dimarts, 24 d’abril de 2018

Serrat del Coniller, via Directa de l'Avatar

20.04.18  Avui fa poc més de mig any que vam assolir el tossal més oriental del serrat del Coniller, per la via Liebe Clàudia, i ja tornem a ser aquí, al final del camp d’ametllers, penjat de la carena de la Serramoneda i encarats a la muralla sud de l’esmentat serrat que sembla que tingui un ull que ens observi...

La paret sud del Tossal de la Feixa i el seu “ull” (ressaltat)
des del camp d’ametllers

Avui tenim la intenció de pujar-hi per la via Directa de l’Avatar, una línia oberta pel cèlebre Guillem Arias l’any 2007. Es dóna el cas que al 2009 es va estrenar una pel·licula que duia per títol Avatar, en la qual un disminuït físic podia fer coses increïbles gràcies a que posseïa un “avatar” amb aparença d’un extraordinari ésser blau... Així és que, després de carregar-nos les pesades motxilles, jo vaig cap al peu de la via amb l’esperança de trobar-hi allà el meu “avatar”, el que escala 8c, i així poder assaborir la via amb “les mans a les butxaques”, com aquell qui diu. I és que l’esmentada via travessa el gran “ull” de la muralla... serà l’ull de l’Avatar?

Recorregut de la via Directa de l’Avatar

Ressenya de la via

Després de travessar el camp d’ametllers, toca la llarguíssima aproximació fins al peu de la via, primer pel sender amb marques vermelles i fites, i després pel sender de flanqueig marcat en groc, tot esquivant un munt d’arbres caiguts segurament per les intenses nevades d’aquest hivern.

Pas entre roques en el camí d’aproximació

Camí de flanqueig cap al peu de la via

Però quina no és la meva decepció quan comprovo que, a la base de la muralla, no m’espera cap “avatar”, així que ja veig que em tocarà patir car la via s’inicia amb una placa tan blanca, tan dreta i tan llisa que d’ella només sobresurt un rosari de parabolts grocs.

Inici del primer llarg

En aquest primer llarg, en Pau combina passos en artificial i en lliure, però jo no en sóc capaç, malgrat que els parabolts són molts i estan molt propers, així que només puc tocar una mica de roca, una roca excel·lent per cert, quan estic prop de la primera reunió. Quan hi arribo, però, m’assabento que ara toquen dues tirades més com la que acabem de fer!!!

Arribant a la primera reunió

Assegurant des de la primera reunió

Inici del segon llarg

Sense perdre més temps, en Pau arrenca amunt per l’implacable placa, tot combinant passos en A0 i lliure, mentre que jo ja no guardo els meus beneïts estreps i em preparo per a fer una “pedalada” memorable fins a la segona reunió situada sobre una còmoda repisa sota l’”ull”.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

Ara toca el tram més dur de la via en forma d’un acusat desplom. En Pau em pregunta si estic animada per a superar-lo... i jo que no m’ho penso dos cops, que amb l’entrenament que porto amb les dues primeres tirades, ràpid li contesto: és clar que sí, endavant les atxes!!!

Superant el desplom

Assegurant des de la segona reunió

Coronil·les

L’accés al peu del desplom ja em sembla prou complicat, i encara sort que el pas està endolcit per la presència d’un “jardinet” de coronil·les (Coronilla emerus). Acte seguit entre voltors i “cigonyes” vaig guanyant el desplom qualificat d’A1... perquè cada cop que em supero faig “au, amunt!”. Així d’aquesta manera, surto victoriosa a la placa del capdamunt de l’”ull” on es troba la tercera reunió, un xic penjada sobre el bosc.

Arribant a la tercera reunió

Inici del quart llarg

El quart llarg avança per damunt la “parpella de l’ull”, per una placa inclinada però tan llisa que la correcta adherència dels “gats” és fonamental pel bon progrés vertical. En Pau es salta una reunió intermitja i avança veloç cap a la feixa on hi ha unes cordes fixes per a més seguretat. Allá es troba la quarta reunió, al peu d’aquest segon ressalt.

Progressant per la placa del quart llarg

Quan em toca a mi, deso els estreps car ja tinc ganes de tocar roca de debó i em veig capaç de progressar en lliure, malgrat que en un punt els “gats” em rellisquen d’alló més... uff!!! Arribant al caire de la feixa he d’anar amb molt de compte perquè hi ha moltes pedres soltes que malden per sortir volant muntanya avall.

Assegurant des de la feixa

Progressant pel cinquè llarg

Ara el terreny es torna més irregular, amb una sèrie de ressalts en els quals a mi em cal fer algun pas d’A0... res greu!!! Així arribo a la cinquena reunió situada al peu d’un esperó, ja molt per damunt de l’extensa vall verd maragda que es desplega als nostres peus.

Arribant a la cinquena reunió

En Pau preparant-se pel sisé i darrer llarg

Avançant pel despullat esperó del sisé llarg

Aquest darrer llarg és com l’exquisit postre al final d’un saborós dinar: bona roca, bon ambient i bons paisatges des del cim del Tossal de la Feixa... excel·lent conclusió d’una lluïda escalada que finalitzem, com sempre, amb el selfie de rigor.

Arribant al cim del tossal

Vista sobre la vall del riu Sallent

Fotocim

Quan vam fer la Liebe Clàudia vam baixar caminant, però aquest cop decidim rapelar la via, per això baixem al coll entre els dos tossals, encarats al mar d’onades petrificades on hi destaca la serra de Sant Joan, i des d’allà anem a l’esquerra pel corriol que planeja per la feixa assegurat per una corda fixa i que ens deixa a la quarta reunió, des d’on rapelem fins al peu de la via.

Baixant cap al coll amb vistes a la serra de Sant Joan

Rapelant la via

Ràpel “volat” pel desplom

Des del camp d’ametllers, l’ull ens segueix vigilant...

Ara ja “només” ens queda el retorn, al llarg del qual el meu cansament es manifesta a cada pas. Des del camp d’ametllers fem un darrer cop d’ull a la poderosa muralla on el seu ull continua observant-nos...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.04.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada