dimecres, 23 de maig de 2018

Ferrada de la Roca de la Creu

19.05.18  Hem anat a Ribes de Freser per a repetir o bé fer per primer cop (segons el cas de cada company) la flamant via ferrada de la Roca de la Creu i camí equipat del Castell de Segura (nom potser massa llarg per a definir dos trams d’una mateixa via), inaugurada l’any 2017. Aquesta ferrada es troba situada a la formació geològica coneguda com el Granòfir de Ribes, una roca subvolcànica del període Ordovicià que conformava la xemeneia d’un antic volcà.

Situats entre la Casa de la Vila i l’esglésía de Santa Maria, comencem a pujar per dos trams d’escales i després per un camí costerut que mena al peu de la via ferrada de la Roca de la Creu, d’uns 60 m de desnivell, 150 m de recorregut i dificultat K2/K3 (sobre una escala màxima de K6). Ens posem casc, arnés i disipadors i cap amunt!

Inici de la via

Per un primer tram de graons, on s’alternen diversos ressalts amb petits desploms que demanen un xic d’atenció i esforç, arribem fins a la creu que dóna el nom a la roca, i a l’estelada que uns metres enllà oneja al vent.


Esperó entre la creu i l'estelada


Baixem uns 10 m fins al primer i més curt dels tres ponts que trobarem; es tracta del pont nepalès, amb llistons de fusta i només 4 m de longitud.


Anem baixant cap al pont nepalès

Pujem a l’altre costat per una placa vertical i continuem a la dreta per un tram de flanqueig on anem trobant fustes per posar-hi els peus.



Una altra pujada, molt aèria, i un nou flanqueig ens menen al pont de mico, de 14 m de longitud, amb un cable per a les mans i un altre per als peus, que podriem evitar per sota (però evidentment estem aquí per fer tots els elements d’aquesta ferrada).





Travessem el pont de mico


Aquí finalitza la via i continua el camí equipat del Castell de Segura, de 90 m de desnivell, 200 m de recorregut i dificultat K1/K2. La veritat és que no veiem gaire diferència en el canvi de nom, exceptuada la menor dificultat, doncs igualment anirem trobant grapes, cable de vida i un altre pont.

Progressem ara pel camí equipat

Anem pujant per grapes i després directament per la roca, amb fàcil grimpada i sempre amb cable de vida, fins que arribem al pont tibetà, el tercer i darrer dels ponts, de 18 m de longitud, amb dos cables per a les mans i un per als peus, que també es podria evitar. Com sigui que a la meitat del passamà dret hi ha els tensors del pont, posem els dos mosquetons dels disipadors al passamà esquerra per no haver de fer un canvi a la meitat del recorregut.

Travessem el pont tibetà


El castell de Sant Pere des del pont tibetà

Passat el pont, pugem per unes quantes grapes més i seguim després per un tram que ja podem fer caminant, tot i tenir cable de vida. Unes darreres grapes menen al final del camí equipat, on hi oneja una altra estelada i on gaudim d’una bona vista sobre Ribes i la seva vall. Hem trigat una hora i quart, sense preses, per fer la ferrada i el camí equipat.

El darrer tram del camí equipat

Al final del camí equipat, amb una segona estelada


El camí de retorn està profusament senyalitzat amb marques blaves. Seguim uns metres amunt en direcció nord fins que trobem a l’esquerra un mirador natural abocat a la vall de Toses. Poc després, deixem la carena per girar a l’esquerra (senyal indicador) i començar a baixar fort enmig del bosc fins a desembocar a un camí procedent per la dreta del coll de Segura (xarxa de senders Itinerànnia), i que seguim a l’esquerra fins que no triguem en entrar a Ribes pel carrer de Cerdanya.

Pel camí de retorn, molt senyalitzat

Arribant a Ribes de Freser

Ens hem adonat després que, des de l’esmentat senyal indicador, podriem haver seguit per la carena fins al proper turó de Segura, on hi ha les restes del castell de Segura, i després baixar a l’altre costat fins al collet de Segura i el sender d’Itinerànnia. Hagués estat un retorn un xic més llarg però passant per les restes del castell que dóna nom al camí equipat.

Tanmateix ho compensem, un cop a Ribes, amb la visita al castell de Sant Pere (s. XI), rehabilitat i arranjat també l’any 2017, on hi destaca la gran torre de l’homenatge, de planta rectangular, sota la qual es troba la petita capella del castell; també cal destacar les restes d’una torre semicircular i una petita cisterna. Entre els carreus dels murs hi troba recer l’asarina (Antirrhinium asarina), una petita planta endèmica dels Pirineus de curioses flors en forma de “conillets”.

Torre de l'homenatge del castell de Sant Pere

Asarina

I com tenim el cotxe a l’estació de Ribes-Vila, aprofitem també per visitar a fons l’interessant Museu del Cremallera (entrada gratuïta), tot completant així una gran jornada esportiva i cultural.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realizada el dia 19.05.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar, Pau Vázquez i Alfons Belinchón.

dimarts, 8 de maig de 2018

Miranda de Sant Pere, via La Gateta

24.04.18  Ja fa temps que en Jaume em va proposar d’anar a fer la via de La Gateta a la Miranda de Sant Pere, a Montserrat... i qui pot dir que no a una via que duu un nom tan bonic! Però per circumstàncies diverses, el seu ascens s’ha anat retardant fins avui, que hem pogut coincidir també amb l’Alfons, i així marxem tots tres camí de Sant Joan per la pista que passa a frec de l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules.

Ressenya de la via (dreta) (extret de joanasin.blogspot.com)

Aquesta via, que té uns 50 m i una dificultat de IV grau, va ser oberta pel Guillem Arias i això vol dir que està ben assegurada. Per accedir al seu peu, des de Sant Joan cal prendre el sender, marcat en blau, que baixa al Clot de la Mònica. Abans de creuar la serra, però, cal deixar el sender i agafar un corriol a mà esquerra que ens deixa molt a prop del capdamunt de la Miranda de Sant Pere, amb bones vistes sobre el Bruc.

Prop del cim de la Miranda de Sant Pere

Ara cal baixar amb compte fins a la base de l’extrem més oriental del mur sud de la Miranda de Sant Pere i buscar l’inici de la via marcat amb les característiques xapes grogues.

Els primers compassos de la via

En Jaume comença el primer llarg tot remuntant per una placa prou dreta, i en lleugera  diagonal ascendent cap a la dreta, amb preses força petites però ben repartides. Aquest és el tram més delicat de la primera tirada.

Superant la placa del primer llarg

Després d’aquest tram més vertical, la placa s’ajeu i així l’Alfons i jo arribem més tranquil·lament a la primera reunió, situada sobre una còmoda repisa i al peu d’un petit desplom.

L’Alfons superant la placa

Arribant a la primera reunió

L’inici de la segona tirada també és un tram delicat ja que superar aquest petit desplom no és complicat però s’ha de mirar, sobretot, on es posen els peus i és més fàcil fer-ho anant cap a l’esquerra.

Inici del segon llarg

Superant el desplom per l’esquerra

Passat aquest “mal pas”, la placa es tomba molt i anem a caminant fins al peu d’un nou ressalt que superem amb “gràcia y salero” perquè al capdamunt ens espera el Jaume amb el seu ampli somriure. Fa un dia preciós i de moderada calor, i el cim està folrat amb les primaverals flors del romer blanc (Helianthemum lavandulifolium).

Superant el darrer ressalt de la via

Assegurant des del capdamunt de la Miranda de Sant Pere

Romer blanc

Fotocim

Així finalitzem una escalada curta i senzilla però molt agraïda pel magnífic paisatge que ens envolta i, després de fer-nos el selfie de rigor per tenir-ne un bon record, retornem al monestir pel mateix camí d’anada.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.04.18 per Isabel Benet, Jaume Salat i Alfons Belinchón.