa trobem els primers graons de ferro

El descens continua cap al sud per l’estreta i descarnada bretxa equipada amb una barana de ferro i uns quants graons, que si no fos per ells la baixada seria força compromesa.

El descens per la bretxa

Un cop ens situem al peu de la bretxa, i abans de continuar el descens, anem un xic a l’esquerra a trobar un balcó rocós on hi ha una campaneta coronada amb un barret.

La campaneta del Barret

Ara toca el tram més impressionant de la baixada: Un diedre força dret equipat amb uina barana, uns quants graons i unes passarel·les de ferro que ens asseguren un descens més o menys segur... glup!

Inici de la baixada del diedre

Aquest tram equipat vist des de baix

A partir d’aquí la dificultat del camí minva ja que només queden algunes grapes aÏllades que ens ajuden a superar alguns trams de roca despullada. Per a un descens més gradual, recentment s’hi han fet uns esglaons amb planxes de ferro. Al final d’aquest tram, l’any 2008 s’hi va col·locar una placa amb motiu del 45 aniversari de l’obertura d’aquest camí amb ferros, molts ferros.

Placa commemorativa a l’entrada del Camí Nou

Tanquem el cercle

Així arribem de nou al bloc conglomeràtic on tanquem el cercle i ara ja només ens cal tornar a Joanetes pel mateix camí d’anada. Després de travessar de nou el pla de Miralles arribem al poble, el qual creuem tot passant a frec de la seva església de Sant Romà, d’origen romànic però molt modificada.

Notables roures al Pla de Miralles

Arribem a Joanetes

Ens acomiadem dels nostres amics de quatre potes

Quan sortim de Joanetes en direcció a l’aparcament... oh sorpresa!, ens venen a acomiadar els gossos que ens han acompanyat fins al peu dels Ganxos Vells. Aquests si que estan en forma! Fins a la propera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.11.17 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Pau Vázquez, José Rodríguez i Ferran Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada