dilluns, 4 de desembre del 2017

Roca de Sant Martí, via Magical Mystery Tour

22.11.17  La Roca de Sant Martí és un dels nombrosos monòlits que es drecen a l’indret montserratí de la Plantació, a l’ombra dels Gorros i les Magdalenes. Es tracta d’una agulla modesta, eclipsada per la veïna Roca de Sant Cugat, però a la seva aresta sud els cèlebres germans Masó hi van obrir una via prou interesant: la Magical Mystery Tour.

Traçat de la via Magical Mystery Tour

Ressenya extreta de el col.leccionista de vies

Arribar a peu de via ja és tota una excursió, car hem de deixar el cotxe a la Vinyanova i continuar a peu per la pista en direcció a Collbató. Passat un camp d’oliveres, prenem un camí carreter, a l’esquerra i marcat en blau, que ens mena al Clot de la Mònica i des d’aquí ja ens enfilem pel sender conegut com a “Camí de l’Artiga”, tot deixant el serrat d’en Muntaner a ponent i passant sota la formosa placa oest del serrat de la Pastereta on ressonen noms de vies d’altíssima dificultat com  Anoiram, Stargate, el Kraken o Viatge Apatxe.

Passem de llarg, lògicament, i continuem l’ascens fins a un marcat pas entre roques on trobem, a mà dreta, el camí que s’enfila a Sant Joan. Nosaltres, però, seguim recte en suau baixada. Aviat se’ns uneix, per l’esquerra, el corriol de sortida de la ferrada de les Dames. Ara anem pel fons ombrívol del barranc fins que trobem una gran fita que ens indica l’entrada a la canal dels Llorers per on hem de pujar i fer els primers trams equipats amb unes grapes molt torçades. El peu de la via està a mà esquerra assenyalat amb les lletres MMT gravades a la roca. Aquí iniciem el nostre particular “tour”.

Inici del primer llarg

Com que el primer llarg és “de tràmit”, en Pau me’l deixa fer a mi. Malgrat que la tirada està qualificada de IV grau i que està molt ben assegurada amb quatre parabolts, jo vaig amb molt de compte i munto la primera reunió al bosquet penjat que hi ha al damunt.

Assegurant des del peu de la via

El segon llarg també és un pur tràmit, però la sortida és dolentíssima ja que és un desplom molt acusat. Per poder penjar els estreps del primer parabolt hem de refregar-nos l’esquena contra un escarransit arbret com si fossim l’ós Baloo de la Selva. Superat aquest “mal pas”, la dificultat minva moltíssim.

Inici del segon llarg

Així arribem a un nou bosquet suspès on es troba la segona reunió. Aquí comença la veritable escalada, i per a començar el tercer llarg no es veu ni un parabolt, i això que l’inici del llarg està qualificat de IV+.

Progressant pel tercer llarg

Quan en Pau arriba a un pitó clavat sota una panxeta de roca, el sol comença a il·luminar la part alta de l’esperó i, de sobte, es veuen brillar una colla de xapes que ens indiquen la continuació de la via, la qual, després d’un flanqueig ascendent a la dreta, segueix amunt per la vertical placa, que jo supero amb un parell de passos en A0 abans d’assolir el cim del contrafort on es troba la tercera reunió.

Superant la vertical placa

Des de l’esmentat cim, ens cal fer un canvi de reunió per tal de situar-la el més a prop possible de la base de l’autèntica Roca de Sant Martí. Aquí s’inicia la quarta tirada que és, en opinió de tothom, la més bonica de la via car es tracta d’un llarg flanqueig ascendent a la dreta a través d’una placa força vertical però farcida de generosos forats... sort d’això! En un pas, però, a mi em cal tirar d’A0 per a superar-lo amb garanties.

Inici del quart llarg

Flanquejant a través de la dreta placa

Delicat flanqueig d’entrada a la quarta reunió

A la quarta reunió

Després d’un flanqueig força aeri arribem a la quarta reunió, penjada a mig aire de la canal dels Llorers i damunt una pobra savina entaforada al peu d’un diedre per on s’inicia la cinquena i darrera tirada.

Sortint de la reunió pel diedre

Assegurant des de la quarta reunió

Mentre asseguro al company, em fixo en una sargantana que, curiosa i desinvolta, em mira a mi i a les cordes alternativament... com a ella no li fan falta! Quan em toca pujar a mi, em trobo a mitja tirada al peu d’un petit desplom, on me’n recordo de la sargantana i penso: «que bé m’aniria ara un xic de la seva desinvoltura». En fi... A0 i amunt! Així arribo a la cinquena i darrera reunió, situada just sota el cim de l’agulla, on ens fem la fotocim de rigor.

Fotocim

Per baixar cal continuar cap al nord i desgrimpar uns metres fins a la bretxa que separa les agulles de Sant Martí i de Sant Cugat i continuem el descens a frec de l’agulla dels Col·leccionistes per una dreturera canal, tant que en un punt hi ha fins i tot una corda fixa. Així arribem de nou al peu de la via i retornem a la Vinyanova seguint el mateix camí de l’anada... tota una altra excursió!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 22.11.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada