dilluns, 2 d’abril de 2018

Olvena, via Cresta de la Cruz

26.03.18  Aquests dies previs a la setmana santa hem tingut l’oportunitat de fer una petita estada a Barbastro des d’on hem pogut anar a escalar a zones que normalment ens queden una mica lluny. No és el cas d’Olvena on ja havia vingut amb anterioritat per a fer la seva cèlebre via ferrada. Avui, en Pau, l’Antonio i jo, aprofitem la tarda de l’arribada per a pujar al mirador d’Olvena per una via que recorre l'espectacular Cresta de la Cruz.

Recorregut de la via Cresta de la Cruz


Després de creuar el nucli del poble, anem en direcció est cap a un collet des d’on prenem un sender que baixa directe al pont romànic sobre el riu Éssera, el qual excava un estret congost que deixa a l’aire lluire uns verticals estrats calcaris farcits de vies d’escalada.

Arribant al peu de la via

El camí, que va a frec del vessant nord de la nostra cresta, l’abandonem a mitja baixada per acostar-nos al peu de la via; i com que ja anem “vestits” per a l’ocasió, de seguida en Pau comença el primer llarg tot remuntant una placa cap al fil de la cresta.

Inici del primer llarg

Quan ens toca pujar a nosaltres, ens adonem que la citada placa, orientada al nord, està humida i rellisca com un sabó, per la qual cosa jo soluciono el pas més dificil fent A0. Després ens endinsem a una estreta canal que ens porta cap al fil de la cresta on ja ens toca el beneït sol.

Superant la primera placa

Sortint al fil de la cresta

Així arribem a la primera reunió, situada al vessant sud de la cresta i sobre una còmoda repisa. Per l’ampla canal que s’obre a la nostra esquerra puja la via ferrada d’Olvena.

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

En Pau continua, ara per una altra placa molt més seca i adherent, en direcció a una evident bretxa, per guanyar de nou la cresta i recorrer-la pel seu fil fins que deixem de veure’l.


Avançant per la cresta

Quan nosaltres arribem també al capdamunt de la cresta, jo observo que el seu fil és prou estret i elevat com per que et faci empassar saliva... glup!


Inici del tram més aeri de la cresta

Seguint el traçat que em marca la corda arribo al caire d’una profunda bretxa des d’on veig en Pau a la segona reunió situada al peu d’un vistós gendarme. Per arribar-hi ens cal desgrimpar per terreny fàcil però amb molt de compte.

Assegurant des de la segona reunió

Al caire de la bretxa

El tercer llarg comença remuntant el citat gendarme per una placa, qualificada de IV+, en direcció a un arbre penjat enmig de l’esperó.

Inici del tercer llarg

Superant la placa del tercer llarg

Quan l’Antonio i jo arribem al citat arbre, veiem que aquest s’esquiva flanquejant-lo per la dreta, tot fent un pas molt atlètic i penjat del buit. Sort que aquest paisatge petri ja està esquitxat de boniques flors primaverals com les del carraspic (Iberis sp.) que creixen protegides entre les esquerdes.

Esquivant un arbre al mig de la via

Carraspic

Després de revoltar pel sud la part més alta del gendarme, arribem a la tercera reunió, també plantada al peu d’un altiu esperó rocós.

A la tercera reunió

Aquí es canvien els papers i ara li toca a l’Antonio fer de cap de cordada, per això aquest arrenca amunt per la placa a trobar-se amb el pas més dificil de la via: un petit desplom qualificat de V. Superat el pas, l’Antonio prefereix muntar reunió directament sobre l’esperó per així controlar millor els nostres progressos... sobretot els meus!

Inici del quart llarg

Afrontant el pas clau

Jo començo remuntant en diagonal ascendent cap a la dreta, però a mitja placa canvio de direcció i vaig cap a l’esquerra a situar-me sota el pas clau mentre en Pau, que va al davant, guia les meves passes vacil·lants.

Al peu del desplom

Havent superat el desplom

Un cop hem deixat enrera el petit desplom, que jo supero amb un graciós A0, ens reunim tots tres al capdamunt de l’esperó des d’on l’Antonio s’encamina cap al seu caire. Quan nosaltres hi arribem ens adonem que per baixar de la cresta ens cal despenjar-nos per una profunda esquerda.

Baixant de la cresta

Selfie al final de la via

A partir d’aquí, es pot continuar grimpant per la cresta fins a l’ermita del Santo Cristo. Però com que nosaltres considerem que ja hem tingut prou entrenament pel que ens espera demà, després de fer-nos el selfie de rigor, anem per un camí poc definit que marxa a frec del vessant sud de la cresta i que acaba al mirador on, a més les incomparables vistes del Pirineu ben nevat, ens reben les companyes Ester i Rosa amb un somriure als llavis... i un bon feix d’espàrrecs a la mà!!!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 26.03.18 per Isabel Benet, Antonio Iglesias i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada